Francesc de Vinatea
Francesc de Vinatea (Morella, ? - València, 1333) va ser jurat en cap de València el 1333, moment en què tingué lloc l'intent del rei Alfons el Benigne, influït per la seua segona muller, Elionor de Castella, de cedir part del territori del Regne de València a l'infant Ferran (fill d'Elionor).
 Estàtua de Vinatea en la plaça de l'Ajuntament de València  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut Morella |
| Mort | 1333 Balansiya |
 Jurats de València | |
| 11 juny 1333 – 1333 | |
Francesc de Vinatea és un personatge quasi totalment desconegut, amb potser un component un poc mític quant a la resistència foral valenciana. No consta com a jurat a les actes del Consell Municipal, i l'única referència que en tenim ens ve de la Crònica de Pere el Cerimoniós, i malgrat tot, la tradició el fa jurat en cap de la ciutat de València.
Fou un personatge clau en el conflicte amb el rei Alfons el Benigne de l'any 1333: arribat de Morella, no sabem ni quan ni per quina raó a la ciutat de València, encapçalà una missió davant el rei que visitava València aquell any de 1333. La intenció de repartir part dels senyorius del regne al fill de Leonor, cosa que suposava, per tant, el trencament dels furs i del regne, va ser vista amb bons ulls pels nobles que defenien d'antuvi l'aplicació dels furs aragonesos, però d'altres, com ara Ot de Montcada i el poble pla, van reaccionar-ne en contra de la decisió i en defensa dels furs valencians. Suposadament, Francesc de Vinatea exposà els punts de vista de la ciutat de València i les seues reivindicacions amb tanta vehemència que, malgrat l'opinió de la reina castellana Leonor, que apostava per executar-lo donada la insolència amb què els havia parlat, Alfons el Benigne decidí fer-se enrere i cancel·lar les donacions de viles reials a l'infant Ferran, i així va evitar l'avalot que s'estava formant als carrers de València i en altres llocs.
Francesc de Vinatea es morí aquell mateix any 1333 per causes desconegudes, fet aquest que ha fet sospitar als estudiosos si no tingué a veure amb la seua defensa aferrissada contra les intencions reials.
Ressò històric i ús polític modifica
Francesc de Vinatea és un dels personatges mítics valencians, com ara pot ser el Palleter, i d'altres, per haver defensat el Regne de València d'atacs als seus furs o al seu territori.
Així, el seu nom ha estat utilitzat per alguns moviments polítics com a símbol de resistència en diferents èpoques. A finals del segle xx, hi ha hagut diferents pintades[1] i actes de violència[2][3] de marcat caràcter espanyolista, signats anònimament per un Colectiu Vinatea (sic) vinculat al GAV.
Existeix una estàtua de Francesc de Vinatea a la plaça de l'Ajuntament de València.
Matilde Salvador va compondre una òpera sobre el personatge, amb llibret de Xavier Casp, que va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1974.
Referències modifica
- ↑ «Atac a la Universitat de València». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 4 novembre 2009].
- ↑ Atac contra un Casal Jaume I d'ACPV
- ↑ Atacada la seu del BLOC d'Alaquàs