Francesco Laurana
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Francesco Laurana de la Vrana (Vrana, c. 1430 - 12 de març ? de 1502), va ser un escultor i medallista.[1] nascut a Croàcia, també conegut com a Frane Vranjanin.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1430 (Gregorià)  Dalmàcia |
| Mort | 12 març 1502 (Gregorià) (71/72 anys) Avinyó |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, arquitecte, medallista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Se’l considera escultor croata[2][3] i italià.[4][5][6][7][8][9]
Biografia modifica
Laurana va néixer a Vrana, a la vora de Zara, a la Dalmàcia[10] veneciana (ara Zadar, a Croàcia).
Després d'aprendre al costat d'un escultor, va començar la seva carrera en solitari a Nàpols, on va acabar l'arc de triomf del Castell Nou per a Alfons V d'Aragó. Després de la mort d'aquest va ser cridat a França, i a la cort de Renat d'Anjou va treballar en una sèrie de medallons per a ell.
De 1466 a 1471 va ser a Sicília. Les obres d'aquest període inclouen la capella Mastrantoni i la tomba de Pietro Speciale a l'església de Sant Francesc a Palerm, la porta lateral de l'església de Santa Margarida a Sciacca, les escultures de la Mare de Déu amb l'Infant a les catedrals de Palerm i Noto, i un Retrat d'Elionor d'Aragó, ara al Palazzo Abatellis a Palerm.
El 1471 va tornar a Nàpols, on va elaborar l'escultura de la Mare de Déu de la capella de Santa Bàrbara. Els anys 1474-1477 Laurana els va passar a Urbino, treballant amb Luciano Laurana. Després es va traslladar novament a França, on el seu taller va realitzar l'altar de Sant Llàtzer a la catedral de Marsella, el retaule del Calvari a Sant Didier d'Avinyó i la tomba de Giovanni Cossa a Santa Marta de Tarascó i de Charles du Maine a Le Mans. Laurana va morir a Marsella o Avinyó, el 1502.
Obra i estil modifica
Va ser un dels més importants i complexos escultors del segle xv. Es va moure dins de diferents cercles culturals i va estar exposat a diferents influències artístiques. Les seves millors obres van evolucionar des de la tradició als treballs del seu taller, en col·laboració amb altres artistes. Els seus retrats revelen una individualitat creativa que va ser vista com a particularment fascinadora a la fi del segle xix. Encara que és impossible traçar el seu desenvolupament estilístic, la seva obra posterior realitzada a França mostra per a alguns una certa assimilació al realisme, que està absent dels treballs executats a Itàlia.
Referències modifica
- ↑ Laurana Francesco in: L. Forrer: Biographical Dictionary od Medallists, Volume III, London 1907, S. 339 ff.
- ↑ Stourton, James. Great Smaller Museums of Europe. Scala - Michigan University, 2003, p. 58. ISBN 9780852298329.
- ↑ Britannica. Britannica Concise Encyclopedia. Encyclopaedia Britannic, 2002, p. 1056. ISBN 9780852298329.
- ↑ "Francesco Laurana". Grove Art, Oxford University Press. Web. 16 May. 2011.
"Italian sculptor and medallist. He was one of the most significant and most complex sculptors of the 15th century." - ↑ "Francesco Laurana." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2011. Web. 16 May. 2011.
- ↑ "LAURANA, Francesco." Treccani, il portale del sapere. Web. 16 May. 2011.
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art. Oxford University Press, 10/giu/2004. p. 395. Web. 5 November 2013.
- ↑ Osborne, Harold. The Oxford companion to art. Clarendon P., 1970. p. 57. Web. 5 November 2013.
"Italian sculptor Francesco Laurana ..." - ↑ Jackson, Thomas Graham. The Renaissance of Roman Architecture. CUP Archive, 1921. p. 12. Web. 5 November 2013.
- ↑ Norwich, John Julius. Croatia: Aspects of Art, Architecture and Cultural Heritage. Frances Lincoln Ltd, 2009, p. 137. ISBN 9780711229211.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Laurana |