Francisco Benante
Francisco Benante (regió de Cacheu 1954)[1] és un polític de Guinea Bissau. Va ser President del Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC) 1999-2002 i President de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau el 2004-2008.
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys)regió de Cacheu | ||||||||||||||
 President de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau | |||||||||||||||
| 7 de maig de 2004 – 22 de desembre de 2008 | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||
| Partit | PAIGC | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Vida i carrera modifica
Benante és advocat de professió.[1] Al govern d'unitat nacional format enmig del guerra civil de Guinea Bissau, Benante va ser nomenat Ministre de Defensa per la junta el gener de 1999.[2] Era l'únic civil membre de la junta.[1] Després de l'expulsió del president Nino Vieira (que també va ser president de PAIGC) el maig de 1999, Benante, com a líder dels reformistes del PAIGC,[1] fou elegit com a president del PAIGC el 9 de setembre de 1999, a la fi del congrés del partit.[1][3] La candidatura de Benante va rebre el suport de la junta, i va obtenir 174 vots contra 133 vots de l'únic candidat opositor.[3]
Arran d'un presumpte intent de cop contra el president Kumba Ialá el 2 de desembre de 2001, Benante va dir que els soldats van registrar la seva casa sense motiu el 3 de desembre.[4] L'oposició va qüestionar l'existència d'aquest intent de cop, i Benante va exigir que se'n presentessin evidències concretes.[5] Carlos Gomes Júnior fou elegit per substituir Benante com a president del PAIGC en el congrés del partit de gener-febrer de 2002.[6]
A les eleccions parlamentàries de març de 2004 Benante va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Popular. Llavors fou candidat per al càrrec de President de l'Assemblea Nacional Popular i fou elegit en una votació celebrada pel Comitè Central del PAIGC a l'abril de 2004; va rebre 106 vots contra 71 vots del vicepresident primer del PAIGC Aristides Gomes i 63 del director de campanya del PAIGC Soares Sambu.[7]
Abans de les eleccions parlamentàries de novembre de 2008, Benante va instar al president Vieira de no dissoldre l'Assemblea Nacional Popular o designar un nou govern en una discussió el 4 d'agost de 2008, citant la proximitat de les eleccions.[8] A les eleccions Benante va ser reelegit diputat a l'Assemblea Nacional Popular com a candidat del PAIGC en la circumscripció 21, Cacheu e Sao Domingos.[9] Després de les eleccions, en una reunió del Comitè central del PAIGC el 6 de desembre de 2008,[10] el segon vicepresident del PAIGC Raimundo Pereira va ser nomenat com a candidat del partit per al càrrec de President de l'Assemblea Nacional Popular,[10][11] derrotant Benante i Helder Proença. Benante va criticar el resultat, amb l'argument que el mètode de votació utilitzat pel Comitè Central era il·legal.[11] Pereira va ser elegit oficialment com a President de l'Assemblea Nacional Popular quan els diputats recentment electes es van reunir a finals de mes, succeint Benante.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 "Guinea-Bissau: PAIGC chooses new chairman, expels Vieira", IRIN, 10 September 1999.
- ↑ "Guinea-Bissau: Formation of new government delayed again", IRIN, 11 January 1999.
- ↑ 3,0 3,1 "Guinea-Bissau party elects chairman, expels ex-president", AFP, 9 September 1999.
- ↑ "Guinea-Bissau: US, Cape Verde concerned over reported coup attempt", IRIN, 5 Desembre 2001.
- ↑ "Guinea-Bissau: Opposition want evidence of attempted coup", IRIN, 6 December 2001.
- ↑ Biografia de Gomes al web del PAIGC Arxivat 2007-09-03 a Wayback Machine. (portuguès)
- ↑ "PAIGC elege presidente do Parlamento guineense", Panapress, 20 Abril 2004 (portuguès)
- ↑ "Guiné-Bissau: Presidente do parlamento aconselha PR a não dissolver assembleia nem a demitir Governo", Lusa, 4 agost 2008 (portuguès)
- ↑ Litos Sanca, "RESULTADOS DEFINITIVOS E LISTA NOMINAL DOS DEPUTADOS DAS ELEIÇÕES LEGISLATIVAS DE 2008" Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine., Agência Bissau, 27 Novembre 2008 (portuguès)
- ↑ 10,0 10,1 "Guiné-Bissau: Jurista Raimundo Pereira é proposta do PAIGC para futuro presidente do parlamento do país" Arxivat 2016-10-06 a Wayback Machine., Lusa, 8 Desembre 2008 (portuguès)
- ↑ 11,0 11,1 Jeremias Pascoal Chago, "PAIGC ELEGE JURISTA RAIMUNDO PEREIRA PARA PRESIDENCIA DA ASSEMBLEIA NACIONAL POPULAR"[Enllaç no actiu], Agência Bissau, 10 Desembre 2008 (portuguès)
- ↑ Umaro Balde and Braima “Ibu” Fati, "NOVOS DEPUTADOS GUINEENSE TOMAM POSSE PARA UM MANDATO DE QUATRO ANOS" Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine., Agencia Bissau, 22 December 2008 (francès)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jorge Malú |
President de l'Assemblea Nacional Popular  2004-2008 |
Succeït per: Raimundo Pereira |