Francisco Fernández del Pino
Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1768 Antequera (Província de Màlaga) |
| Mort | 26 gener 1843 (74 anys) Madrid |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 14 de desembre de 1832 – 25 de març de 1833 | |
| President del Tribunal Suprem | |
| 1838 – 1840 | |
 President del Consell de Castella | |
| 1834 – 1834 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | magistrat, jurista, polític, professor d'universitat |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya Universitat de Granada |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Premis | |
Signatura  | |
Format en Lleis en la Universitat de Granada, va ser catedràtic a la mateixa universitat. Va ser Degà de l'Audiència de Sevilla, regent de la Reial Audiència d'Extremadura i de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada durant el regnat de Fernando VII. Als tres dies de ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia per Ferran, va assistir com a Notari Major del regne a la declaració del monarca per la qual declarava nul·la la Pragmàtica Sanció. Va ser Pròcer del Regne de 1834 a 1835 i senador per la província de Màlaga de 1837 a 1843.[2] Va rebre l'Orde de Carles III.[3]
Referències modifica
- ↑ Díaz Sampedro, Braulio. La politización de la justicia: El Tribunal Supremo (1836-1881), memoria para optar al grado de doctor. Madrid: Universidad Complutense, 2004. P.329. ISBN 84-669-2484-1
- ↑ Fitxa del Senat d'Espanya
- ↑ Extracto de Los Expedientes de la Orden de Carlos III, Tom IV, pp. 190 a 193.
Bibliografia modifica
- MOLAS RIBALTA, Pere: Del absolutismo a la constitución. La adaptación de la clase política española al cambio de régimen. Silex Ediciones. Madrid, 2008. ISBN 978-84-7737-191-5 pp. 274 a 279.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Cafranga Costilla |
Ministre de Gràcia i Justícia 1833-1834 |
Succeït per: Juan Gualberto González-Bravo Delgado |
| Precedit per: Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano |
President del Tribunal Suprem 1838 - 1840 |
Succeït per: José María Calatrava |