Franciscus Sylvius
Franciscus Sylvius (1614 - 1672), també conegut com a Franciscus de le Boë Sylvius o simplement Silvi,[1][2] fou un metge, anatomista i científic neerlandès. Va néixer a Hanau, Alemanya, però va treballar i va morir als Països Baixos. El 1658 va ser nomenat professor de medicina a la Universitat de Leiden, càrrec pel qual cobrava 1800 florins, el doble del sou habitual.
,_RP-P-OB-33.613.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1614 Hanau |
| Mort | 19 novembre 1672 (58 anys) Leiden |
| Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Academy of Sedan (en)  Universitat de Leiden Universitat de Basilea |
| Director de tesi | Adolphus Vorstius |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, anatomia, química i fisiologia |
| Ocupació | col·leccionista d'art, químic, professor d'universitat, catedràtic, metge, anatomista, naturalista |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1658–1672) Universitat de Leiden |
| Professors | Adolphus Vorstius i Emmanuel Stupanus |
| Alumnes | Rudolf Wilhelm Crause (en) , Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, Frederick Dekkers (en) , Johann von Flammerdinge (en) , Florentius Schuyl (en) , Robert Sibbald i Lucas Schacht (en) |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Burchard de Volder (en) , Thomas Bartholin i Georg Wolfgang Wedel |
Obra modifica
Va ser nomenat vicerector de la Universitat en 1669 i va fundar l'Escola iatroquímica de Medicina, d'acord amb la seva creença que tots els processos vitals i les malalties es basaven en reaccions químiques. Aquesta escola de pensament intentava comprendre la medicina en termes de regles universals fisicoquímiques. Silvi també va introduir el concepte d'«afinitat química» com una manera de comprendre els mecanismes electrolítics del cos humà i va contribuir enormement a l'estudi de la digestió i dels fluids orgànics. La seva obra més destacada és Praxeos medicae idea nova (Nova idea en la pràctica de la medicina), de 1671. Les seves obres completes van ser publicades en 1671. Va ser un dels primers defensors del sistema circulatori sanguini als Països Baixos, i també se li atribueix la invenció de la ginebra.
Va investigar l'estructura del cervell humà i va descobrir la cissura cerebral que porta el seu nom (cissura de Silvi).
Referències modifica
- ↑ Sylvius és una llatinització de "de le Boë" traduït com a "dels boscos"
- ↑ «Franciscus Sylvius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.