Frank Benford
Frank Albert Benford, Jr., (1883, Johnstown, Pennsylvania – 4 de desembre de 1948) fou un enginyer electrònic i físic estatunidenc conegut per redescobrir i generalitzar la que és coneguda com a Llei de Benford, una distribució estadística sobre la freqüència del primer dígit en un conjunt de dades.[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1883 Johnstown (Pennsilvània) |
| Mort | 4 desembre 1948 (65 anys) Schenectady (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Michigan |
| Es coneix per | Llei de Benford |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer electrònic Físic |
| Organització | General Electric |
 | |
Benford també és conegut per haver inventat el 1937 un instrument per mesurar l'índex de refracció del vidre. Com a expert en mesures òptiques, va publicar 109 articles en els camps de l'òptica i les matemàtiques i va aconseguir 20 patents d'instruments òptics.
La seva data de naixement és dubtosa, considerant-se el 29 de maig o el 10 de juliol, de 1983. Després de graduar-se a la Universitat de Michigan el 1910, treballà per la General Electric fins que es jubilà el juliol de 1948. Morí sobtadament a casa seva, el 4 de desembre d'aquell mateix any.
Referències modifica
- ↑ Frank Benford «The law of anomalous numbers». Proceedings of the American Philosophical Society, 78, 4, març 1938, pàg. 551–572. JSTOR: 984802. (subscripció necessària)