Frans van Schooten
Frans van Schooten (o van Schoten o Verschooten) va ser un matemàtic holandès del segle xvii. Se'l coneix normalment com el Jove o Jr, per diferenciar-lo del seu pare, també matemàtic.
 Gravat atribuït a Leendert Springer (1789-1871) d'un original contemporani del retratat. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1615  Leiden |
| Mort | 29 maig 1660 (45 anys) Leiden |
| Dades personals | |
| Religió | Protestant |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Director de tesi | Jacobus Golius i Marin Mersenne |
| Es coneix per | Difusor de la geometria analítica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria i geometria analítica |
| Lloc de treball | Leiden |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Leiden |
| Alumnes | Pieter van Schooten (en)  i Hendrik van Heuraet |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johan de Witt Johannes Hudde Christian Huygens Hendrik van Heuraet |
| Família | |
| Cònjuge | Margrieta Wijnants |
| Pare | Frans van Schooten Sr. |
Vida modifica
El seu pare, del mateix nom, era professor de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de Leiden, on el mateix havia estudiat sota Ludolph van Ceulen. Aquesta escola havia estat fundada pel brugenc Simon Stevin el 1600 i gaudia de gran prestigi. Entre els seus professors ha hagut Rudolph Snel, Ludolph van Ceulen, Willebrord Snell i Jacob Gool (Jacobus Golius).
És normal, doncs, que Schooten Jr. ingressés en aquesta universitat l'any 1631. Ja l'any 1632, va ser presentat a Descartes pel seu professor Jacob Gool. Aquesta influència serà perdurable en la vida de van Schooten. Entre 1641 i 1643 va viatjar per França, Anglaterra i Irlanda, coneixent Marin Mersenne a París i estudiant les obres de Viète i Fermat. El 1645 va substituir el seu pare en el càrrec de professor de matemàtiques de l'escola d'enginyeria de la universitat.[1]
Obra modifica
Van Schooten és conegut sobretot com a difusor de l'obra de Descartes. En traduir La Geomètrie al llatí el 1649, en va facilitar la difusió per tot Europa. Va ampliar l'edició que amb comentaris propis i dels seus deixebles el 1659-1661.[2]
El 1656-1657 publica el seu llibre més important: Exercitationum Mathematicarum libri quinque,[3] que és una ampla col·lecció de problemes. Com apèndix d'aquest llibre, van Schooten va incloure un treball de Huygens: De ratiociniis in aleae ludo que és un pas important en el desenvolupament de la teoria de la probabilitat.
Referències modifica
- ↑ Struik, 1981, p. 89.
- ↑ Dijksterhuis, 2008, p. 103.
- ↑ Van Schooten, Frans. Exercitationum mathematicarum libri V. ... Quibus accedit Christiani Hugenii tractatus, de ratiociniis in Aleae Ludo (en llatí). Leiden: Johannes Elsevirius, 1657.
Bibliografia modifica
- Dijksterhuis, Fokko Jan «Stevin, Huygens and the Dutch republic : The golden age of mathematics» (en anglès). Nieuw archief voor wiskunde, Vol. 9, Num. 2, 2008, pàg. 100-107. ISSN: 0028-9825.
- Struik, Dirk Jan. The Land of Stevin and Huygens (en anglès). Dordrecht: Reidel Publishing Co., 1981. ISBN 90-277-1237-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans van Schooten |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Frans van Schooten» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Hofmann, J.E. Schooten, Frans van. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 5 abril 2014.
- «Schooten, Frans van»., The Galileo Project, Richard Westfall.
- «Frans van Schooten, Jr.»., Mathematics Genealogy Project.