Franz Aepinus
Franz Ulrich Theodosius Aepinus fou un matemàtic i físic alemany del segle xviii, conegut per les seves teories sobre l'electricitat.
 Portada del Tentamen (1759) | |
| Nom original | (de) Franz Ulrich Maria Theodor Aepinus (Äpinus, Hoch)  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 desembre 1724 Rostock (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 10 agost 1802 (77 anys) Tartu (Imperi Rus) |
| Sepultura | Cementeri de Raadi |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Rostock |
| Es coneix per | Teoria de l'electricitat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, física, matemàtiques i filosofia |
| Lloc de treball | Rostock Sant Petersburg Berlín Tartu |
| Ocupació | Matemàtiques Física |
| Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Alumnes | Johan Carl Wilcke i Pau I de Rússia |
| Influències en | |
| Família | |
| Pare | Franz Albert Aepinus |
Premis | |
Vida modifica
Aepinus procedeix d'una família d'erudits de Rostock: el seu pare era professor de teologia i el seu germà gran d'oratòria a la universitat de la ciutat. El 1740 ingressa a la universitat de Rostock per estudiar matemàtiques i el 1744 es trasllada a la universitat de Jena per estudiar medicina. La seva tesi serà llegida, però, a Rostock el 1747.[1]
A partir de 1747 va ser professor de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal. El 1755 va ser nomenat director de l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de Berlín gràcies a alguns treballs astronòmics que va publicar a la revista de la universitat.[2] A l'acadèmia, va coincidir amb Johan Carl Wilcke, un estudiant del seu germà gran a Rostock, amb qui va començar a estudiar el fenomen elèctric.[3]
Aepinus va estar poc temps a Berlín, ja que el 1757 va prendre possessió d'un càrrec de matemàtic a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, càrrec en el qual va romandre fins que es va retirar el 1798. De totes maneres, les seves múltiples obligacions (instructor a l'acadèmia de cadets, diplomàtic, conseller privat, tutor del príncep, etc.) van reduir al mínim la seva carrera científica.[4]
Obra modifica
Aepinus és conegut, sobretot, per haver estat dels primers a elaborar una teoria matemàtica de l'electricitat. Els seus experiments amb la turmalina conjuntament amb Wilcke a Berlín[5] el van portar a publicar el 1759, ja a Sant Petersburg, el Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi, una versió plenament consistent de les teories de Franklin sobre l'electricitat, però eliminant-ne les atmosferes elèctriques que Franklin postulava[6] i assimilant els fenòmens magnètic i elèctric. Aquest llibre va tenir molta influència en la recerca sobre l'electricitat durant els següents anys.[7]
Aepinus va publicar altres obres i article sobre electricitat i magnetisme entre els que es poden destacar:
- 1756: Mémoire concernant quelques nouvelles expériences électriques remarcables
- 1762: Recueil des différents mémoires sur la tourmaline
Altres escrits seus matemàtics o astronòmics han estat objecte d'estudi, sobretot pel seu rigor acadèmic, com la seva demostració del teorema del binomi de Newton.[8]
Referències modifica
- ↑ Home (1976), pàgina 22, diu que va ser sobre medicina (febres intermitents), però Heilbron, Dictionary of Scientific Biography, diu que va ser de física (trajectòries dels cossos que cauen).
- ↑ Home (1976), pàgina 22.
- ↑ Heilbron, pàgines 385-386.
- ↑ Heilbron, pàgina 390.
- ↑ Home (1976), pàgina 23.
- ↑ Home (2003), pàgina 370.
- ↑ Home (1976), pàgina 25.
- ↑ Dhombres & Pensivy, pàgina 11.
Bibliografia modifica
- Dhombres, Jean; Pensivy, M «Esprit de rigueur et présentation mathématique au XVIIIème siècle: le cas d'une démonstration d'Aepinus» (en (francès)). Historia Mathematica, Vol. 15, Num. 1, 1988, pàg. 9-31. DOI: 10.1016/0315-0860(88)90046-8. ISSN: 0315-0860.
- Heilbron, J.L.. Electricity in the 17th and 18th Centuries: A Study of Early Modern Physics (en (anglès)). University of California Press, 1979. ISBN 0-520-03478-3.
- Home, R.W.. «Mechanics and Experimental Phisics». A: Roy Porter (ed.). The Cambridge History of Science: Volume 4, Eighteenth-Century Science (en (anglès)). Cambridge University Press, 2003, p. 354 i següents. ISBN 0-521-57243-6.
- Home, R.W. «Aepinus, the Tourmaline Crystal, and the Theory of Electricity and Magnetism» (en (anglès)). Isis, Vol. 67, Num. 1, 1976, pàg. 21-30. ISSN: 0021-1753.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Aepinus |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Aepinus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Heilbron, John L. «Aepinus, Franz Ulrich Theodosicus». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 març 2015].
- Kojevnikov, Alexei. «Franz Maria Ulrich Theodor Hoch Aepinus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2015].