Fred Brooks

informàtic americà

Frederick Phillips Brooks, Jr., conegut com Fred Brooks (Durham, 19 d'abril de 1931 - Chapel Hill, 17 de novembre de 2022) va ser un arquitecte informàtic, i enginyer de programari nord-americà, conegut per gestionar el desenvolupament de la família d'ordinadors d'IBM System/360 i el seu paquet de programari de suport, OS/360, i per haver escrit amb sinceritat sobre el procés en el seu influent llibre The Mythical Man-Month ("El mític home-mes").[1] Brooks va rebre nombrosos premis, que inclouen la Medalla Nacional de Tecnologia el 1985 i el Premi Turing el 1999.[4][5]

Infotaula de personaFred Brooks

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrederick Phillips Brooks, Jr.
19 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata
Durham (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Chapel Hill (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióDuke University (llicenciatura)
Harvard University (postgraduat)
Tesi acadèmicaThe Analytic Design of Automatic Data Processing Systems (1956)
Director de tesiHoward Aiken[2]
Es coneix perOS/360
The Mythical Man-Month[1]
Activitat
Camp de treballCiències de la computació, sistema operatiu, enginyeria de programari i ciència computacional Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica
Sistemes operatius
Enginyeria de programari
OrganitzacióIBM[3]
Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill
Duke University
Harvard University
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRui Bastos (en) Tradueix, Kevin Arthur (en) Tradueix, David Luebke (en) Tradueix, Mark R. Mine (en) Tradueix, Jeffrey P. Hultquist (en) Tradueix, Richard L. Holloway (en) Tradueix, Amitabh Varshney (en) Tradueix, Russell M. Taylor, II (en) Tradueix, Elton P. Amburn (en) Tradueix, Penny Rheingans (en) Tradueix, James Che-Ming Chung (en) Tradueix, Lawrence D. Bergman (en) Tradueix, Mark C. Surles (en) Tradueix, Russell Tuck (en) Tradueix, Ming Ouhyoung (en) Tradueix, Mark C. Davis (en) Tradueix, John M. Airey (en) Tradueix, Andrew S. Glassner (en) Tradueix, Thomas V. Williams (en) Tradueix, James S. Lipscomb (en) Tradueix, F. Donelson Smith (en) Tradueix, Thomas H. Dunigan, Jr. (en) Tradueix, Edward G. Britton (en) Tradueix, Paul J. Kilpatrick (en) Tradueix, James W. Sneeringer (en) Tradueix, Cheryl C. Sneeringer (en) Tradueix, J. Craig Mudge (en) Tradueix, William V. Wright (en) Tradueix, Jan S. Prokop (en) Tradueix, Alfred Paul Oliver (en) Tradueix, William Y. Stevens (en) Tradueix, Jason J. Jerald (en) Tradueix i Benjamin Lok (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis
Medalla John von Neumann de l'IEEE (1993)
Premi Turing (1999)
Fellow del Computer History Museum (2001)
Turing Lecture (2005)

Lloc webcs.unc.edu/~brooks
Musicbrainz: 044e94ab-80b7-4259-a8e7-c9c1adc35962 Goodreads author: 3174788 Modifica el valor a Wikidata

Educació modifica

Nascut a Durham (Carolina del Nord), va estudiar a Duke University, graduant-se el 1953 amb una llicenciatura en Física, i es va doctorar en Matemàtica Aplicada (Informàtica) a Harvard el 1956, supervisat per Howard Aiken.[2]

Carrera i recerca modifica

Brooks va començar a treballar a IBM el 1956, treballant a Poughkeepsie, Nova York i Yorktown, Nova York. Va treballar en l'arquitectura de l'IBM 7030 Stretch, un superordinador científic que valia 10 milions de dòlars, del qual se'n van vendre nou, i en l'IBM 7950 Harvest per a la National Security Agency. Després, el van fer director per al desenvolupament de la família d'ordinadors System/360 i el maquinari OS/360. Durant aquesta època, va crear el terme arquitectura informàtica.

Fou a The Mythical Man-Month que Brooks va fer l'afirmació famosa: "afegir personal a un projecte de programari que va amb retard fa que encara vagi més tard". Des de llavors, això es coneix com a Llei de Brooks. A més de The Mythical Man-Month, també és famós el seu article No Silver Bullet — Essence and Accident in Software Engineering.

El 1964, Brooks va acceptar una invitació per treballar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i fundar-hi el departament d'informàtica. Va ser-ne el president durant 20 anys. El 2013 encara hi participava activament en recerca, sobretot en entorns virtuals[6] i visualització científica.[7]

En una entrevista de 2010[8] a la revista Wired, li van preguntar a Brooks "què considerava que era el seu major assoliment tecnològic", i va respondre "la decisió més important que vaig prendre fou canviar la sèrie IBM 360 d'un byte de 6 bits a 8 bits, permetent així l'ús de lletres minúscules. Aquest canvi es va propagar a tot arreu".

El 1995 es va publicar una edició de "20è aniversari" de The Mythical Man-Month amb quatre capítols addicionals.[9]

A més de The Mythical Man-Month[1] Brooks va escriure o coescriure molts llibres i articles[4] com Automatic Data Processing,[10] No Silver Bullet,[11] Computer Architecture,[12] i The Design of Design.[13]

Les seves contribucions a la interacció persona-ordinador es descriuen al web sobre pioners de l'HCI de Ben Shneiderman.[14]

Servei públic modifica

Brooks va ser membre de nombroses juntes nacionals i comitès del govern dels Estats Units.[15]

  • Defense Science Board (1983–86)
  • Membre, Artificial Intelligence Task Force (1983–84)
  • President, Military Software Task Force (1985–87)
  • Membre, Computers in Simulation and Training Task Force (1986–87)
  • National Science Board (1987–1992)

Premis i honors modifica

En ordre cronològic:[15]

  • Fellow, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1968)
  • Premi McDowell per Contribucions Excel·lents a l'Art per Ordinador, IEEE Computer Group (1970)
  • Computer Sciences Distinguished Information Services Award, Information Technology Professionals (1970)
  • Guggenheim Fellowship per estudis sobre arquitectura informàtica i els factors humans dels sistemes informàtics, Cambridge University, Anglaterra (1975)
  • Membre, Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1976)
  • Fellow, Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1976)
  • Premi Pioner de la Informàtica, IEEE Computer Society (1982)
  • Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació (1985)
  • Thomas Jefferson Award, Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1986)
  • Distinguished Service Award, Association for Computing Machinery (1987)
  • Harry Goode Memorial Award, American Federation of Information Processing Societies (1989)
  • Membre estranger, Acadèmia Reial Neerlandesa de les Arts i les Ciències (1991)[16]
  • Doctor Honorari de Ciència Tècnica, Institut Federal Suís de Tecnologia, ETH Zurich (1991)
  • Medalla John von Neumann, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1993)
  • Fellow (initial inductee), Association for Computing Machinery (1994)
  • Distinguished Fellow, British Computer Society (1994)
  • Membre estranger de la Royal Academy of Engineering, Regne Unit (1994)
  • Premi Allen Newell, Association for Computing Machinery (1994)
  • Bower Award and Prize in Science, Franklin Institute (1995)
  • CyberEdge Journal Annual Sutherland Award (April 1997)
  • Premi Turing, Association for Computing Machinery (1999)
  • Membre, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2001)
  • Va rebre el premi Fellow del Museu d'Història de la Informàtica, per les seves contribucions a l'arquitectura informàtica, els sistemes operatius i l'enginyeria de programari.[17] (2001)
  • Premi Eckert-Mauchly, Association for Computing Machinery and The Institute of Electrical and Electronics Engineers–Computer Society (2004)
  • IEEE Virtual Reality Career Award (2010)

El gener de 2005 va dictar la Conferència Turing sobre "Col·laboració and Telecol·laboració en Disseny".

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Brooks, Frederick P.. The mythical man-month: essays on software engineering. Reading, Mass: Addison-Wesley Pub. Co, 1975. ISBN 0-201-00650-2. 
  2. 2,0 2,1 Fred Brooks al Mathematics Genealogy Project.
  3. Brooks, F. P. «The execute operations---a fourth mode of instruction sequencing». Communications of the ACM, 3, 3, 1960, pàg. 168. DOI: 10.1145/367149.367168.
  4. 4,0 4,1 Publicacions de Fred Brooks al servidor de bibliografia DBLP de la Universitat de Trier
  5. Shustek, Len «An interview with Fred Brooks». Communications of the ACM, 58, 11, 2015, pàg. 36–40. DOI: 10.1145/2822519. ISSN: 0001-0782.
  6. Brooks, Jr., Frederick P. «What's Real About Virtual Reality». Computer Graphics & Applications. IEEE, 19, 6, 1999, pàg. 16–27 [Consulta: 22 gener 2015].
  7. «IBM Archives - Frederick P. Brooks, Jr.». IBM. [Consulta: 6 agost 2010].
  8. Kelly, Kevin «Master Planner: Fred Brooks Shows How to Design Anything». Wired, 28-07-2010 [Consulta: 10 febrer 2011].
  9. «The Mythical Man-Month, A Book Review». [Consulta: 6 agost 2010].
  10. Iverson, Kenneth E.; Brooks, Frederick P. Automatic data processing: System/360 edition. Nova York: Wiley, 1969. ISBN 0-471-10605-4. 
  11. Brooks, F. P., J. «No Silver Bullet—Essence and Accidents of Software Engineering». Computer, 20, 4, 1987, pàg. 10. DOI: 10.1109/MC.1987.1663532.
  12. Brooks, Frederick P.; Blaauw, Gerrit A. Computer architecture: concepts and evolution. Boston: Addison-Wesley, 1997. ISBN 0-201-10557-8. 
  13. Brooks, Frederick P.. The Design of Design: Essays from a Computer Scientist. Reading, MA: Addison-Wesley Professional, 2010. ISBN 0-201-36298-8. 
  14. «Encounters with HCI Pioneers - A Personal Photo Journal» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2016].
  15. 15,0 15,1 Home Page, Frederick P. Brooks, Jr.
  16. «F.P. Brooks». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2015. [Consulta: 17 juliol 2015].
  17. «Frederick P. Brooks — CHM Fellow Award Winner». Computerhistory.org, 30-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 30 març 2015].

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fred Brooks
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Brooks