Fred MacMurray
Fredrick Martin "Fred" MacMurray (Kankakee, Illinois, 30 d'agost de 1908 − Santa Barbara, Califòrnia, 5 de novembre de 1991)[1] va ser un actor i productor estatunidenc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Frederick Martin MacMurray 30 agost 1908 Kankakee (Illinois) |
| Mort | 5 novembre 1991 (83 anys) Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia i pneumònia ) |
| Sepultura | Cementiri de Holy Cross |
| Dades personals | |
| Formació | universitat Carroll |
| Alçada | 190 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió, cantant |
| Activitat | 1929 – 1978 |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Gènere | Western |
| Família | |
| Cònjuge | June Haver (1954–1991) |
Premis | |
            | |
Biografia modifica
Després d'estudiar música va intentar guanyar-se la vida com a saxofonista, però després d'una gira arriba a Califòrnia on abandona la música per començar la seva carrera com a actor, al principi com extra, fins que el 1935 firma un contracte amb la Paramount i té el seu primer paper protagonista a The Gilded Lily dirigida per Wesley Ruggles i protagonitzada per grans estrelles del moment com Claudette Colbert i Ray Milland. A poc a poc, s'imposa en un gènere que li va com un guant: la comèdia.
A la seva següent pel·lícula va actuar al costat de Katharine Hepburn a Somnis de joventut dirigida per George Stevens. Abans d'acabar l'any 1935, i a començaments de 1936, va intervenir en dues pel·lícules amb una altra de les grans estrelles femenines de la dècada, Carole Lombard, concretament a Hands Across the Table de Mitchell Liesen i The Princess Comes Across de William K. Howard.
Durant la dècada de 1930 va continuar participant en comèdies, però a partir de 1940 va començar també a intervenir en pel·lícules de diferents gèneres com western, drama i cinema negre demostrant la seva versatilitat com a actor.
En la mateixa dècada va destacar en altres pel·lícules dirigides per Mitchell Liesen com Remember the Night amb Barbara Stanwyck, The Lady is Willing, amb Marlene Dietrich,[2] Take a Letter, Darling amb Rosalind Russel, i a No Time for Love. També a Too Many Husbands, amb Jean Arthur. Però la pel·lícula per la qual seria recordat va ser la dirigida per Billy Wilder el 1943, Double Indemnity, acompanyat per Edward G. Robinson i Barbara Stanwyck.
En la dècada de 1950 la seva estrella es va anar a poc a poc apagant i va aparèixer en produccions menors o en papers secundaris en pel·lícules majors. El 1954 va actuar en El motí del Caine d'Edward Dmytryk, on tenia com a companys a Humphrey Bogart, Van Johnson i José Ferrer. Aquest mateix any rodarà La casa número 322 de Richard Quine en la que va compartir protagonisme amb Kim Novak, i on va interpretar un personatge molt similar al de Perdició que havia realitzat onze anys abans. El 1955 va ser un dels protagonistes de The Far Horizons de Rudolph Maté juntament amb Charlton Heston i Donna Reed, on es recreava l'Expedició de Lewis i Clark.
El 1960 va actuar al film clàssic L'apartament, en la que MacMurray és el malvat cap que s'aprofita del personatge interpretat per Jack Lemmon per seduir l'atractiva ascensorista, interpretada per Shirley MacLaine.
També a la dècada de 1960 va protagonitzar llargmetratges per a la Disney, The Absent-Minded Professor, la seva seqüela Son of Flubber i Dotze dotzenes de fills on interpretava un cap Boy Scout, en una típica pel·lícula familar.
Va finalitzar la seva carrera el 1978, amb la pel·lícula The Swarm d'Irwin Allen.
Després d'una llarga lluita contra la leucèmia, va morir als 83 anys, de pneumònia, aSanta Monica. Va ser enterrat al cementiri Holy Cross Cemetery a Culver City.
Filmografia modifica
Cinema modifica
|
|
Televisió modifica
- 1955 i 1958: General Electric Theater (Sèrie TV): Richard Elgin / Harry Wingate
- 1956: Screen Directors Playhouse (Sèrie TV): Peter Torrance
- 1958: Cimarron City (Sèrie TV): Laird Garner
- 1960-1972: My Three Sons (Sèrie TV): Steve Douglas
- 1974: The Chadwick Family (Telefilm): Ned Chadwick
- 1975: Beyond the Bermuda Triangle (Telefilm): Harry Ballinger
Productor modifica
- 1945: Pardon My Past
Premis i nominacions modifica
Nominacions modifica
Referències modifica
- ↑ Flint, Peter B. «Fred MacMurray Is Dead at 83». The New York Times, 06-11-1991.
- ↑ Fred McMurray.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred MacMurray |