Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg (alemany) - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort. És popularment conegut com el Gran Elector per la seva habilitat militar i política.

Infotaula de personaFrederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem, per Frans Luycx
Nom original(de) Friedrich Wilhelm von Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1620 Modifica el valor a Wikidata
Palau Reial de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1688 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
City Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Príncep elector Marcgraviat de Brandenburg
1r desembre 1640 – 9 maig 1688
← Jordi Guillem de BrandenburgFrederic I de Prússia →
Duc de Prússia Ducat de Prússia
1r desembre 1640 – 9 maig 1688
Marcgravi de Brandenburg
1r desembre 1640 – 9 maig 1688 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Hohenzollern Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluïsa Enriqueta de Nassau (1646, 1646–1667)
Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1668, 1668–1688) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles Emili de Brandenburg
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Lluís de Brandenburg
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Charles de Brandebourg-Schwedt
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Wilhelm Heinrich von Brandenburg
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Amalia von Brandenburg
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Heinrich von Brandenburg
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Margravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Margrave Albert Frederick of Brandenburg-Schwedt (en) Tradueix
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Frederic I de Prússia
 ( Lluïsa Enriqueta de Nassau)
Elisabet Sofia de Brandenburg
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg)
Dorothea von Brandenburg (en) Tradueix
 ( Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi Guillem de Brandenburg Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet Carlota de Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
GermansHedwig Sofia de Brandenburg i Lluïsa Carlota de Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrederic Enric d'Orange-Nassau (sogre, besoncle)
Sofia del Palatinat (cosina germana)
Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau (àvia)
Frederic IV del Palatinat (avi)
Lluïsa Enriqueta de Nassau (tia)
Carlota Amàlia de Hessen-Kassel (neboda)
Enriqueta Caterina de Nassau (cunyada)
Guillem II d'Orange-Nassau (cunyat)
Élisabeth-Henriette de Hesse-Cassel (neboda, nora)
Amèlia de Solms-Braunfels (sogra) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 107018 Find a Grave: 8269 Modifica el valor a Wikidata

Família modifica

Membre de la Casa de Hohenzollern, era fill de l'elector de Brandenburg Jordi Guillem (1595-1640) i de la princesa palatina Elisabet Carlota de Wittelsbach (1597-1660).

El 7 de desembre de 1646 es va casar a La Haia amb Lluïsa Enriqueta de Nassau (1627-1667), filla del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels. El matrimoni va tenir sis fills:

Havent enviudat, el 13 de juny de 1668 es tornà a casar a Gröningen amb Sofia Dorotea de Holstein (1636-1689), filla del duc Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1584-1663) i de la princesa Sofia de Saxònia-Lauenburg (1601-1660). D'aquest segon matrimoni en nasqueren:

Biografia modifica

Va créixer durant la Guerra dels Trenta Anys, a Holanda, on va estudiar a la Universitat de Leiden, allunyat de la guerra que assolava Brandenburg. Es va educar en la fe calvinista, de la qual en va ser un ferm defensor, tot i practicar una política de tolerància religiosa.

El 1638, el seu pare el va fer tornar a Berlín en contra de la seva voluntat, i l'1 de desembre de 1640, quan va heretar la corona de Brandenburg, amb un país que es trobava en una situació catastròfica: devastat durant la Guerra dels Trenta Anys, s'havia convertit en una regió pràcticament deserta; Brandenburg, Pomerània i el ducat de Cleves havien ser ocupats per l'exèrcit suec; el seu domini sobre el ducat de Prússia depenia d'una concessió a precari del rei de Polònia, que en qualsevol moment podia reclamar-li; les arques eren buides, cosa que havia provocat la deserció de moltes de les seves forces; i el govern del ducat estava en mans d'un enemic personal, el comte de Schwarzenberg.

Fruit de la seva experiència a Holanda, va veure la importància del comerç i el va promoure enèrgicament. Va emprendre tot un seguit de reformes internes que van reforçar la seva posició política al centre d'Europa, aconseguint per al seu successor elevar la categoria del ducat de Prússia a regne.

En virtut del Tractat de Westfàlia va ampliar els seus dominis amb la Pomerània Inferior, Magdeburg, Halberstadt, Minden i Cammin. Polònia va reconèixer la sobirania de Frederic Guillem sobre el Ducat de Prússia després del Tractat de Wehlau-Bromberg (1656) i la Pau d'Oliva (1660) que van cloure la seva participació en la guerra entre Suècia i Polònia.

Frederic Guillem era un militar de reconegut prestigi, i el seu exèrcit permanent més tard es convertiria en el model per a l'exèrcit prussià. Va posar les bases del futur poder de Brandenburg-Prússia gràcies a una hàbil política exterior, i creant un poderós exèrcit permanent. El 1675, la victòria que va obtenir contra els suecs, aliats del Regne de França, en la batalla de Fehrbellin ha estat interpretada com l'inici de la tradició militar de Prússia, i li va permetre obtenir la Pomerània sueca, a la qual va haver de renunciar en la pau de Saint-Germain-en-Laye.

Va introduir el funcionariat en la seva administració, cosa que li va permetre disposar d'una estructura centralitzada per als diversos territoris que havia aconseguit aglutinar i que va governar de forma absolutista.

La política econòmica que va desenvolupar va ser de caràcter mercantilista i va acceptar en els seus territoris els hugonots, que havien estat expulsats com a conseqüència de les Guerres de religió a França i que van contribuir en l'expansió de l'activitat tèxtil. Va eximir la noblesa el pagament d'impostos, a canvi de dissoldre els Estats Generals. Va millorar les comunicacions de Brandenburg i el Ducat de Prússia amb la construcció de canals fluvials que s'han mantingut fins a l'actualitat.

Bibliografia modifica

  • Hans-Joachim Giersberg, Claudia Meckel u. Gerd Bartoschek. (Redaktion): Der Große Kurfürst. Sammler, Bauherr, Mäzen. Kurfürst Friedrich Wilhelm 1620–1688, (Katalog zur Ausstellung) Neues Palais in Sanssouci, 10. Juli bis 9. Oktober 1988. Potsdam, 1988.
  • Bruno Gloger, Friedrich Wilhelm - Kurfürst von Brandenburg, Biographie, Verlag Neues Leben Berlin 1985
  • Gerd Heinrich (Hrsg.): „Ein sonderbares Licht in Teutschland“. Beiträge zur Geschichte des Großen Kurfürsten von Brandenburg (1640–1688). Berlin 1990.
  • Ludwig Hüttl: Friedrich Wilhelm von Brandenburg, der Große Kurfürst 1620–1688. Eine politische Biographie. München 1984.
  • Ernst Opgenoorth: Friedrich Wilhelm, der Große Kurfürst von Brandenburg, Band 1: Eine politische Biographie 1620-1660, Band 2: Eine politische Biographie 1660–1680, Musterschmidt Güttingen, Frankfurt-Zürich 1971/1978. ISBN 3-7881-1668-4.
  • Leopold v. Orlich: Friedrich Wilhelm der Große Kurfürst, Berlin, Posen und Bromberg 1836, online.
  • Wilhelm Bernhardi: Friedrich Wilhelm der Grosse. Churfürst von Brandenburg und erster souveräner Herzog von Preußen, nach seinem thatenreichen, gottseligen Leben, mit besonderer Berücksichtigung seiner nachahmungs-würdigen Jugend und seines erbaulichen, seligen Todes , Berlin 1840, eBook, Faksimilie, ISBN 978-3-941919-50-1

Enllaços externs modifica