Frejús

municipi francès

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença. Administrativament és una comuna del departament del Var, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2006 tenia 49.100 habitants.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaFrejús
Fréjus (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 25′ 59″ N, 6° 44′ 08″ E / 43.4331°N,6.7356°E / 43.4331; 6.7356
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença - Alps - Costa Blava
DepartamentVar Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població57.082 (2021) Modifica el valor a Wikidata (558,15 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea d'atracció de Frejús
unitat urbana de Frejús Modifica el valor a Wikidata
Superfície102,27 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Rachline (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal83600 i 83370 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webville-frejus.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): VilleDeFrejus Instagram: villedefrejus Modifica el valor a Wikidata

Demografia modifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2.400 2.229 1.943 2.306 2.665 3.041 3.062 3.132 2.665
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2.727 2.878 3.050 3.052 3.478 3.135 3.540 3.139 3.510
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4.156 4.190 4.022 9.451 9.091 9.676 9.441 12.907 13.452
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
16.953 23.629 28.851 31.662 41.486 46.770 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història modifica

El seu nom antic era Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia. Estrabó l'anomena Φόρον Ἰούλιον, i diu que era una estació naval fundada per August, i situada entre Òlbia i Antípolis, i distava de Massàlia uns 600 estadis. Però la ciutat ja existia l'any 43 aC quan se la menciona en una carta que Luci Munaci Planc va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar, encara que no hi ha documentació, però se sap que August la va millorar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica. Claudi Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta i l'anomena Octavanorum, se suposa que a causa de que un destacament de la VIII legió va tenir allí els seus quarters.[2] També en parla Tàcit, que l'anomena de diverses maneres: Oppidum Forojuliense, Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia i Colonia Forojuliensis.[3] La Via Aurèlia passava per la ciutat.

Forum Julii va ser una estació naval en temps de Tiberi i ja August va utilitzar les naus de guerra ancorades allí durant la batalla d'Àccium, per defensar aquella part de la costa. Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britànnia. El port era bastant gran, però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que va ser una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes de l'amfiteatre, prop del qual descansa una de les antigues portes; també es conserva un aqüeducte. Plini el Vell diu que en aquesta ciutat s'hi elaborava la salsa anomenada garum.[4][2]

Des del segle iv (374) va ser la seu d'un bisbe que després era feudatari del comte de Provença. Al segle x els sarraïns la van saquejar i destruir, i van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.

El fet més dramàtic de la ciutat va ser el trencament l'any 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.[5]

S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments de vent de fusta.

 
Restes de l'aqüeducte romà de Fréjus

Fills il·lustres modifica

Administració modifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1945-1959 Henri Giraud
1959-1971 André Léotard
1971-1977 Léonce Héritier
1977-1998 François Léotard UDF
1998-2014 Élie Brun UMP
2014- David Rachline FN

Agermanaments modifica

Referències modifica

  1. «Frejus». Notice communale. EHESS. [Consulta: 17 setembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Forum Julii». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 setembre 2022].
  3. Tàcit. Annals, IV, 5; II, 63; II, 14
  4. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXI, 7, 8
  5. Bellier, Jean. Le barrage de Malpasset. París: Science et Industrie, 1967, p. 4-5.