Fugida de cervells
La fugida de cervells és l'emigració d'individus ja formats i de talent (i generalment per a no tornar) a altres nacions més desenvolupades,[1] impulsats principalment per la falta d'oportunitats de desenvolupament, per motius econòmics o per conflictes polítics. De vegades aquest fenomen es dona també entre nacions desenvolupades, a causa de diferències salarials o impositives. De forma anàloga es parla de fugida de capitals per a la desinversió de capital financer en un país. Quan la proporció d'emigrats qualificats supera els 10%, pot causar un empobriment de països en vies de desenvolupament.[2]
La fugida de cervells fa que el país d'origen perdi la inversió en educació superior d'aquesta persona, i de la mateixa forma el capital social del qual formava part l'individu es redueix per la seva partida. L'emigració com solució a l'atur després de la crisi de 2008, que sedueix el govern actual, per altres és vist com la solució pitjor per al país: «Això de la fugida de cervells […] És criminal que el Govern consideri que és una solució. El podíem anomenar un robatori de cervells.» I una conseqüència nefasta d'una manca d'inversió en la recerca i el desenvolupament als centres de recerca i les universitats.[3]
Referències modifica
- ↑ «fugida de cervells» Arxivat 2014-02-28 a Wayback Machine., Thesaurus Europeu de l'Educació, 31 d'octubre de 2007 [Consulta 24 de febrer de 2014]
- ↑ «Fuga de cervells o nou colonialisme?»[Enllaç no actiu], Espai Actualitat - Jove.Cat, 13 de desembre de 2007 [Consulta 24 de febrer de 2014]
- ↑ Ignacio Ramonet, «‘La fugida de cervells és el pitjor crim que comet Espanya’ Arxivat 2014-01-22 a Wayback Machine., Diari de Girona, 12 d'agost de 2013