Viquipèdia

Fusako Shigenobu

Activista política comunista japonesa

Fusako Shigenobu (en japonès: 重信 房子, Shigenobu Fusako) (Tòquio, 28 de setembre de 1945) és una activista política comunista japonesa, fundadora i dirigent de l'extinta organització armada Exèrcit Roig Japonès (ERJ).[1] És la mare de la periodista Mei Shigenobu, nascuda el 1973 a Beirut.[2]

Infotaula de personaFusako Shigenobu
Nom original(ja) 重信 房子 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaComunisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Meiji Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionària Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Altres
FillsMei Shigenobu Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perfalsificació documental (2006) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3837892 TMDB.org: 1207966 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascuda el 28 de setembre de 1945 al barri especial de Setagaya a Tòquio.[3] Després de la Primera Guerra Mundial el seu pare fou professor d'un terayoka o temple-escola (寺子屋) obert a infants de poblacions pobres dels temples de la regió de Kyūshū, al sud del Japó. Més tard, esdevingué major de l'Exèrcit Imperial Japonès destinat a Manxukuo.

Després de l'institut, començà a treballar per a l'empresa Kikkoman i estudià cursos nocturns a la Universitat de Meiji.[4]

Rebé un Bachelor of Arts en Economia política i en Història a la Universitat de Meiji. Durant aquell període, s'uní als estudiants que protestaren per l'augment de taxes universitàries, i això l'encaminà a l'activisme del moviment estudiantil d'esquerres de la dècada de 1960. Posteriorment, assumí majors posicions del moviment per acabar esdevenint una de les seves dirigents més importants.

Exèrcit Roig Japonès modifica

El febrer de 1971, juntament amb Tsuyoshi Okudaira, anaren a l'Orient Mitjà per a crear branques internacionals de l'ERJ. A l'arribada, aviat s'escindiren de la facció japonesa de l'ERJ per diferències geogràfiques i ideològiques, així com un conflicte personal amb el nou dirigent, Tsuneo Mori. Mentrestant, la facció que romania al Japó s'uní a l'ala esquerra revolucionària maoista del Partit Comunista Japonès per a formar l'Exèrcit Roig Unit (ERU). No obstant, l'ERU dugué a terme una purga interna l'hivern de 1971–1972 que Shinegobu recordà amb xoc i tristesa. Tant Okudaira com ella escrigueren el llibre わが愛わが革命 («El meu amor, la meva revolució») com a resposta.[5]

Durant més de 30 anys es mantingué a l'Orient Mitjà. El seu trasllat formà part de Solidaritat Revolucionària Internacional, amb la idea que els moviments revolucionaris haurien de cooperar i finalment liderar una revolució socialista mundial. La destinació fou el Líban i l'objectiu donar suport a la causa palestina. Al principi s'uní al Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) com a voluntària, però finalment l'ERJ esdevingué un grup independent.[5] En alguns dels seus llibres esmenta que «el propòsit de la missió era consolidar l'aliança revolucionària internacional contra els imperialistes del món».[6]

L'any 1974 fou assenyalada en crida i cerca per l'Interpol després del segrest amb ostatges de l'ambaixada francesa a La Haia, en la que es creu que estigué implicada.

Arrest i empresonament modifica

En algun moment del juliol de 2000 retornà al Japó. El novembre d'aquell any fou detinguda en un hotel de Takatsuki, prop d'Osaka, per a interrogar-la.[7][8] Els ciutadans japonesos s'espantaren en veure una dona de mitjana edat emmanillada sortint d'un tren que arribava a Tòquio. Quan Shigenobu veié les càmeres expectants, aixecà les mans amb els polzes amunt, cridant als periodistes: «Seguiré lluitant!».[6]

El 8 de març de 2006 fou sentenciada a 20 anys de presó[9] i l'any 2010 rebé una sentència final ferma del Tribunal Suprem japonès amb els mateixos termes. La fiscalia l'acusà de tres delictes: ús de passaport falsificat, ajuda a un altre membre de l'ERJ a obtenir un passaport falsificat i temptativa d'homicidi imprudent per haver planejat i dirigit l'any 1974 un segrest amb ostatges a l'ambaixada francesa de La Haia, als Països Baixos. Shigenobu assumí la culpabilitat dels dos primers càrrecs, però no del càrrec que la vinculà amb el segrest de l'ambaixada de 1974. Entre els testimonis presents al tribunal de la defensa hi hagué Leila Khaled, activista política palestina coneguda per haver comès l'any 1969 el segrest del vol TWA 840 i formar part del Consell Nacional Palestí. En el seu veredicte final, el jutge declarà que no hi hagué cap evidència concloent de la seva implicació en l'ocupació armada de l'ambaixada, en el que resultaren ferits dos policies, o en la temptativa d'homicidi imprudent, però la sentenciaren per presumpte conspiració amb membres del seu grup per a ocupar l'ambaixada.

Shigenobu encara dona suport a la mateixa causa, reclamant que el veredicte només seria el començament d'un moviment més fort, convençuda que no hi hauria d'haver condemna i reclamant que des del moment que les activitats del seu grup foren políticament justificades, se li hauria d'haver ofert una «sortida política de la situació». En una roda de premsa prèvia a la sentència de febrer de 2006, els seus advocats llegiren un haiku que havia creat: «El veredicte no és el final. És només el començament. La forta voluntat seguirà estenent-se».[10]

El desembre de 2008 fou diagnosticada de càncer colorectal i tingué tres operacions per a treure-se'l. Actualment es troba complint condemna a la Presó Mèdica de Hachiōji.[11] Fusako Shigenobu no s'ha penedit mai de la seva responsabilitat en la fundació de l'Exèrcit Roig, si bé matisa que la lluita armada no té sentit. Tanmateix, des de la presó seguí fidel al seu haiku.[12]

El 28 de maig de 2022 fou alliberada de la presó de Tòquio,[13][14] si bé la Policia Metropolitana de la ciutat va garantir que se la mantindria amb vigilància fora de la presó.[15]

En la cultura popular modifica

Publicacions modifica

  • 1974: 『わが愛わが革命』 ("El meu amor, la meva revolució") Kodansha.[18]
  • 1983: 『十年目の眼差から』 話の特集、ISBN 4826400667
  • 1984: 『大地に耳をつければ日本の音がする　日本共産主義運動の教訓』ウニタ書舗、 ("Si pares l'orella a terra, pots escoltar el so del Japó: Lliçons del moviment comunista japonès") ISBN 4750584096
  • 1984: 『ベイルート1982年夏』話の特集、 ("Beirut, estiu 1982") ISBN 4826400829
  • 1985: 『資料・中東レポート』1（日本赤軍との共編著）、ウニタ書舗、 ("Materials: Informes des d'Orient Mitjà 1")[19]
  • 1986: 『資料・中東レポート』2（日本赤軍との共編著）、ウニタ書舗、 ("Materials: Informes des d'Orient Mitjà 2")[20]
  • 2001: 『りんごの木の下であなたを産もうと決めた』幻冬舎、 ("He decidit parir-te sota un pomer") ISBN 434400082X
  • 2005: 『ジャスミンを銃口に　重信房子歌集』幻冬舎、 ("Gessamí a la boca del canó d'una pistola: Col·lecció de poemes de Fusako Shigenobu") ISBN 4344010159
  • 2009: 『日本赤軍私史　パレスチナと共に』河出書房新社、 ("Una història personal de l'Exèrcit Roig Japonès: Junts amb Palestina") ISBN 978-4309244662
  • 2012: 『革命の季節 パレスチナの戦場から』幻冬舎、 ("Estació de la Revolució: Des del camp de batalla a Palestina") ISBN 9784344023147

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Anicka Yi» (en anglès). Frieze.com. Arxivat de l'original el 8/12/2015.
  2. ↑ McNeill, David. «Mei Shigenobu's words continue the fight for her mother's cause» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 04-07-2014. [Consulta: 16 gener 2016].
  3. ↑ Shigenobu, 2001, p. 15.
  4. ↑ Shigenobu, 2001, p. 36.
  5. ↑ 5,0 5,1 Shigenobu, Fusako. 日本赤軍私史：パレスチナと共に ("Una història personal de l'Exèrcit Roig Japonès: Junts amb Palestina") (en japonès). Tòquio: Kawade, 2009. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Fusako Shigenobu Biography» (en anglès). Enotes.com. [Consulta: 24 juny 2019].
  7. ↑ «Japanese Red Army leader arrested» (en anglès). BBC News, 08-11-2000. [Consulta: 16 gener 2016].
  8. ↑ Fighel, Jonathan. «Japanese Red Army Founder Arrested in Japan» (en anglès). ICT.org, 09-11-2000. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2016. [Consulta: 16 gener 2016].
  9. ↑ «Japanese Red Army Leader Gets 20 Years in Prison» (en anglès). Palestine Press, 23-02-2007. Arxivat de l'original el 24/8/2011.
  10. ↑ Joyce, Colin. «Japan's Red Army founder is jailed» (en anglès). Telegraph.co.uk, 24-02-2006. [Consulta: 16 gener 2016].
  11. ↑ McNeill, David. «Mei Shigenobu's words continue the fight for her mother's cause» (en anglès). The Japan Times, 04-07-2014. [Consulta: 16 gener 2016].
  12. ↑ Alay, Josep Lluís. «L'Exèrcit Roig». El Punt Avui, 11-01-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  13. ↑ «Surt en llibertat després de 20 de presó la fundadora de l'Exèrcit Roig japonès». Llibertat.cat, 28-05-2022. [Consulta: 30 maig 2022].
  14. ↑ «Japanese Red Army militant leader released after 20-yr prison stint» (en anglès). Kyodo News, 27-04-2022. [Consulta: 30 maig 2022].
  15. ↑ «日本赤軍の重信房子元最高幹部 20年の刑期を終えて出所» (en japonès). NHK.or.jp, 28-05-2022. [Consulta: 30 maig 2022].
  16. ↑ MacDonald, Eileen. Shoot the Women First (en anglès). Londres: Random House, 1991. ISBN 978-0-679-41596-3. 
  17. ↑ «Shigenobu Twilight» (en anglès). Shigenobu Twilight. [Consulta: 24 agost 2017].
  18. ↑ «わが愛わが革命 - Webcat Plus» (en japonès). Webcatplus-equal.nii.ac.jp. [Consulta: 24 agost 2017].
  19. ↑ «資料・中東レポート - Webcat Plus» (en japonès). Webcatplus-equal.nii.ac.jp. [Consulta: 24 agost 2017].
  20. ↑ «Webcat Plus» (en japonès). Webcatplus-equal.nii.ac.jp. [Consulta: 24 agost 2017].

Bibliografia modifica

  • Shigenobu, Fusako. りんごの木の下であなたを産もうと決めた ("He decidit parir-te sota un pomer") (en japonès). Tòquio: Gentosha, 2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fusako_Shigenobu&oldid=33267835»