Gàrgola
Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillus[1]-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio[1] raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte[1]) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són molt usades en esglésies i catedrals. Acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen humans, animals, monstres o dimonis. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront de la censura eclesiàstica; era la manera mitjançant la qual els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.[2]
Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.
Més recentment, l'arquitecte francosuís Le Corbusier ha fet servir també gàrgoles a la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).
És un error estès d'anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar de tals aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no pas gàrgoles. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, en moltes obres de ficció modernes.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tresòr dau Felibritge, Frederic Mistral
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.251. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàrgola |
- CALLE CALLE, Francisco Vicente, Gárgolas de la provincia de Cáceres, Cáceres, 2003, IC El Brocense.
- CALLE CALLE, Francisco Vicente, Plasencia: "Misterios" en las Catedrales, www.bubok.com, 2008.
- CALLE CALLE, Francisco Vicente, Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia, www.bubok.com, 2008.
- CIPA, Shawn, Carving Gargoyles, Grotesques, and Other Creatures of Myth: History, Lore, and 12 Artistic Patterns, Fox Chapel Publishing, 2009.
- DURAN, A, Barcelona i la seva història, Vol III, pàg. 305-309 Les gàrgoles, Barcelona, 1975. Ed. Curial. ISBN 84-7256-072-4.
- REBOLD BENTON, Janetta, Saintes terreurs. Les gargouilles dans l'architecture médiévale, París, 1997, Éditions Abbeville.