Gabriela Brimmer
Gabriela Raquel Brimmer Dlugacz (Mèxic DF, 12 de setembre de 1947 - Mèxic DF, 3 de gener de 2000), coneguda com a Gaby Brimmer, va ser una activista pels drets de les persones amb discapacitat, escriptora i fundadora de l'Associació pels Drets de les Persones amb Alteracions motores (ADEPAM).[1][2] El 1995 va rebre la Medalla al Mèrit Ciutadà [3] i l'any 2000, després de la seva mort, el llavors president de Mèxic, Ernesto Zedillo, va instituir el Premi Nacional de Rehabilitació que porta el seu nom.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1947  Ciutat de Mèxic |
| Mort | 3 gener 2000 (52 anys) Ciutat de Mèxic |
| Causa de mort | Aturada cardiorespiratòria |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista pels drets humans, poetessa |
| Nom de ploma | Gaby |
 | |
Biografia modifica
Filla de Miguel i de Sari Brimmer, una acabalada parella de jueus austríacs que havien buscat refugi a Mèxic durant la persecució nazi, Brimmer va gaudir durant la seva infància d'un ambient cultural familiar molt elevat.[5][6]
Brimmer va néixer amb una paràlisi cerebral tetraplègica greu d'origen perinatal que li impedia qualsevol expressió o moviment excepte en el seu peu esquerre. Florència Sánchez Morales, la dona indígena que la cuidava, es va convertir en el seu suport des dels cinc anys fins a la seva mort i va saber detectar les seves possibilitats comunicatives.[7]
El 1955, va ingressar al Centre de Rehabilitació Múscul Esquelètic a Mèxic DF per cursar Primària, on la professora Margarita Aguilar va ajudar-la a acostar-se al món de les lletres. Es va interessar per la literatura i va aprofundir en ella durant els seus estudis al centre Secundària 68, on va ingressar el 1964 i on el seu professor de llengua espanyola, el poeta Jorge Aguilar Mora va influir-la perquè llegís més poesia.[7]
Brimmer va lluitar per poder accedir a estudis normalitzats, també en l'ensenyament superior, tot i les dificultats amb les quals es trobava. El 1971, es va matricular a Sociologia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va cursar tres semestres, però es va veure obligada a abandonar la carrera per decisió familiar. Més tard, el 1974, va tornar a la universitat per matricular-se a Periodisme. No obstant això, a causa de les barreres arquitectòniques i humanes de la UNAM, només va poder cursar novament tres semestres.[7]
Als 30 anys, va adoptar a una nena acabada de néixer la qual va anomenar Alma Florencia i de la qual es va poder fer càrrec gràcies al suport de la seva pròpia cuidadora, Florència Sánchez Morales.[8]
El 1989, va fundar l'Associació pels Drets de Persones amb Alteracions Motores (ADEPAM) amb la finalitat d'assessorar, donar servei mèdic i psicològic, i promoure el respecte als drets humans de les persones amb discapacitat, així com facilitar la seva alfabetització i formació a través del Sistema Obert d'Ensenyament.[7]
Brimmer va morir el 3 de gener de 2000 a causa d'una aturada cardíaca a casa seva, de l'antic barri de Sant Ángel, al sud de la ciutat de Mèxic DF.[5][9]
Reconeixements modifica
- El 1995, va rebre la Medalla al Mèrit Ciutadà.[3]
- El 1996, va ser nomenada vicepresidenta de la Confederació Mexicana de Limitats Físics i/o Deficiències Mentals.
- El 1998, Brimmer va ser triada membre del Comitè de la Dona amb Discapacitat per a Amèrica Llatina Regió de DPI per la Confederació Mexicana de Persones amb Limitacions Físiques Representants dels discapacitats mentals (COMELFIRDEM), que van tenir en consideració els seus mèrits i la seva competència en el treball.
Referències modifica
- ↑ Poniatowska, Elena; Brimmer, Gaby. «Gaby Brimmer» (en castellà). Grijalbo (reproduït a Revista de la Universidad de México), 1979. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Gabriela Brimmer: vivir en un cuerpo que no obedece» (en castellà). Ciudadanía Express, 04-01-2011. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Se otorga la Medalla al Mérito Ciudadano a la ciudadana Gabriela Brimmer Dlugacz por sus acciones y contribuciones en beneficio de la Ciudad de México, durante el año 1995». Diario de los Debates de la Asamblea de Representantes del Distrito Federal, 24-04-1995 [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Decreto por el que se instituyen el Premio Nacional de Rehabilitación Física o Mental Gaby Brimmer y la Beca Gaby Brimmer», 07-02-2000. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Biografía de Gabriela Brimmer». Biografías.es. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «Semblanza de Gabriela Brimmer». Centro de Cirugía Especial de México. Arxivat de l'original el 12 de juny de 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Gaby, una historia verdadera». [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «Gabriela Brimmer». Mujeres que hacen la historia, 18-08-2011. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «Gabriela Brimmer: vivir en un cuerpo que no obedece». [Consulta: 9 juny 2015].