Gai Ateu Capitó (jurista)
Gai Ateu Capitó (llatí: Gaius Ateius C. f. Capito) va ser un jurista romà expert en dret civil i religiós. Era de família humil: fill del tribú Gai Ateu Capitó, i el seu avi havia estat un centurió a les ordres de Sul·la. Va ser deixeble d'Ofili i rival de Quint Antisti Labeó.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 38 aC  |
| Mort | 22 dC (58/59 anys) |
| Senador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític, escriptor |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Professors | Ofili |
| Alumnes | Masuri Sabí |
| Família | |
| Pare | Gai Ateu Capitó |
L'any 17 aC va interpretar un oracle contingut en els llibres sibil·lins que justificava l'elecció d'aquella data per la celebració dels Ludi saeculares, presidits per August i per Agripa. L'any 5 va ser cònsol suffectus i del 13 al 22 va ser curator aquarum publicarum, càrrec en què el va succeir a Luci Tari Rufus.[1]
Va escriure diverses obres, de les quals solament es conserven fragments en el Digest: Coniectanea (Miscel·lània), en nou llibres; De pontificio iure (sobre el dret pontifici), en sis llibres; De iure sacrificiorum (sobre el dret dels sacrificis); i un tractat sobre dret augural. La seva obra va ser consultada per juristes, antiquaris i filòlegs de l'època del Baix Imperi.[2]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 599.]
- ↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 83-84. ISBN 8481641618.