Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)

Gai Calvisi Sabí (en llatí Caius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà del segle i aC.

Infotaula de personaGai Calvisi Sabí
Nom original(la) Caius Calvisius Sabinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 85 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
39 aC – 39 aC
Pretor
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 39 aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaCalvisii Sabini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Calvisi Sabí (cònsol 4 aC) Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser un dels llegats de Juli Cèsar a la Segona guerra civil. Cèsar el va enviar a Etòlia l'any 48 aC i es va apoderar de tot el país. Appià esmenta que fou derrotat per Metel Escipió a Macedònia, però el mateix Cèsar no en fa cap referència.

L'any 45 aC va rebre de Cèsar la província d'Àfrica. El 44 aC va ser pretor i Marc Antoni li va concedir altre cop el govern d'Àfrica on no va arribar a tornar, ja que després de l'afer de Mutina, on Marc Antoni es va enfrontar a Dècim Juni Brut Albí el senat va revocar l'orde i va nomenar Quint Cornifici.

El 39 aC va ser cònsol amb Luci Marci Censorí i a l'any següent va dirigir la flota d'Octavi (August) en la guerra amb Sext Pompeu i unit a Menes que havia desertat de Sext, va fer la guerra contra Menècrates, el principal almirall pompeià, i va ser derrotat a Cumes. Menes es va tornar a passar a Pompeu l'any 36 aC i Sabí va perdre el comandament per no haver vigilat i controlat al desertor (aquesta raó fou l'oficial però probablement Octavi August volia donar la direcció de la guerra al seu amic Agripa).

No devia perdre la confiança d'Octavi, ja que Sabí va rebre d'ell l'encàrrec de combatre a les bandes de lladres d'Itàlia. Poc abans de la batalla d'Àccium encara se'l menciona com a amic i lleial a Octavi.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 689.