Gai Claudi Sabí

cònsol el 460 aC

Gai Claudi Sabí (llatí: Gaius Claudius App. f. M. n. Sabinus, de vegades també anomenat Regil·lensis) va ser un magistrat romà. Era fill d'Api Claudi Sabí Regil·lensis i formava part de la gens Clàudia.

Infotaula de personaGai Claudi Sabí
Nom original(la) C.Claudius Ap.f.M.n. Sabinus Inregillensis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
460 aC – 460 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudii Sabini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesApi Claudi Sabí Regil·lensis Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansApi Claudi Sabí i Api Claudi Cras Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 460 aC quan Api Herdoni va ocupar el Capitoli. Després de recuperar-lo es va oposar al que havia promès Luci Valeri Potit sobre les lleis Terentíl·lies. També es va oposar a augmentar el nombre de tribuns plebeus i a la llei De Aventino publicando, sobre repartiment de terres a l'Aventí.

Va ser candidat sense èxit a la dictadura. Encara que partidari dels aristòcrates va advertir al seu germà Api Claudi Sabí en contra de l'ús immoderat del poder i com que no se'l va escoltar es va retirar a Regillum, però va retornar per defensar al seu nebot, el decemvir Api Claudi Cras Regil·lensis Sabí quan va ser jutjat. La mort d'Api el va moure a revenjar-se en els cònsols Marc Horaci i Luci Valeri als quals va rebutjar concedir els honors del triomf.

L'any 445 aC es va oposar a la Lex Canuleia, que permetia als plebeus casar-se amb els patricis, i va proposar armar al cònsol contra els tribuns. Dionís d'Halicarnàs diu que no obstant això, ell mateix va proposar l'elecció de tribuns militars amb potestat consular tant entre els plebeus com entre patricis.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 767.