Gai Hostili Mancí
Gai Hostili Mancí (en llatí Caius Hostilius Mancinus) era probablement germà de Luci Hostili Mancí (Lucius Hostilius Mancinus). Formava part de la gens Hostília.
| Nom original | (la) C.Hostilius A.f.L.n. Mancinus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC valor desconegut |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| 1r Pretor | |
| valor desconegut – | |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| 2n Pretor | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 137 aC – 137 aC Juntament amb: Marc Emili Lèpid Porcina | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de Numància |
| Família | |
| Família | Hostilii Mancini (en)  |
| Pares | Aulus Hostili Mancí i valor desconegut |
| Germans | Aulus Hostilius Mancinus (en) |
| Cronologia | |
| 136 aC | extradició
|
va ser elegit cònsol l'any 137 aC junt amb Marc Emili Lèpid Porcina i va dirigir la guerra de Numància. va ser derrotat diverses vegades[1] i finalment, envoltat per l'enemic, va haver de signar la pau amb la intervenció del seu qüestor Tiberi Grac que era molt respectat pels numantins.
El tractat reconeixia amb molta probabilitat, segons Apià, la independència de Numància i el seu territori. Però el senat romà va refusar de reconèixer el tractat i va ordenar lliurar el cònsol que l'havia signat, als numantins. El cònsol del 136 aC, Luci Furi Fil, va ser l'encarregat de lliurar-lo, lligat i despullat, mitjançant dos fecials. Mancí hi estigué d'acord, però els numantins no el van voler acceptar.
Va tornar a Roma i va prendre seient al senat, però en va ser expulsat pel tribú Publi Rutili II amb l'excusa que havia perdut la ciutadania en ser lliurat a Numància, però com que el lliurament no havia tingut lloc va sorgir un conflicte jurídic. En general es va considerar que havia perdut almenys els drets civils, però el que se sap, segons diu Aureli Víctor, és que posteriorment va ser elegit pretor.[2]
Referències modifica
- ↑ Steel, Catherine. The End of the Roman Republic 146 to 44 BC: Conquest and Crisis (en anglès). Edinburgh University Press, 2013, p. 13. ISBN 0748619445.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 914-915.