Gaibiel
Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | Alt Palància  | ||||
| Capital | Gaibiel | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 197 (2023) (10,9 hab./km²) | ||||
| Gentilici | gaibielana, gaibielà | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 18,08 km² | ||||
| Altitud | 517 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sogorb | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dimarts | ||||
| Festa patronal | Crist de la Sed Primera quinzena de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Vicente Pelayo Calvete | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12415 | ||||
| Codi INE | 12065 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12065 | ||||
| Lloc web | gaibiel.es | ||||
Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.
Geografia modifica
El terme es troba al vessant meridional de la serra d'Espadà i està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constituïx el major atractiu paisatgístic. No debades el topònim Gaibiel, d'orige àrab, vol dir «el bosc».[1] A més a més, s'hi poden trobar les fonts del Camí de la Vall, l'aigua de la qual es recomana per a les malalties renals, i la del Xúquer o la del Vicari; i pous com ara el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són la Costalata (713 msnm), el Pinar (608 m), l'Aceitenegro (709 m) i l'Ajedrea (649 m).
Història modifica
El primer testimoni de població es troba a les coves del cim de Las Simas, a on visqueren humans durant el paleolític i l'edat del bronze, però els primers documents que parlen de Gaibiel són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria d'orige àrab a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320, quan el rei Jaume el Just (1267-1327) va posar sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia. Un incident de l'any 1379 en què els moros faltaren a les seues obligacions fon aprofitat pel senyor per a endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, va passar als dominis d'eixa casa. L'any 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel, va concedir la carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya. En 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. En 1818 va passar a la Corona, després de diversos plets amb els Priego.
Demografia modifica
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.125 | 1.102 | 1.060 | 916 | 767 | 775 | 629 | 430 | 330 | 221 | 203 | 195 | 204 |
Economia modifica
La ramaderia constituïx la major riquea productiva del municipi. Quant a l'agricultura, està basada en el secà, destacant productes com ara la garrofa, l'ametla o l'oliva. A més, estan en expansió el sector servicis gràcies als estiuejants.[2]
Monuments modifica
- Església parroquial de Sant Pere, de finals del segle xviii.
- Ermita de Sant Blai.
- Castell d'origen àrab. S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. Sobre trobar-se en ruïnes, encara mostra un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralla, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.
- Torre de Dalt. Torre guaita d'origen musulmà; rep eixe nom per la forma de les escasses restes, que se semblen a un dit assenyalant el cel.
- Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
- Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
Festes i celebracions modifica
- Crist de la Sed. Se celebra el primer dilluns de setembre i és la festa major. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
- Divina Pastora. Se celebra darrer diumenge de setembre.
- Les Filles de Maria. Se celebra el darrer diumenge d'agost.
- Moros i Cristians. Se celebren la darrera setmana de juliol.
Referències modifica
- ↑ Barceló, Carme. Noms aràbics de lloc. Alzira: Bromera, 2010, p. 58 (col·lecció Essencial). ISBN 978-84-9824-650-6.
- ↑ Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes (en valencià). vol. III. València: Foro Ediciones, S.L, 1995, p. 70. ISBN 84-8186-021-2.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaibiel |
- La ilustre villa de Gaibiel
- Moros de Gaibiel Arxivat 2007-11-05 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..