Viquipèdia

Galàxia del Remolí

La galàxia del Remolí (Messier 51a, M51a, o NGC 5194) és una galàxia espiral clàssica situada a una distància d'aproximadament 23 milions d'anys llum a la constel·lació de Llebrers. Aquesta galàxia i la seva companya NGC5195, amb la qual interacciona, són fàcilment observables pels astrònoms novells, ja que les dues poden veure's amb binocles.[9] Aquesta galàxia també és popular entre els astrònoms professionals que estudien l'estructura de les galàxies (particularment, les estructures associades als braços en espiral) i les interaccions entre galàxies.

Infotaula objecte astronòmicGalàxia del Remolí
Tipusgalàxia de Seyfert, galàxia de Seyfert de tipus 2, galàxia activa, galàxia, interacció de galàxies i radiogalàxia Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSA[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 octubre 1773[2] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra7,6 Mpc [3] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,002[4]
0,0018[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,36 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,8 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial461 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 29m 52.698s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)47° 11' 42.9299''[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup de galàxies M51 i [CHM2007] LDC 867 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
6C 132748+472801 (Sixth Cambridge Survey of radio sources)
PLX 3084 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
APG 85 (Atlas of Peculiar Galaxies)
BD+47 2063 (Bonner Durchmusterung)
IRAS F13277+4727 (IRAS)
IRAS 13277+4727 (IRAS)
UGC 8493 (Uppsala General Catalogue)
PLX 3084.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
1RXS J132953.8+471143 (1RXS)
UZC J132952.1+471144 (catàleg Zwicky actualitzat)
PSCz Q13277+4727 (Point Source Catalog)
4C 47.36A (quarta investigació de Cambridge)
LEDA 47404 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
2MASX J13295269+4711429 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
[NKB95] N5194 (A radio continuum survey of Shapley-Ames Galaxies at {lambda}2.8 cm. I. Atlas of radio data)
APG 85A (Atlas of Peculiar Galaxies)
KPG 379a (Catalogue of isolated pairs of galaxies in the northern hemisphere)
M 51 (Catàleg Messier)
NGC 5194 (New General Catalogue)
Z 246-8 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
[DML87] 671 (Warm IRAS sources. I. A catalogue of AGN candidates from the point source catalog)
[SLK2004] 853 (The ISOPHOT 170{mu}m Serendipity Survey. II. The catalog of optically identified galaxies)
[VDD93] 187A (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas)
RX J1329.8+4711 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
Z 1327.8+4727 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
[ZEH2003] RX J1329.8+4711 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources)
B3 1327+474C (Structures, spectral indexes, and optical identifications of radio sources selected from the B3 catalogue (en) Tradueix)
GB6 B1327+4727 (The GB6 catalog of radio sources)
WB 1327+4727 (A new catalog of 30239 1.4 GHz sources)
7C 132735.60+472604.00 (Seventh Cambridge Survey)
7C 132746.79+472722.00 (Seventh Cambridge Survey)
7C 132753.10+473032.00 (Seventh Cambridge Survey) Modifica el valor a Wikidata

Descobriment modifica

La galàxia del Remolí va ser descoberta per Charles Messier el 13 d'octubre de 1773. La seva companya, NGC 5195, va ser descoberta el 1781 per Pierre Méchain. No obstant això, no va ser fins al 1845 que es va reconèixer que es tractava d'una galàxia espiral. Va ser Lord Rosse qui ho va descobrir utilitzant un telescopi que ell mateix havia construït a Irlanda. L'any 2005, es va observar una supernova (SN 2005cs) amb un pic de magnitud aparent de 14.[10][11] Algunes vegades, s'utilitza el terme M51 per a referir-se al parell de galàxies que interaccionen, llavors s'anomenen M51A (NGC 5194) i M51B (NGC 5195).

Propietats modifica

Amb els mesuraments recents que estimen la distància de la galàxia en 23 milions d'anys llum, i un diàmetre angular d'aproximadament 11,2′, es pot inferir que el brillant disc circular de l'M51 té un radi d'aproximadament 38.000 anys llum. La seva massa s'estima en 160 mil milions de masses solars. Comparada amb el diàmetre de la Via Làctia, M51 té la meitat de la seva mida i de la seva massa.

 
"X" a través del nucli M51, que indica dos anells de pols al voltant d'un forat negre en el centre de la galàxia

Existeix un forat negre envoltat per un anell de pols al cor de l'espiral. El núvol de pols es troba quasi perpendicular a la relativament plana galàxia espiral. Un anell secundari travessa l'anell primari per un eix diferent, un fenomen que no s'esperava. Un parell de cons de ionització s'estenen des de l'eix de l'anell de pols principal.[12]

Observació modifica

Situada a la constel·lació de Llebrers, M51 és fàcil de localitzar seguint l'estrella més oriental de l'Ossa Major, Eta Ursae Majoris, i anant 3,5° al sud-est. La seva declinació és +47°, per tant és circumpolar per a observadors situats per sobre de la latitud 43°N i arriba a latituds altes a l'hemisferi nord, fent que sigui un objecte accessible, especialment a primeres hores des de l'hivern fins a la primavera. M51 és visible amb binoculars en el cel fosc, però amb un telescopi de 10 cm es poden distingir M51 i la seva companya. Amb telescopis de 15 cm, es pot veure l'estructura de l'espiral i amb aparells més grossos (>30 cm) la seva visió és espectacular, poden veure's les diferents bandes espirals i algunes regions HII.

Formació estel·lar modifica

L'estructura en espiral induïda de la galàxia més grossa no és l'únic efecte de la interacció. També succeeix un significativa compressió de gas d'hidrogen que origina el desenvolupament de regions de formació estel·lar. Això és visible en fotografies de M51, en què es poden veure 'nusos' blau brillant en els braços en espiral. L'hidrogen és el gas més comú del medi interestel·lar (l'espai entre les estrelles i els sistemes planetaris en les galàxies). Existeix, en un principi, en la seva forma molecular i atòmica, i forma grans núvols per tota la galàxia. Quan una font de força gravitacional passa a prop, com per exemple altres galàxies, les interaccions gravitacionals produeixen ones de compressió (densitat) que escombren aquests núvols d'hidrogen. Això produeix que regions de gas difús es comprimeixin formant nuclis opacs de gas dens; aquests són els camins de gas que es poden veure en els braços en espiral. En regions on la concentració i la densitat del gas arriba a valors crítics, pot produir-se el col·lapse gravitacional, i una nova estrella neix al centre del col·lapse, en què el gas es comprimeix tant que s'inicia la fusió nuclear. Quan això succeeix, aquestes noves estrelles esmercen gran quantitat de gas produint una expansió i finalment expulsen les capes de pols i gas del voltant, incrementant el flux de vent solar. Les proporcions gegantines dels núvols fan que rarament es produeixi la formació d'estrelles de manera aïllada. Aquestes regions amb estrelles joves i calentes emeten prou energia lluminosa com per poder veure-les a milions d'anys llum de distància. Un exemple d'aquest tipus de formació estel·lar a la nostra galàxia és M16 la nebulosa de l'Àliga.

Informació sobre el grup de galàxies modifica

La galàxia del Remolí és la galàxia més brillant del grup M51, un petit grup de galàxies que també inclouen M63 (la galàxia del Gira-sol), NGC 5023, i NGC 5229.[13][14][15][16] Aquest petit grup es pot considerar un subcúmul al límit sud-est d'un grup més gros que inclouria el grup M101 i el grup NGC 5866, encara que la majoria de mètodes d'identificació de grups i la majoria de catàlegs els identifiquen com entitats separades.[17]

Candidat a planeta modifica

El setembre de 2020 s'anuncia la detecció d'un candidat a planeta M51-ULS-1b orbitant l'estrella binària de raigs X M51-ULS-1.[18] Els científics han observant que el planeta produeix un eclipsi de poca durada quan passa davant de l'estel. Les mesures fetes indiquen que el seu radi és lleugerament menor que el de Saturn. Es tractaria d'un planeta gasós amb una òrbita situada a desenes d'unitats astronòmiques del seu estel.[19]

Referències modifica

  1. ↑ «The systematics of galaxy morphology in the comprehensive de Vaucouleurs revised Hubble-Sandage classification system: application to the EFIGI sample» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2019, pàg. 590–608. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ1693.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Messier 51». [Consulta: 10 novembre 2017].
  3. ↑ Katherine Alatalo «The ATLAS3D project - I. A volume-limited sample of 260 nearby early-type galaxies: science goals and selection criteria» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 04-03-2011, pàg. 813–836. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.18174.X.
  4. ↑ Alexei Filippenko «The supernova rate in starburst galaxies». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1998, pàg. 553–571. DOI: 10.1086/316165.
  5. ↑ Afirmat a: The revised GB/GB2 sample of extragalactic radio sources. Pàgina: 153–178. DOI: 10.1051/AAS:1998132. Data de publicació: 1998.
  6. ↑ Afirmat a: The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, Fourth Edition. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1995. Autor: William Foster van Altena.
  7. ↑ R. Brent Tully «Cosmic flows: Green Bank Telescope and Parkes H I observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2011, pàg. 2005–2016. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18515.X.
  8. ↑ 8,0 8,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  9. ↑ Nemiroff, Robert; Jerry Bonnell. «Astronomy Picture of the Day». nasa.gov, 24-07-2000. [Consulta: 22 abril 2007].
  10. ↑ MacRobert, Alan M. «Supernova in M51». Sky Tonight. Sky and Telescope, 24 d'agost de 2005. Arxivat de l'original el 2014-11-30. [Consulta: 6 març 2008].
  11. ↑ Bishop, David. «Supernova 2005cs in M51». supernovae.net. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 6 març 2008].
  12. ↑ «NASA's Hubble Space Telescope Resolves a Dark "x" Across the Nucleus of M51». News Center. HubbleSite, 8 de juny de 1992.
  13. ↑ R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1. 
  14. ↑ P. Fouque, E. Gourgoulhon, P. Chamaraux, G. Paturel «Groups of galaxies within 80 Mpc. II - The catalogue of groups and group members». Astronomy and Astrophysics Supplement, 93, 1992, pàg. 211-233.
  15. ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47-90.
  16. ↑ G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal, 543, 2000, pàg. 178-194.
  17. ↑ L. Ferrarese, H. C. Ford, J. Huchra, R. C. Kennicutt Jr., J. R. Mould, S. Sakai, W. L. Freedman, P. B. Stetson, B. F. Madore, B. K. Gibson, J. A. Graham, S. M. Hughes, G. D. Illingworth, D. D. Kelson, L. Macri, K. Sebo, N. A. Silbermann «A Database of Cepheid Distance Moduli and Tip of the Red Giant Branch, Globular Cluster Luminosity Function, Planetary Nebula Luminosity Function, and Surface Brightness Fluctuation Data Useful for Distance Determinations». Astrophysical Journal Supplement, 128, 2000, pàg. 431-459.
  18. ↑ Di Stefano, R.; Berndtsson, Julia; Urquhart, Ryan; Soria, Roberto; Kashyap, Vinay L. «M51-ULS-1b: The First Candidate for a Planet in an External Galaxy». arXiv:2009.08987 [astro-ph], 18-09-2020.
  19. ↑ 324cat. «Anuncien el descobriment del primer planeta en una altra galàxia», 25-09-2020. [Consulta: 25 setembre 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galàxia del Remolí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galàxia_del_Remolí&oldid=31965352»