Viquipèdia

Gangli nerviós

En anatomia, un gangli nerviós és un conjunt de cèl·lules nervioses[1] o un grup de cossos nerviosos ubicats al sistema nerviós autònom i al sistema sensorial. Dits cossos representen el soma o pericarion cel·lular neuronal, format pel nucli i les seves prolongacions dentrítiques.[2] Els ganglis nerviosos contenen els cossos de les cèl·lules dels nervis aferents i els nervis eferents. Al voltant dels cossos neuronals dels ganglis cranials, espinals i autonòmics del SNP es troben les cèl·lules satèl·lits o capsulars (un tipus de cèl·lula glial); les quals proporcionen nutrició, suport i protecció a dits cossos. Generalment, una capa quasi complerta d'aquestes cèl·lules separa les neurones ganglionars del teixit connectiu no neural i de les estructures vasculars. El nombre de cèl·lules satèl·lits als ganglis nerviosos augmenta en cas de lesió neuronal, sigui d'origen infecciós o degeneratiu.[3]

Infotaula anatomiaGangli nerviós
Micrografia d'un gangli nerviós. Tinció d'HE.
Detalls
Llatíganglion
Identificadors
MeSHD005724 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.2.00.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 5884 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/ganglion Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Un gangli espinal d'un embrió de pollastre (al voltant de l'etapa del dia 7) després de la incubació durant la nit enmig del factor de creixement nerviós tenyit amb anticossos antineurofilamentosos. Tingueu en compte que els axons creixen fora del gangli nerviós.

Un pseudogangli nerviós s'assembla a un gangli nerviós, però només té fibres nervioses i no té cossos de cèl·lules nervioses.

Per influència del terme anglès ganglion, sovint es confon 'gangli nerviós' amb 'ganglió' (un tipus de quist que apareix al voltant de les articulacions o els tendons de la mà o del peu).[4]

Neurologia modifica

En un context neurològic, els ganglis nerviosos estan formats principalment per estructures somàtiques (el soma o pericarion és la part de la neurona que conté el nucli i el citoplasma) i dendrítiques que s'adjunten o connecten. Els ganglis nerviosos se solen interconnectar amb altres ganglis per formar un sistema complex de ganglis conegut com un plexe nerviós. Els ganglis nerviosos proporcionen punts de relleu i connexions intermediàries entre diferents estructures neurològiques del cos, com ara els sistemes nerviosos perifèrics i centrals.

Els somes de les cèl·lules ganglionars més grans tenen prolongacions de conducció ràpida que transmeten informació tàctil i propioceptiva, mentre que els somes més petits (molt menys nombrosos) posseeixen fibres que porten la informació termoalgèsica (temperatura i dolor).[5]

Entre els vertebrats hi ha tres grups principals de ganglis nerviosos:

En el sistema nerviós autònom, les fibres del sistema nerviós central als ganglis nerviosos es coneixen com a fibres preganglionars, mentre que les dels ganglis a l'òrgan efector se'n diuen fibres postganglionars.[9]

Ganglis basals modifica

El terme "gangli nerviós" fa referència habitualment als que existeixen en el sistema nerviós perifèric.[10] Tanmateix, en el cervell (part del sistema nerviós central), els "ganglis basals", o nuclis basals, són un grup de nuclis que s'interconnecten amb el còrtex cerebral, el tàlem i el tronc de l'encèfal, associats a diverses funcions: el control motor, la cognició, les emocions i l'aprenentatge.

En part a causa d'aquesta ambigüitat, la Terminologia Anatomica recomana utilitzar el terme nuclis basals en comptes de ganglis basals. Aquest ús, però, no s'ha adoptat de forma general.

Pseudogangli nerviós modifica

Un pseudogangli nerviós és un engrossiment localitzat de la part principal o tronc d'un nervi que té l'aparença d'un gangli nerviós[11] però té només les fibres nervioses i no hi ha cossos de cèl·lules nervioses.

Els pseudoganglis nerviosos es troben en el múscul rodó menor,[12] la branca posterior interòssia del nervi radial[13] (anomenats en aquest cas ganglions d'Acrel),[14] el nervi medià, el nervi tibial anterior o el nervi cutani lateral de la cuixa, per exemple.[15] Depenent de la seva localització són una causa potencial de neuropaties compressives.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Sadava, David; Heller, H. Craig; Orians, Gordon H.; Purves, William K.; Hillis, David M. Life: The Science of Biology. 8th. W. H. Freeman, 2008, p. 943. ISBN 9780716776710. 
  2. ↑ UniProt «Perikaryon» (en anglès). Cellular components, 2018; SL-0197, pàgs: 1 [Consulta: 11 abril 2018].
  3. ↑ Pannese, E «The satellite cells of the sensory ganglia» (en anglès). Adv Anat Embryol Cell Biol, 1981 Feb; 65, pp: 1-111. DOI: 10.1007/978-3-642-67750-2_1. ISSN: 0301-5556. PMID: 7013430 [Consulta: 29 abril 2018].
  4. ↑ Ibacma «M'ha sortit un bony al canell: El quist sinovial o ganglió». Patologia del canell, 2020; Feb 10 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 13 juliol 2020].
  5. ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Atlas de Histología vegetal y animal. Órganos animales. Sistema nervioso periférico» (en castellà). Departamento de Biología Funcional y Ciencias de la Salud. Facultad de Biología. Universidad de Vigo, 2016; Jun, pàgs: 13 [Consulta: 29 maig 2018].
  6. ↑ Martín, V «Artículo 10: Células del ganglio espinal» (en castellà). WeSapiens.org, 2011; Des 31, pags: 2. Arxivat de l'original el 25 de gener 2013 [Consulta: 11 abril 2018]. Arxivat 25 de gener 2013 a Wayback Machine.
  7. ↑ Hill, MA «Cranial Nerve Development» (en anglès). Neural, UNSW Embryology, 2020; Jul 12 (rev), pàgs: 14 [Consulta: 13 juliol 2020].
  8. ↑ Gibbins, IL; Morris, JL «Structure of peripheral synapses: autonomic ganglia» (en anglès). Cell Tissue Res, 2006 Nov; 326 (2), pp: 205-220. ISSN 0302-766X. DOI: 10.1007/s00441-006-0233-1. PMID: 16786367 [Consulta: 14 juliol 2020].
  9. ↑ McCorry, LK «Physiology of the Autonomic Nervous System» (en anglès). Am J Pharm Educ, 2007 Ag 15; 71 (4), pp: 78. DOI: 10.5688/aj710478. PMC: 1959222. PMID: 17786266 [Consulta: 14 juliol 2020].
  10. ↑ Aunapuu, M; Arend, A «Ganglia» (en anglès). A: Morphology of Nervous System: Histology. Faculty of Medicine, Department of Anatomy, University of Tartu, 2013, pàgs: 1 [Consulta: 13 juliol 2020].
  11. ↑ «Pseudoganglion». The Free Dictionary. [Consulta: 19 desembre 2016].
  12. ↑ Gitlin, G «Concerning the gangliform enlargement ('pseudoganglion') on the nerve to the teres minor muscle» (en anglès). J Anat, 1957 Oct; 91 (Pt 4), pp: 466–470. ISSN: 0021-8782. PMC: 1244902. PMID: 13475146 [Consulta: 13 juliol 2020].
  13. ↑ Rao, TR; Madhyastha, S «Variation in the distribution of the posterior interosseous nerve—A Case Report» (en anglès). J Anat Soc India, 2001; 50 (1), pp: 46. ISSN: 0003-2778 [Consulta: 10 abril 2018].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Tubbs, RS; Stetler, W; Kelly, DR; Blevins, D; et al «Acrel's Ganglion» (en anglès). Surg Radiol Anat, 2007 Jul; 29 (5), pp: 379-381. DOI: 10.1007/s00276-007-0226-0. ISSN: 0930-1038. PMID: 17581695 [Consulta: 13 juliol 2020].
  15. ↑ Nathan, H «Gangliform enlargement on the lateral cutaneous nerve of the thigh. Its significance in the understanding of the etiology of meralgia paresthetica» (en anglès). J Neurosurg, 1960 Set; 17 (5), pp: 843-850. DOI: 10.3171/jns.1960.17.5.0843. ISSN: 0022-3085. PMID: 13727913 [Consulta: 10 abril 2018].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gangli_nerviós&oldid=31781960»