García de Loaysa y Mendoza
García de Loaysa y Mendoza, citat també com a Juan García de Loaysa[1] (Talavera de la Reina, 1478 - Madrid, 22 d'abril de 1546) va ser un religiós espanyol de l'orde de sant Domènec, general d'aquest orde, cardenal, bisbe d'Osma i Sigüenza i arquebisbe de Sevilla.
Biografia modifica
Nascut en el si d'una família noble, fill de Pedro de Loaysa i Catalina de Mendoza. Va ser enviat a estudiar a Salamanca, però va sortir per a ser enviat a un convent de l'orde dels dominics,[2] també a Salamanca, el 25 de novembre de 1496,[1] Sembla que, inicialment, va ser exclòs de la via religiosa, i després, l'admiració que en va tenir el mestre de novicis, va fer que hi hagués grans expectatives en ell.[2] Per la seva gran austeritat en la vida regular i la seva delicada salud, va fer intervenir a fra Domingo de Mendoza, perquè es fes el seu trasllat de convent, a Peñafiel,[1] on va esdevenir prior a Àvila i Valladolid i, després, General de l'Orde de Sant Domènec.[2]
En primer lloc va ser bisbe d'Osma, escollit el 8 de juny de 1524, consagrat a Valladolid, en presència de Carles V, el 29 de setembre del mateix any, per Alfonso Fonseca Acevedo, arquebisbe de Toledo.[1] Després va ser creat cardenal del títol de Santa Sussanna, concedit pel papa el 9 de març de 1530, quan acompanyà l'emperador Carles V durant el seu viatge a Itàlia per ser coronat a Bolonya,[3] Loaysa romandrà a Roma durant tres anys, i estarà molt lligat a la persona del papa Climent VII.[4]
En les seves tasques religioses, va ser important la tasca que li va encomanar la Santa Seu de reformar els monestirs claustrals dominics a la Corona d'Aragó, amb resultats positius,[1] i en la persecució de frares comuners, durant la guerra dels comuners, i en el procés evangelitzador a Amèrica. Va nomenar i obligar a acceptar el nomenament de fra Bartolomé de las Casas com a bisbe de Chiapas.[4]
El 23 de febrer de 1532 va traslladar-se de seu, i va esdevenir bisbe de Sigüenza.[1]
Amb gran poder i influència, sobretot lligat a la persona de l'emperador, de qui va ser nomenat llur conseller, dimitint del seu càrrec de general de l'orde dominic el 1524.[1] Al costat de Carles V, va ser el seu confessor però també conseller, i va rebre grans honors per part del monarca. Se li van donar grans càrrecs i missions delicades, Loaysa va ser el primer President del recentment creat Consell d'Índies,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva mort, i del qual va ser regent durant l'absència de l'emperador entre 1539 i 1541.[1] Després va ocupar altres càrrecs, entre ells Comissari General de Croada i membre del Consell d'Estat.[3]
El 21 de maig de 1539 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla,[5] proposat per l'emperador en aquesta seu l'any 1538, de la qual va prendre possessió l'11 de juliol de 1539 el seu nebot, Cristóbal de Loaysa, diaca de Sigüenza, en nom seu.[6]
Finalment, va ser nomenat inquisidor general en iniciar-se el 1546, però va morir a Madrid poc després, l'abril de 1546.[5] Va ser enterrat al monestir dominic de San Ginés de Talavera de la Reina, on també van ser enterrats els seus pares i que Loaysa havia dotat enormement.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Fernández Collado, 2000, p. 42.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ortiz de Zúñiga, 1796, p. 375.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gómez-Menor Fuentes, 1989, p. 355.
- ↑ 4,0 4,1 Nicolau Castro, 2003, p. 268.
- ↑ 5,0 5,1 Fernández Collado, 2000, p. 43.
- ↑ Ortiz de Zúñiga, 1796, p. 374.
- ↑ Nicolau Castro, 2003, p. 267.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: García de Loaysa y Mendoza |
- Fernández Collado, Ángel. Obispos de la provincia de Toledo (1500-2000) (en castellà). Toledo: Estudio Teológico de San Ildefonso, 2000. ISBN 84-920769-7-6.
- Gómez-Menor Fuentes, José-Carlos «Los Loaysas de Talavera de la Reina, señores de Huerta de Valdecarábanos» (en castellà). Anales Toledanos, 26, 1989, pàg. 353-379.[Enllaç no actiu]
- Nicolau Castro, Juan «Los sepulcros del cardenal fray García de Loaysa y sus padres en el monasterio dominico de Talavera de la Reina» (en castellà). AEArte, 303, 2003, pàg. 267-276. ISSN: 0004-0428.
- Ortiz de Zúñiga, Diego. Annales eclesiasticos, y secvlares, de la ... civdad de Sevilla ... Desde el año de 1246 ... hasta el de 1671 ... (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1796.
| Precedit per: Juan Pardo de Tavera |
 Bisbe d'Osma 1524-1530 |
Succeït per: Pedro González Manso |
| Precedit per: Fadrique de Portugal |
Bisbe de Sigüenza 1532-1539 |
Succeït per: Fernando de Valdés y Salas |
| Precedit per: Alfonso Manrique de Lara |
 Arquebisbe de Sevilla 1539-1546 |
Succeït per: Fernando de Valdés y Salas |
| Precedit per: Francisco Fernández de Córdoba |
 Comissari General de la Croada 1536-1546 |
Succeït per: Juan Suárez de Carvajal |
| Precedit per: Juan Pardo de Tavera |
 Inquisidor General d'Espanya 1546 |
Succeït per: Fernando de Valdés y Salas |