El Gasherbrum I és, amb 8.068msnm, l'onzè cim més alt de la Terra. També se'l coneix com a K5 o Hidden Peak. Es troba a la serralada del Karakoram, formant part del conjunt dels Gasherbrum.[1]

Infotaula de geografia físicaGasherbrum I
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPrefectura de Kaixgar (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPakistan Pakistan
Xina Xina
Map
 35° 43′ 28″ N, 76° 41′ 47″ E / 35.7244°N,76.6964°E / 35.7244; 76.6964
SerraladaKarakoram
Dades i xifres
Altitud8.068 m
Prominència2.155 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament24 km Modifica el valor a Wikidata
Classificació de col·lecció de cimsvuit mil Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascens5 de juliol de 1958
Estats Units Pete Schoening
Estats Units Andy Kauffman
Ruta normalescalada amb neu/gel

El Gasherbrum I va ser batejat com a K5 (cinquè pic del Karakoram) per Thomas George Montgomerie el 1856 quan veié els pics de la serralada del Karakoram per primera vegada.[2]

El 1892 William Martin Conway li va donar l'altre nom: Hidden Peak, en referència al fet que estava molt amagat. Aquest nom ha estat vigent fins no fa gaires anys, però la tendència a no emprar noms occidentals per les muntanyes de l'Himàlaia fa que avui dia es prefereixi anomenar-lo Gasherbrum I.[3]

Exploració modifica

Les primeres exploracions del Gasherbrum I es comparteixen amb les altres muntanyes de la zona del Baltoro, en especial el K2. El 1892 fou fotografiat per Conway. Durant l'expedició de 1909 del Duc dels Abruzzos tornà a ser fotografiat i explorat. El 1929 una nova expedició s'hi acostà. El 1934 l'Expedició Internacional a l'Himàlaia, dirigida pel suís Gunter Dyhrenfurth, explora el Gasherbrum I i II. Dos alpinistes arriben fins als 6.300 metres. El 1936 una expedició francesa arriba fins als 6.800 metres.[2]

Primera ascensió modifica

El 1958 el Club Alpí Americà patrocinà una expedició al Gasherbrum I. S'acabaven les opcions de fer un primer vuit mil pels americans. L'expedició fou dirigida per Nich Clinch. El 5 de juliol Pete Schoening i Andy Kauffman assoliren el cim. Havien sortit del camp V (7.150 m) a les 5 de la matinada i arribaren al cim a les 3 de la tarda. Durant l'ascens empraren unes improvisades raquetes de neu quan el desnivell no era massa exigent, cosa que els permeté avançar més ràpidament.[4][5]

Altres ascensions modifica

  • 1975. Hauran d'esperar 19 anys perquè una segona expedició assoleixi el Gasherbrum I. La negativa del Pakistan a obrir la zona a estrangers en fou el motiu principal. Reinhold Messner i Peter Habeler obriren una nova via per la cara nord-oest. Un dia més tard, tres austríacs feren el cim seguint la via normal.[4]
  • 1982. La francesa Marie-Jose Valencot es converteix en la primera dona a fer el cim. En aquesta mateixa expedició hi havia Sylvain Saudan que baixà esquiant des del cim fins al camp base. Era el primer descens integral d'un vuit mil.[6]
  • 1984. Reinhold Messner i Hans Kammerlander travessen el Gasherbrum I i el Gasherbrum II sense tornar a passar pel camp base.[7]
  • 1996. Primera ascensió catalana per Joan Tomàs, amb el navarrès Iñaki Ochoa pel couloir dels japonesos.[8]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Gasherbrum I - Peakbagger.com». [Consulta: 2 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Primera del Gasherbrum I, la última oportunidad de los estadounidenses» (en castellà), 20-04-2020. [Consulta: 2 setembre 2023].
  3. «Trekking Routes - Highest peaks». cknp.org. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 24 agost 2014].
  4. 4,0 4,1 Clinch, Nicholas. A Walk in the Sky: Climbing Hidden Peak. The Mountaineers, 1982. ISBN 0898860423. 
  5. «The HJ/21/5 THE ASCENT OF GASHERBRUM I» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2023].
  6. Dice, Matrixx. «Las primeras ascensiones femeninas a los ochomiles» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 2 setembre 2023].
  7. «Reinhold Messner y Hans Kammerlander. Gasherbrum. La montaña luminosa | Kissthemountain» (en castellà), 19-05-2022. [Consulta: 2 setembre 2023].
  8. Jordà, Albert Barnosell. «Gasherbrum I», 20-01-2015. [Consulta: 2 setembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gasherbrum I