Gemma Ubasart i González

politòloga catalana

Gemma Ubasart i González (Castellar del Vallès, 15 d'agost de 1978)[1] és una politòloga catalana i actual consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.[2]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Gemma Ubasart i González

Gemma Ubasart (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Castellar del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Consellera de Justícia
10 octubre 2022 –
← Lourdes Ciuró i Buldó
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Secretària general de Podem Catalunya
14 febrer 2015 – 10 octubre 2015 – Albano Dante Fachin i Pozzi →
Regidora de l'Ajuntament de Castellar del Vallès
2007 – 2008 – Elisenda Alamany i Gutiérrez → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòloga, professora d'universitat, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Girona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPodem Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgemmaubasart.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6976305 Twitter (X): gemmaubasart Instagram: gemmaubasartg Modifica el valor a Wikidata

És doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de la Universitat de Girona i ho ha estat de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha cursat un màster europeu en sistema penal i drets humans a la Universitat de Barcelona, a més d'un postgrau en investigació social aplicada i anàlisi de dades al centre d'Investigacions Sociològiques. Ha realitzat estades a Londres, Pàdua, París, Ottawa i Quito.[3]

Els seus àmbits d'interès giren al voltant de les polítiques públiques i la conflictivitat política, especialment a l'Europa del Sud i Amèrica Llatina. En els últims temps ha desenvolupat recerques sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes i sistema penal; govern i política local; política espanyola i catalana. Ha publicat els seus treballs en llibres i revistes nacionals i internacionals. Recentment, ha coordinat tres obres amb caràcter docent i divulgatiu: Política i Govern a Catalunya: de la transició a l'actualitat,[4] amb Salvador Martí, en Llibres de la Cataracta, Manual de l'Estat del Benestar i les polítiques sociolaborals, amb Ferran Camas, en Huygens Editorial; i Vides en transició. (Re)construir la ciutadania social,[5] amb Ricard Gomà, en Tecnos.

En la seva activitat política, ha estat regidora per la formació política municipal L'Altraveu a l'Ajuntament de Castellar del Vallès.[6] Gemma Ubasart fou responsable de la secretaria de plurinacionalitat de Podem, i secretària general de Catalunya en guanyar el 14 de febrer de 2015 les primàries, amb un 62% dels vots i una participació del 16%.[7] El 10 d'octubre de 2015 va renunciar a tots els seus càrrecs a Podem, criticant el poc pes ciutadà a l'organització i el fet que la campanya per les eleccions del 27S no tingués un perfil més catalanista i amb menys ingerència de la direcció estatal.[6] Des d'aleshores ha centrat la seva atenció en la vida acadèmica docent i investigadora.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma Ubasart i González
  1. «Entrevista a Gemma Ubasart, candidata al consell general de Podem». elcritic.cat. [Consulta: 8 febrer 2015].
  2. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2022].
  3. «Dra. Gemma Ubasart Gonzàlez». UDG. Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 24 febrer 2019].
  4. «Política i govern a Catalunya». [Consulta: 8 febrer 2021].
  5. «Vides en transició».
  6. 6,0 6,1 «Ubasart dimiteix com a líder de Podem a Catalunya a tres mesos de les eleccions espanyoles». El Critic, 10-10-2015 [Consulta: 18 gener 2016].
  7. Hinojosa, Silvia. «Ubasart, de la factoría Iglesias». La Vanguardia. [Consulta: 8 febrer 2015].

Enllaços externs modifica