Gent de pluja

pel·lícula de 1969 dirigida per Francis Ford Coppola

Gent de pluja (títol original en anglès: The Rain People) és una pel·lícula estatunidenca de Francis Ford Coppola estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.[1] Al costat de Shirley Knight, els actors principals són James Caan i Robert Duvall, els dos treballarien més tard amb Coppola a El Padrí . El futur director cinematogràfic i amic de Coppola, George Lucas, va treballar com a ajudant en aquesta pel·lícula, i va fer un documental curt, Fimmaker, sobre la realització. La pel·lícula també va guanyar la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià de 1969.

Infotaula de pel·lículaGent de pluja
The Rain People Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrancis Ford Coppola Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBart Patton Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancis Ford Coppola Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRonald Stein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBill Butler Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBarry Malkin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAmerican Zoetrope Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.-Seven Arts, Inc. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York i Colorado Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaembaràs Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNebraska Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064873 Filmaffinity: 886997 Allocine: 6398 Rottentomatoes: m/rain_people Letterboxd: the-rain-people Allmovie: v40135 TCM: 87618 TMDB.org: 59231 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Natalie Ravenna (Shirley Knight) és una mestressa de casa. Però quan descobreix que està embarassada, sent la necessitat d'evadir-se de la seva vida i del seu matrimoni. Recorre llavors les carreteres dels Estats Units... En el seu camí coneix un home estrany anomenat Killer (James Caan) amb un passat que no està preparat per revelar. Porta Natalie a preguntar-se: hauria de quedar-se amb Killer o retornar amb el seu marit Vinny? Les coses es compliquen més quan Natalie s'embolica amb un solitari patruller d'autopistes Gordon (Robert Duvall).[2]

Repartiment modifica

Producció i crítica modifica

La pel·lícula ofereix uns 2 minuts i 44 segons d'imatges rodades als carrers de Chattanooga, Tennessee, enmig de la desfilada anual de les forces armades de la ciutat. La major part de la filmació van ser realitzada a prop de la intersecció principal del que avui és Martin Luther King Boulevard i Market Street.[3]

Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, va donar a la pel·lícula quatre estrelles de quatre i va comparar la cerca de Natalie Ravenna amb la del personatge de Peter Fonda a Easy Rider, i els va anomenar els dos "descendents lineals del buscador més típicament americà, Huckleberry Finn. Conclou que "és difícil dir si la pel·lícula té èxit o no. Això és el més bonic de molts dels nous directors experimentals nord-americans. Prefereixen fer coses interessants i fer observacions provocatives que intentar desaprofitar John Ford per tal de fer la gran pel·lícula americana.[4] Segons TVGuide.com, "Aquesta estranya odissea no va ser un èxit, tot i que al llarg dels anys ha estat considerada com una de les imatges més personals de Coppola".[5]

Referències modifica

  1. esadir.cat. Gent de pluja. esadir.cat. 
  2. «The Rain People». The New York Times.
  3. «Video: Chattanooga’s downtown featured in scenes from 1969 film “The Rain People”». [Consulta: 2 desembre 2019].
  4. Ebert, Roger «The Rain People». Chicago Sun-Times, 19-09-1969 [Consulta: 9 febrer 2013]. Arxivat 11 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 6 gener 2023].
  5. «The Rain People». TV Guide. Arxivat de l'original el 31 de maig 2012. [Consulta: 9 febrer 2013].