George Band
George Christopher Band (Taiwan, 2 de febrer de 1929 – Hampshire, Anglaterra, 26 d'agost de 2011)[1]) va ser un alpinista i geòleg anglès.[2] Fou l'alpinista més jove dels membres de l'expedició a l'Everest de 1953 protagonitzada per Edmund Hillary.[2] El 1955 va fer la primera ascensió al Kanchenjunga.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1929 Taiwan (República de la Xina) |
| Mort | 26 agost 2011 (82 anys) Hampshire (Anglaterra) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Formació | Imperial College London Queens' College Eltham College |
| Activitat | |
| Ocupació | alpinista, geòleg |
| Esport | alpinisme |
| Participà en | |
| 1953 | Expedició britànica a l'Everest de 1953 |
Premis | |
George Band va néixer a Taiwan en el que llavors era territori controlat pels japonesos.[2] Els seus pares hi treballaven com a missioners.[2] Va estudiar a l'Eltham College de Londres i al Queens' College de la Universitat de Cambridge, on va cursar geologia i enginyeria del petroli.[2] Durant el servei militar va ser oficial al Reial Cos de Senyals i també fou president del Club de Muntanyisme de la Universitat de Cambridge.[2] Als 23 anys va ser l'alpinista més jove dels membres de l'expedició a l'Everest dirigida el 1953 pel coronel John Hunt, i que va convertir Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay en els primers homes a fer-hi cim.[2] El 1955 va anar al Kanchenjunga, la tercera muntanya més alta de la terra, en una expedició dirigida per Charles Evans. Amb Joe Brown va fer la primera ascensió d'aquesta muntanya.[2] Per respecte a la religió i els tabús de la zona, varen decidir quedar-se uns pocs metres per sota.[2] Posteriorment va realitzar expedicions als Alps, el Caucas, el Perú i al Karakorum.[2]
El 1957 començà a treballar com a geòleg a Royal Dutch Shell, on col·laborà durant 26 anys en 7 països.[2] Va exercir càrrecs d'honor com la presidència de la Fundació Mont Everest i del Consell de la Royal Geographical Society.[2] El 2009 fou guardonat pels seus mèrits d'alpinista amb l'Orde de l'Imperi Britànic com a oficial. Fou president del British Mountaineering Council (BMC) des del 1996 al 1999 i patró de la BMC.[2]