Georges Cadoudal
Georges Cadoudal (Kerléano, Ar Mor-Bihan 1771- París, 1804) fou un contrarevolucionari bretó. Fou un dels capitans dirigents de la Vendée (1793) i del moviment dels chouans. Fou empresonat a Brest, però es va escapar el 1794 i instal·là el quartel general a Gwitreg, des d'on demanarà ajut als britànics, de manera que amb el suport de 800 soldats atacarà Roazhon i insurreccionarà tot Ar Mor-Bihan. La forta repressió obligà els xuans a pactar una treva. Cadoudal no l'acceptà, però el 1796 es va veure obligat a llicenciar els seus homes i exiliar-se a Anglaterra.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1771 Auray (Bretanya) |
| Mort | 25 juny 1804 (33 anys) París |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Activitat | 1793 – |
| Carrera militar | |
| Rang militar | mariscal de França |
| Conflicte | Revolta de La Vendée |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
| Família | |
| Germans | Joseph de Cadoudal |
Premis | |
Tornaria a rebel·lar-se el 4 de setembre del 1797 amb Frotte i Scepeaux, però foren vençuts per Brune a Stivelloù, Elben i Hennebont el 1799. Vist el resultat, el 12 de febrer del 1800 es va rendir i fugí un altre cop a Anglaterra. Nogensmenys, el 24 de setembre del 1800 planejaria l'assassinat de Napoleó I, ja que s'havia convençut que un nou aixecament popular afracassaria, però fracassà perquè fou detingut l'executor, el seu amic Saint-Rejant, qui fou executat poc després. Per altra banda, el mateix Cadoudal fundaria el 1801 la primera Association de Bretagne, formada per nobles i que pretenien la restitució dels drets polítics a Bretanya.
Tornà a França el 1803 i organitzà un altre complot, amb Jean-Charles Pichegru i Jean-Victor Moreau, per tal de reinstaurar la monarquia. Descoberta la conspiració, fou executat, juntament amb el duc d'Enghien i 11 més el 25 de juny del 1804.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Cadoudal |
- Procès contre Georges Cadoudal, Pichegru et autres, compte-rendus recueillis par des sténographes, Archives historiques du ministère de la Guerre
- Jean-Julien Savary, Guerres des Vendées et des chouans contre la république francaise, París, 1824-1827 (6 volumes)
- Georges de Cadoudal, Georges Cadoudal et la chouannerie, Paris : Plon, 1887
- Léon Dubreuil, Histoire des insurrections de l'Ouest, Paris : Éditions Rieder, 1929 (2 volumes)
- Georges Lenôtre, Georges Cadoudal, Paris : Bernard Grasset 1929
- Commandant Henry Lachouque et Jacques Arna, Cadoudal et les Chouans, Amiot-Dumont, 1951
- Jean de La Varende, Cadoudal, Paris : Éditions françaises d'Amsterdam, 1952
- Duc de Castries, la Conspiration de Cadoudal, Éditions Del Duca, 1964
- Philippe Roussel, De Cadoudal à Frotté. La Chouannerie de 1792 à 1800, Paris : Éditions de la Seule France, 1968
- Jean-François Chiappe, Georges Cadoudal ou la Liberté, Librairie Académique Perrin, 1971
- Jean Rieux, La Chouannerie sur les pas de Cadoudal, Quimper : Nature et Bretagne, 1976 (réédition 1985: Éditions Artra, 391 pages)
- Anne Bernet, les Grandes Heures de la chouannerie, Paris : Perrin, 1993
- Patrick Huchet, Georges Cadoudal et les Chouans, Rennes: Éditions Ouest-France, 1997
- Anne Bernet, Histoire générale de la chouannerie, Paris : Perrin, 2000
- J. Rouget de l'Isle, Historique et mémoires de Quiberon