Geraldine Page

actriu estatunidenca

Geraldine Page, de nom Geraldine Sue Page, (Kirksville, Missouri, 22 de novembre de 1924 − Nova York, 13 de juny de 1987) va ser una actriu estatunidenca. Va guanyar un oscar el 1986 pel seu paper de Mrs. Watts a The Trip to Bountiful de Peter Masterson, estrenada el 1985.

Infotaula de personaGeraldine Page

(dècada del 1950) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Geraldine Sue Page Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Kirksville (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat DePaul
Englewood Technical Prep Academy
HB Studio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de veu, actriu de cinema, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –  1987 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHerbert Berghof Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeAlexander Schneider (1954–1957)
Rip Torn (1963–1987) Modifica el valor a Wikidata
FillsAngelica Page
 ( Rip Torn) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0656183 Allocine: 1717 Rottentomatoes: celebrity/geraldine_page Allmovie: p54660 TCM: 146420 TV.com: people/geraldine-page IBDB: 68487 TMDB.org: 41283
Musicbrainz: 608dbbe1-eadc-45a5-b9db-ed077cfacefd Discogs: 1393747 Find a Grave: 6985 Modifica el valor a Wikidata

Els seus col·legues l'anomenaven "Gerry" o amb el motiu "Primera Dama del Teatre Americà" títol abans portat per Helen Hayes. Page deia "No vull ser una actriu de Hollywood que de tant en tant treballa a Broadway sinó una actriu de Broadway que de tant en tant fa cinema."[1] Com a actriu de repertori va aparèixer en 28 llargmetratges i 16 peces teatrals a Broadway, 10 fora del circuit i va ser la fundadora del Teatre Sancturay, "off-Broadway".

Va merèixer 8 nominacions a l'Oscar (guanyant-lo el 1985), 2 premis BAFTA, 9 nominacions al Globus d'Or (en va guanyar 2), 3 Emmys, 4 nominacions al Premi Tony i altres.[2] Quan finalment va arribar l'Oscar el 1986, l'actor encarregat d'anunciar-ho (F. Murray Abraham) va exclamar emocionat Considero aquesta dona la més gran actriu en llengua anglesa. La set vegades perdedora Page va vèncer la vuitena vegada sent aclamada per una llarga ovació pels seus companys del món de l'espectacle.[3]

Biografia modifica

Va néixer a Kirksville, Missouri al centre dels Estats Units. Va anar a classe a la "Goodman Theatre Dramatic School" de Chicago i va estudiar interpretació amb l'actriu i professora Uta Hagen, on es va entrenar en el mètode de Stanislavski amb Lee Strasberg de l'Actor's Studio. Va debutar a l'edat de 17 anys en teatre el 1941.

Teatre modifica

Va debutar a Nova York el 1948, a Set miralls, treball de ràdio i en teatres d'estiu a Nova Jersey. La consagració teatral va arribar "Off-Broadway " el 1952 com Ànima en el revival de Tennessee Williams dirigida per José Quintero guanyant el Drama Award que per primera vegada ho concedien a una producció fora de Broadway.

El 1953 va debutar a Broadway a l'obra Mid-Summer seguida per The Rainmaker i The Inmoralist al costat de James Dean.

Després al costat de Paul Newman a Dolç ocell de joventut de Tennessee Williams on va rebre la seva primera nominació al Premi Tony, (la versió fílmica li suposaria una nominació a l'Oscar).

El 1964 va protagonitzar Tres germanes d'Anton Txékhov dirigida per Lee Strasberg i el 1967 Comèdia negra/Mentides Blanques de Peter Shaffer amb els debuts a Broadway de Lynn Redgrave i Michael Crawford.

El 1966 va rebutjar el paper de Martha a la producció original de Qui té por de Virgínia Woolf? d'Edward Albee. La seva segona nominació al Tony va ser per Absurda persona singular amb Sandy Dennis.

El 1982 va fer 699 representacions a Broadway d'Agnes de Déu guanyant la seva tercera nominació al Tony com la Mare Miriam Ruth davant la debutant Amanda Plummer com Agnes.

La seva última aparició a Broadway va ser com Madame Arcati en el revival d'Esperit burleta (Blythe Spirit) de Noel Coward amb Richard Chamberlain, Blythe Danner i Judith Ivey. Va ser la seva última nominació al Tony i la favorita però va perdre. Dies després va morir a causa d'un atac cardíac el 1987 a l'edat de 62 anys.

Feia de professora teatre a l'Actor's Studio, el Pelican Theater de Nova York i l'Ahmason Theater a Los Angeles.

El 1983 havia fundat la Mirror Repertory Company.

Cinema modifica

Malgrat la seva filmografia relativament curta, Page va rebre 8 nominacions als Premis Oscar.

El seu debut en el cinema va ser el 1947 a Out of the night i el 1953 la pel·lícula Hondo amb John Wayne, li va suposar la seva primera nominació als Oscar en la categoria d'Oscar a la millor actriu secundària.

A Summer and Smoke (1961) va repetir la seva interpretació teatral guanyant una nominació a l'Oscar i novament a Dolç ocell de joventud (1962) on tornaria a ser nomenada.

En la dècada del 60 i 70 també va treballar en pel·lícules de menor vàlua o en breus aparicions, com The Day of the Locust, Harry's War, What ever happened to Aunt Alice? , You are a big boy now, i d'altres.

Hom la recorda com la mare desequilibrada a Interiors de Woody Allen per la que va ser nomenada com a actriu principal al costat del seu col·lega Maureen Stapleton (com a actriu secundària al mateix film). Va perdre malgrat ser ferma candidata, però l'Oscar va arribar-li després en la seva última nominació pel seu paper a la pel·lícula The Trip to Bountiful (1985).

El 1970, va rebutjar el paper de la mare a L'exorcista que va anar a parar a les mans de Ellen Burstyn.

Televisió modifica

Va actuar en diversos xous televisius dels 50 i 60, a Kojak , Hawaii-5-0, Galeria Nocturna, etc. Va tenir aparicions en produccions per a la televisió i va guanyar dos Premis Emmy per la seva interpretació a dues obres de Truman Capote, A Christmas Memory (1967) i The Thanksgiving Visitor (1969).

Vida privada modifica

Va estar casada amb el violinista Alexander Schneider entre 1954 i 1957.

El 1963 es va casar amb l'actor texà Rip Torn, set anys més jove, amb qui va estar casada fins al dia de la seva mort, malgrat que poc abans de la seva mort es va fer pública una relació extramatrimonial de Torn amb l'actriu Amy Wright, a qui va deixar embarassada.

Page i Torn van tenir tres fills: l'actriu Angelica Torn, i dos bessons (l'actor Tony Torn i el professor de la Universitat d'Arizona, Jon Torn).

La seva mort d'un infart - patia d'un greu problema renal - va ser sobtada, i Geraldine Page mai no va arribar a la funció de teatre (Blythe Spirit) on l'esperava el públic.

Filmografia modifica

Actriu modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica