Giardia

gènere de protozous anaeròbics flagelats

Giardia és un gènere de protozous anaeròbics flagelats i paràsits. En animals vertebrats causen la malaltia de la giardiasi. El seu cicle vital alterna entre l'activitat nedadora activa (tropozoit) i la forma de resistència com un cist. El nom del gènere deriva del cognom del zoòleg francès Alfred Mathieu Giard.

Infotaula d'ésser viuGiardia Modifica el valor a Wikidata

Giardia lamblia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneProtozoa
FílumFornicata
OrdreDiplomonadida
FamíliaHexamitidae
SubfamíliaGiardiinae
GènereGiardia Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Sistemàtica modifica

Se n'han descrit unes 40 espècies en animals diferents, però probablement moltes són només sinònims.[1] Actualment, es reconeixen tan sols cinc o sis espècies.[2] Giardia lamblia (=G. intestinalis, =G. duodenalis) infecten humans i altres mamífers, G. muris es troba en altres mamífers, G. ardeae i G. psittaci en ocells, G. agilis en amfibis i G. microti en rosegadors.[3] Altres de descrites, (però no necessàriament vàlides) inclouen:[4]

  • Giardia beckeri
  • Giardia beltrani
  • Giardia botauri
  • Giardia bovis
  • Giardia bradypi
  • Giardia canis
  • Giardia caprae
  • Giardia cati
  • Giardia caviae
  • Giardia chinchillae
  • Giardia dasi
  • Giardia equii
  • Giardia floridae
  • Giardia hegneri
  • Giardia herodiadis
  • Giardia hyderabadensis
  • Giardia irarae
  • Giardia marginalis
  • Giardia melospizae
  • Giardia nycticori
  • Giardia ondatrae
  • Giardia otomyis
  • Giardia pitymysi
  • Giardia pseudoardeae
  • Giardia recurvirostrae
  • Giardia sanguinis
  • Giardia serpentis
  • Giardia simoni
  • Giardia sturnellae
  • Giardia suricatae
  • Giardia tucani
  • Giardia varani
  • Giardia viscaciae
  • Giardia wenyoni

Els estudis genètics i bioquímics han revelat l'heterogeneïtat de Giardia lamblia, la qual conté probablement com a mínim 8 llinatges o espècies críptiques.[5]

Un Giardia va ser el primer diplomonad a tenir el seu genoma seqüenciat, té 11,7 milions de parells de bases.[6]

Referències modifica

  1. Meyer E.A., Radulescu S. «Giardia and Giardiasis». Advances in Parasitology, 17, 1979, pàg. 1-47. DOI: 10.1016/S0065-308X(08)60548-5. PMID: 395833. «no»
  2. R.C.Brusca, G.J.Brusca. Invertebrates. Sinauer Associates, 2 ed.(2003)
  3. Adam,R.D. Biology of Giardia. Clinical Microbiology Reviews, July 2001, p. 447–475
  4. Tree of Life Web Project. 2008. Giardia Kunstler. Version 2 September 2008 (temporary). http://tolweb.org/Giardia/97370/2008.09.02 in The Tree of Life Web Project, http://tolweb.org/
  5. R.C.A. Thompson and P.T. Monis, Variation in Giardia: implications for taxonomy and epidemiology. Advances in Parasitology 58, 69-137 (2004)
  6. Andersson, JO et al.. «The Genome of Giardia and Other Diplomonads». A: Anaerobic Parasitic Protozoa: Genomics and Molecular Biology. Caister Academic Press, 2010. ISBN 978-1-904455-61-5. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giardia