Gihad Islàmic palestí
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Gihad Islàmic palestí (àrab: حركة الجهاد الإسلامي في فلسطين, Ḥarakat al-Jihād al-Islāmī fī Filasṭīn) és una facció militant islamista palestina, que fou creada en 1981. El Gihad Islàmic té com a objectiu: l'establiment d'un estat islàmic en el conjunt de tots els Territoris Palestins que ara són governats per l'Autoritat Nacional Palestina: Cisjordània, la Franja de Gaza, i el territori actualment governat per l'estat d'Israel.
حركة الجهاد الإسلامي في فلسطين  | |
 | |
 | |
| Tipus | Partit polític |
|---|---|
| Data de lleva | 1981 |
| Fundació | octubre 1981 |
| Branca | Guerrilla |
| Ideologia | nacionalisme palestí, panislamisme, islamisme polític, antisionisme, gihadisme i panarabisme |
| Comandants | |
| Comandant | Ziyad al-Nakhalah |
| Guerres i batalles | |
| Conflicte araboisraelià | |
| Lloc web | www.saraya.ps |
Fou dirigida per Fathi Shaqaqi fins al seu assassinat a Malta el 1995, d'autoria desconeguda, i després per Abdullah Ramadan Shallah, resident a Damasc, Síria. Ha dut a terme atacs contra objectius tant militars com civils d'Israel mitjançant explosius, inclosos activistes suïcides, i llançament de coets.
També considera enemics els Estats Units d'Amèrica i els governs àrabs prooccidentals. Als territoris ocupats és molt minoritària en relació a Hamàs o Fatah i es considera que té els seus principals suports a Jenin i Hebron.
Israel i els EUA han acusat els règims de l'Iran, Síria i el moviment libanès Hesbol·là de donar-li armes i ajut econòmic. El Gihad Islàmic palestí, és considerat com una organització terrorista pel Departament d'Estat dels Estats Units[1] i els governs del Regne Unit,[2] Austràlia,[3] Canadà,[4] la Unió Europea,[5] i per l'estat d'Israel.
El 7 d'octubre del 2023 va participar, junt amb Hamàs i altres grups militants de Gaza, en l'ofensiva massiva contra Israel, que van anomenar operació «Inundació d'Al-Aqsa».[6]
Referències modifica
- ↑ www.state.gov/
- ↑ www.gov.uk/ Arxivat 2017-03-28 a Wayback Machine. (Pàgina 15).
- ↑ «www.nationalsecurity.gov.au/». Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 13 febrer 2017].
- ↑ www.publicsafety.gc.ca/
- ↑ eur-lex.europa.eu/
- ↑ «Almenys 300 israelians i 232 palestins han mort en els atacs de les últimes hores». À Punt, 07-10-2023. [Consulta: 8 octubre 2023].