La glàndula de sal és un òrgan que té per funció excretar l'excés de sal. Està present als elasmobranquis, ocells marins, i alguns rèptils. Als taurons, les glàndules de sal es troben al recte, però als ocells i els rèptils, estan al crani, per la zona dels ulls, fosses nasals o boca. En el cas dels cocodrils, la sal s'excreta a través de la llengua.[1] Aquestes glàndules funcionen mitjançant un transport actiu a través de la bomba sodi-potassi que mou la sal des de la sang a la glàndula, on pot ser excretada en forma de solució concentrada. La funció de les glàndules de sal és mantenir la concentració de sal a la sang en límits acceptables, permetent als vertebrats marins beure aigua de mar.[2]

Les tortugues marines excreten sal a través dels conductes lacrimals. Les "llàgrimes" són visibles quan l'animal és fora de l'aigua.

La necessitat de l'excreció de sal en els rèptils (com iguanes marines i tortugues marines) i ocells (com petrells i albatros) es deu al fet que els seus ronyons són molt menys eficients que els dels mamífers.[3] A diferència de la pell dels amfibis, la pell de rèptils i aus és impermeable a la sal, el que ocasiona que tampoc no puguin alliberar-se de la sal a través de la pell.[4] L'evolució d'una glàndula de sal hauria permès als rèptils i aus menjar plantes i animals aquàtics, amb altes concentracions de sal. Això no explica l'evolució de la glàndula als elasmobranquis, que és el resultat d'una evolució convergent.

Algunes hipòtesis suggereixen que les glàndules lacrimals i sudorípares podrien estar evolutivament relacionades amb les glàndules de sal. Les llàgrimes humanes són riques en potassi, el que sembla donar suport a aquesta teoria. La major part dels filogenistes però, està en desacord amb aquesta idea.

Referències modifica

  1. Grigg, Gordon and Gans, Carl (1993) Morphology And Physiology Of The Crocodylia, in Fauna of Australia Vol 2A Amphibia and Reptilia, chapter 40, pàgines 326-336. Australian Government Publishing Service, Canberra. (http://eprint.uq.edu.au/archive/00002011/02/croc.pdf Arxivat 2005-07-20 a Wayback Machine.)
  2. O'Driscoll, K.J.; Staniels, L.K.; and Facey, D.E. «Osmoregulation and Excretion». Arxivat de l'original el 2014-02-05. [Consulta: 5 agost 2010].
  3. [enllaç sense format] http://www.ansci.cornell.edu/plants/adapt/salt.html
  4. Hazard, Lisa C. Sodium and Potassium Secretion by Iguana Salt Glands. University of California Press, 2004, p. 84–85 (Iguanas: Biology and Conservation). ISBN 9780520238541.