Gladys Anderson Emerson

Gladys Anderson Emerson (Caldwell, 1 de juliol de 1903 - Santa Monica, 18 de gener de 1984) va ser una historiadora estatunidenca, bioquímica i nutricionista que va investigar l'impacte de les vitamines en el cos. Va ser la primera persona a aïllar la vitamina E en una forma pura i el 1952 va guanyar la Garvan–Olin Medal.[1]

Infotaula de personaGladys Anderson Emerson
Biografia
Naixement1r juliol 1903 Modifica el valor a Wikidata
Caldwell (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1932–1933)
Universitat de Califòrnia a Berkeley - Philosophiæ doctor (–1932)
Universitat de Ciències i les Arts d'Oklahoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímica, historiadora, nutricionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUCLA School of Public Health Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis

Biografia modifica

Gladys Anderson va néixer l'1 de juliol de 1903, a Caldwell, Kansas; va ser l'única filla de l'Otis i la Louise (Williams) Anderson. Va assistir a escola de secundària de Fort Worth, Texas i a l'institut de El Reno, Oklahoma.[1]

Va obtenir el Grau en Ciències (Bachelor of Science) en Química i Física i el Grau en Arts (Artium Baccalaureatus) en Anglès per la Universitat de Dones d'Oklahoma.[2][3] El 1926, va obtenir el Grau de Màster en Historia i Economia per la Universitat de Stanford.

Després de ser cap de departament a un institut, ensenyant geografia i història, va acceptar una beca en el camp de la bioquímica i la nutrició a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. El 1932 va completar el seu doctorat en bioquímica i nutrició animal a Berkeley. Aquest mateix any es va casar amb el seu col·lega, Oliver Huddleston Emerson.[4] Immediatament després, tots dos van ser acceptats com a becaris post-doc a la Universitat de Göttingen, Alemanya, on va treballar amb els guanyadors del premi Nobel Adolf Otto Reinhold Windaus i Adolf Butenandt.[5]

Carrera de recerca modifica

De 1933 a 1942 va ser una investigadora associada a l'Institut de Biologia Experimental a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, treballant amb Herbert McLean Evans qui el 1922 ja havia identificat i anomenat la Vitamina E, però Gladys Emerson va ser la primera persona en aïllar-la, obtenint α-tocoferol d'oli de germen del blat.[6][7]

El 1942, se'n va anar a treballar per Merck & Co com a part del personal investigador, on va romandre durant 14 anys i on va culminar com a cap del departament de l'alimentació animal. Allí va treballar amb els micos rhesus, estudiant el complex de la vitamina B. A Merck, va identificar l'impacte de la retenció de B6 com a fet que contribueix al desenvolupament de l'arterioesclerosi, o l'enduriment de les artèries.

De 1950 a 1953, va treballar al Sloan-Kettering Institut, investigant el vincle entre dieta i càncer.

El 1956, va esdevenir professora de nutrició a la Facultat de Lletres i Ciències de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles. El 1961 es va traslladar a la divisió de ciències nutricionals a l'escola de la Universitat de Salut Pública, on va exercir com a vice-presidenta del 1962 al 1970.

El 1969, el President Richard M. Nixon va nomenar Emerson com a vicepresidenta del Panel on the Provision of Food as It Affects the Consumer (La conferència de la Casa Blanca sobre Alimentació, Nutrició i Salut). El 1970, va actuar com a testimoni experta de l'Administració d'Aliments i Fàrmacs sobre vitamines, additius i suplements minerals al menjar.

Vida personal modifica

El 1940, es va divorciar del seu marit Oliver H. Emerson.

Va morir de càncer el 18 de gener de 1984 a Santa Monica, Califòrnia. Va ser enterrada a prop els seus pares a El Reno, Oklahoma el 24 de gener de 1984.[8][4][5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Windsor, Laura Lynn. Women in Medicine: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 1 de gener de 2002. ISBN 9781576073926. 
  2. alumni. «Emerson, Gladys Anderson 1972» (en anglès), 01-02-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 4 març 2017].
  3. «Emerson, Gladys Anderson (1903–1984) - Dictionary definition of Emerson, Gladys Anderson (1903–1984) | Encyclopedia.com: FREE online dictionary» (en anglès). [Consulta: 4 març 2017].
  4. 4,0 4,1 «University of California: In Memoriam, 1989». [Consulta: 4 març 2017].
  5. 5,0 5,1 Folkers, Karl «Gladys Anderson Emerson (1903–1984): A Biographical Sketch» (en anglés). J. Nutr, 115, 7, 1985, pàg. 835-841.
  6. Oakes, Elizabeth H. Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 1 de gener de 2007. ISBN 9781438118826. 
  7. Herbert M. Evans, Oliver H. Emerson, Gladys A. Emerson «The isolation from wheat germ oil of an alcohol, α-tocopherol, having the properties of vitamin E» (en anglés). The Journal of Biological Chemistry, 113, 1936, pàg. S. 319–332..
  8. «Gladys L. A. Emerson | Chemical Heritage Foundation», 12-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-12. [Consulta: 4 març 2017].

Enllaços externs modifica