GlaxoSmithKline és una empresa de productes farmacèutics amb seu actualment a Brentford, Regne Unit. Es dedica a la recerca i desenvolupament de medicines i a la venda de fàrmacs, vacunes i productes d'assistència mèdica.[1]

Infotaula d'organitzacióGlaxoSmithKline
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria farmacèutica i biotecnologia Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballautor Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa de capital obert limitada Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGlaxo Wellcome (en) Tradueix (2000)
Block Drug (en) Tradueix (2001)
SmithKline Beecham (en) Tradueix (2000) Modifica el valor a Wikidata
Creació27 desembre 2000, Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixmedicament Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NYSE GSK) - (LSE GSK) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPhilip Hampton (2015–2019)
Jonathan Symonds (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capEmma Walmsley (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats97.921 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Sensodyne (en) Tradueix
Nicorette (en) Tradueix
Aquafresh (en) Tradueix
Eno (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deFTSE 100 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgsk.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GSK Twitter (X): GSK Instagram: gsk LinkedIn: glaxosmithkline Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història modifica

L'any 1880 dos farmacèutics estatunidencs, Henry Wellcome i Silas Burroughs, van fundar a Londres la companyia Burroughs Wellcome, amb l'objectiu de descobrir medicaments per tractar malalties greus i incurables. Al llarg de la seva història va ser propietat d'una organització caritativa i, fins a l'any 1986, els beneficis s'utilitzaven principalment per activitats d'investigació de laboratori, o per mantindre llocs dedicats a la medicina com museus o biblioteques.[2]

L'any 1995 es va fusionar amb la Glaxo Inc. formant la Glaxo Wellcome, plc. i aquesta es va fusionar, el gener de 2000, amb la SmithKline Beecham plc., formant ja GlaxoSmithKline (GSK).

Productes modifica

Dels productes que ven, un és Augmentina, amoxicil·lina i clavulanat en pastilles.;[3] altre és la vacuna Globorix.[4]

Controvèrsies modifica

Casos als Estats Units d'Amèrica modifica

El juliol de 2012 l'empresa fou declarada culpable amb càrrecs criminals i hagué de pagar 3,000,000,000,000 $, la qual fou fins a aquell moment el pagament més gran entre el Departament de Justícia dels Estats Units d'Amèrica i una empresa de fàrmacs. El pagament incloïa: una multa per crim de 956,814,400 $; una confiscació de 43,185,600 $ i la resta consistia en un pagament civil amb el govern sota la llei False Claims Act. La investigació fou realitzada principalment basant-se en informació de quatre reveladors d'informació que van presentar una demanda qui tam (demanda legal iniciada por un ciutadà denunciant un desviament o utilització incorrecta de fons públics) per plets contra l'empresa emparant-se en la llei False Claims Act.[5]

Els càrrecs provenien de la promoció de GSK d'anti-depressius Paxil (paroxetina) i Wellbutrina (bupropió) per usos no aprovats des de 1998 fins al 2003, específicament com a adequats per a pacients menors de 18 anys, i per no haver informat amb dades sobre la seguretat d'Avandia (rosiglitazone), ambdós violant la llei Federal Food, Drug, and Cosmetic Act. Altres fàrmacs promogut per a usos inapropiats foren dos inhaladors, Advair (fluticasone/salmeterol) i Flovent (fluticasone propionate), a més de Zofran (ondansetró), Imitrex (sumatriptan), Lotronex (alosetron) i Valtrex (valaciclovir).[5]

L'acord també va incloure la denúncia dels millors preus falsos i els descomptes que s'havien de pagar en virtut del Programa de descomptes de medicaments de Medicaid, i els suborns als metges per prescriure els medicaments de GSK que incloien tractaments de spa amb totes les despeses pagades i viatges de caça per als metges i els seus cònjuges, honoraris dels ponents en conferències i pagaments per articles escrits per l'empresa i col·locats pels metges en revistes mèdiques. La companyia va crear un programa d'escriptura negre anomenat CASPPER, inicialment per produir articles sobre Paxil, però que es va ampliar per cobrir Avandia.[6][7]

Com a part de l'acord, GSK va signar un Acord d'Integritat Corporativa de cinc anys amb el Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, que obligava a la companyia a fer canvis importants en la seva manera de fer negocis, inclòs el canvi dels seus programes de compensació per a la seva força de vendes i executius, i implementar i mantenir la transparència en les seves pràctiques de recerca i polítiques de publicació.[5] El 2013 va anunciar que ja no pagaria als metges per promocionar els seus medicaments o assistir a conferències mèdiques, i que el seu personal de vendes ja no tindria objectius de prescripció.[8]

Casos a la Xina modifica

El 2015 Sun Hongzhi, un funcionari d'una agència del govern xinés, fou llevat del seu càrrec pel Comité Central del Partit Comunista de la Xina per haver acceptat suborns de l'empresa.[9]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GlaxoSmithKline
  1. «GlaxoSmithKline». Forbes. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en castellà). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 193. ISBN 9788417114695. 
  3. «[Most-recognized brands: Anti-infectives, December 2013 Most-recognized brands: Anti-infectives, December 2013]». Drugs.com, desembre 2013 [Consulta: 19 agost 2015].
  4. «GlaxoSmithKline Files Meningococcal Conjugate Vaccine». Drugs.com, març 2007 [Consulta: 19 agost 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 "GlaxoSmithKline to Plead Guilty and Pay $3 Billion to Resolve Fraud Allegations and Failure to Report Safety Data", United States Department of Justice, 2 juliol 2012.

    Katie Thomas and Michael S. Schmidt, "Glaxo Agrees to Pay $3 Billion in Fraud Settlement", The New York Times, 2 juliol 2012.

    Simon Neville, "GlaxoSmithKline fined $3bn after bribing doctors to increase drugs sales", The Guardian, 3 July 2012.

  6. Max Baucus, Chuck Grassley, "Finance Committee Letter to the FDA Regarding Avandia", United States Senate Finance Committee, 12 July 2010.
  7. Jim Edwards, "Inside GSK's CASSPER Ghostwriting Program", CBS News, 21 August 2009.
  8. "GSK to stop paying doctors in major marketing overhaul" Arxivat 2014-10-28 a Wayback Machine., Thomson/Reuters, 17 desembre 2013.
  9. Ryan, Fergus «Deputy head of China business regulator to be prosecuted for graft». DailyTelegraph, 15-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].