Glenda Jackson
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Glenda Jackson (Birkenhead, 9 de maig de 1936 - Blackheath, 15 de juny de 2023) va ser una actriu i política anglesa dues vegades premiada amb l'Oscar a la millor actriu. Va ser condecorada amd l'Orde de l'Imperi Britànic el 1978. En la dècada del 1990, va començar una carrera política amb el partit laborista en la circumscripció electoral de Hampstead and Highgate, situada al Districte londinenc de Camden. En les eleccions legislatives de 2010, va ser escollida per poc marge com a membre del Parlament britànic per la circumscripció de Hampstead i Kilburn, amb només 42 vots de diferència.
Vida personal modifica
Jackson va néixer a Birkenhead, The Wirral, a Cheshire, al si d'una família obrera. Havia de treballar en una farmàcia.
Va tenir un fill del seu exmarit, Roy Hodges, amb qui s'havia casat a 22 anys.
Carrera d'actriu modifica
A 18 anys, va entrar a la Royal Academy of Dramatic Art. Va fer el seu començament a l'escena amb Separate Tables de Terence Rattigan el 1957, després al cinema, sis anys més tard, a This sporting Life de Lindsay Anderson. Va col·laborar igualment amb Peter Brook a Marat-sade, interpretant Charlotte Corday.
Actriu de teatre molt reputada, va accedir a la celebritat internacional gràcies a dos papers en pel·lícules de Ken Russell: el de Gudrun Brangwen, l'artista-escultora emancipada, repartint-se entre Oliver Reed i Alan Bates, a Women in Love, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence que li val el seu primer Oscar el 1971, i el d'Antonina Milyukova, l'esposa nimfòmana del compositor Txaikovski, interpretat per Richard Chamberlain a The Music Lovers, 1970. Va treballar llavors amb John Schlesinger a Diumenge, maleït diumenge on el seu marit, interpretat per Peter Finch, l'enganya amb Murray Head. També va ser dirigida per Joseph Losey a The Romantic Englishwoman on, casada amb Michael Caine, s'ofereix a un gigoló interpretat per Helmut Berger. Col·laborà, d'altra banda, amb Robert Altman dues vegades: a Health, té per companya a Lauren Bacall. Glenda Jackson s'ha confrontat d'altra banda a Vanessa Redgrave a Mary, Queen of Scots, sortint victoriosa de l'enfrontament, tan notable al paper de la reina verge com Bette Davis en el seu temps. També davant de Susannah York en l'adaptació de Christopher Milles (germà de l'actriu Sarah Milles) de l'obra de Jean Genet Les Minyones.
Al començament dels anys 1970, Glenda Jackson va aparèixer en alguns sketxs de l'emissió de Morecambe And Wise per a la BBC mostrant així les seves aptituds en el registre còmic. En el cinema, va confirmar el seu pas a la comèdia amb A Touch of class, 1973, de Melvin Frank; pel·lícula amb la qual s'emporta un segon Oscar.
Va ser igualment coneguda per haver fet interpretacions memorables de Hedda Gabler, d'Elisabeth I i de Sarah Bernhardt, però també d'Helena Sakharov (davant de Jason Robards) i de l'actriu Patricia Neal, amb Dirk Bogarde al paper de Roald Dahl.
Es va jubilar com a actriu el 1992 per tal de consagrar-se a la seva carrera política.
Carrera política modifica
Des de 1992, va tenir un seient a la Cambra dels Comuns pel partit laborista. Va donar suport a Ken Livingstone. La premsa va especular molt amb el seu nom per reemplaçar Tony Blair quan aquest va anunciar el seu desig de marxar el 2006. Però Jackson va posar de seguida fi a aquests rumors.
Filmografia modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glenda Jackson |
- Web oficial Arxivat 2019-09-04 a Wayback Machine. (anglès)
- Glenda Jackson a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)