Per a altres significats, vegeu «Gneu Bebi Tàmfil (pretor)».

Gneu Bebi Tàmfil (en llatí: Cnaeus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Bèbia, i era de la família dels Tàmfil.

Infotaula de personaGneu Bebi Tàmfil
Biografia
Naixementc. 231 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
182 aC – 182 aC
Pretor
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesQuint Bebi Tàmfil Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Bebi Tàmfil Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú de la plebs l'any 204 aC i va portar a judici als censors sortints Marc Livi Salinator i Gai Claudi Neró per la manera irregular en què havien complert els deures del seu càrrec. Però el Senat, tot i que no estava content amb els acusats, el va obligar a retirar l'acusació pel principi de no responsabilitat dels censors.

L'any 199 aC va ser pretor i va rebre el comandament de les legions del cònsol de l'any anterior Gai Aureli Cotta que estaven estaciones a la rodalia d'Ariminium, amb instruccions d'esperar l'arribada del nou cònsol Luci Corneli Lèntul. Però Tàmfil, ansiós per obtenir glòria, va fer una incursió al país dels ínsubres i va ser derrotat amb fortes pèrdues. Quan va arribar Lèntul, li va ordenar abandonar la província i el va enviar a Roma en desgràcia. L'any 186 aC va ser un dels triumviri coloniae deducendae encarregats de fundar dues colònies i el 182 aC va ser cònsol amb Luci Emili Paul·le i junts van lluitar contra els lígurs amb èxit. A l'any següent va obtenir Ligúria com a procònsol.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 973.