Gneu Corneli Escipió Àsina
Gneu Corneli Escipió Àsina (en llatí: Gnaeus Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà. Era fill de cònsol del 298 aC Luci Corneli Escipió Barbat, i formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipions, d'origen patrici.
| Nom original | (la) Cn. Cornelius L.f.Cn.n. Scipio Asina  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV aC antiga Roma |
| Mort | segle III aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 260 aC – 260 aC Juntament amb: Gai Duïl·li | |
| Activitat | |
| Ocupació | magistrat romà, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Cornelis Escipions |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Publi Corneli Escipió Àsina |
| Pares | Luci Corneli Escipió Barbat i valor desconegut |
| Germans | Luci Corneli Escipió |
Ell mateix va ser elegit cònsol el 260 aC juntament amb Gai Duïl·li durant la Primera Guerra Púnica i se li va encarregar el comandament de la flota construïda feia poc pels romans. Va atacar les illes Lípares i allà va ser derrotat i fet presoner junt amb disset naus. Aquests fets presenten diverses variants segons els autors: Titus Livi, Eutropi, Zonaràs, i Poliè el Macedoni. Va recuperar més tard la llibertat quan Gai Atili Règul Serrà va ser cònsol, i va derrotar els cartaginesos a les illes. Escipió Àsina va ser cònsol per segona vegada l'any 254 aC amb Aulus Atili Calatí, i va passar a Sicília amb el seu col·lega, on va conquerir la important ciutat de Panorm, obtenint els honors del triomf.[1]
Referències modifica
- ↑ «Cn. Cornelius Scipio Asina, the son of No. 5». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873).