Gower o Península Gower (en gal·lès:Gŵyr o Penrhyn Gŵyr) és una península del sud de Gal·les la qual es projecta dins el canal de Bristol i forma part administrativament de la ciutat i comtat de Swansea. L'any 1956, Gower va ser la primera zona del Regne Unit en ser designada com Area of Outstanding Natural Beauty.

Infotaula de geografia físicaGower
(en) Gower Peninsula Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusÀrea protegida i península Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSwansea (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 35′ 29″ N, 4° 12′ 59″ O / 51.5915°N,4.2163°O / 51.5915; -4.2163
Banyat perCanal de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície180 km² Modifica el valor a Wikidata
Àrea de Bellesa Natural Excepcional
Data1956
Mapa de 1850
Situació de la península Gower dins Gal·les

Geografia modifica

 
Worm's Head

Amb una superfície de 70 milles quadrades, Gower és coneguda pel seu litoral i pels surfistes. Gower témoltes coves incloent Paviland Cave i Minchin Hole Cave. Aquesta pemínsula és envoltada per l'estuari Loughor al nord i per la Badia de Swansea a l'est. L'Area of Outstanding Natural Beauty de Gower ocupa 188 km², incloent la majoria de la península a l'oest de les viles de Crofty, Three Crosses, Upper Killay, Blackpill i Bishopston.[1] El punt més alt de Gower és The Beacon at Rhossili Down a 193 m d'alt.[2] Pwll Du i el Bishopton Valley formen una Local Nature Reserve.[3]

L'interior de Gower consta principalment de granges i common land. La població resideix principalment en localitats petites, però hi ha també zones suburbanes de la ciutat de Swansea.[4]

La costa sud consta de petites badies rocoses o sorrenques com les de Langland i Three Cliffs, i platges més grans com Port Eynon, Rhossili i Oxwich Bay. La part nord de la península té poques platges i hi viuen els bivalves cockle de Penclawdd.

Història modifica

Se sap que Gal·les està habitat des del Paleolític Superior i a Gower hi ha hagut importants descobriments arqueològics. L'any 1823 s'hi descobrí l'esquelet anomenat Dama Vermella de Paviland a la Cova Paviland. El 2010 s'hi va descobrir les pintures rupestres més antigues del Regne Unit.[5]

A Gower també hi ha menhirs de l'Edat del Bronze.

Els romans construïren Leucarum, un fort a la dessembocadura del riu Loughor es va fer segurament durant el govern de Carausius preocupat per les incursions dels irlandesos,va ser abandonat durant el segle iv. Un castell normand s'hi va erigir segles més tard.

L'any 1203 el rei John (1199–1216) va donar el Lordship de Gower ao William de Braose.[6]

En temps moderns Gower va ser administrat com un Rural District de Glamorgan. L'any 1974 va formar el districte de Swansea.[7] Since 1996 Gower has been part of the City and County of Swansea.

Economia modifica

 
Cavalls pasturant al bruguerar.

L'agricultura roman important a aquesta zona, però el turisme hi té un paper cada vegada més important. S'hi juga el golf a Fairwood Park i hi ha el Gower Golf Club a Three Crosses[8] (see Economy of Swansea).

Referències modifica

  1. «The City and County of Swansea». Arxivat de l'original el 2009-03-26. [Consulta: 9 desembre 2014].
  2. «Enjoy Gower – Gower Beaches». Arxivat de l'original el 2009-05-14. [Consulta: 9 desembre 2014].
  3. «Pwll Du and Bishopton Local Nature Reserve». Green Map. [Consulta: 8 desembre 2010].
  4. Gower (2008). In Encyclopædia Britannica. Retrieved July 22, 2008, from Encyclopædia Britannica Online
  5. «Carving found in Gower cave could be oldest rock art». BBC News, 25-07-2011. [Consulta: 28 juliol 2011].
  6. Sanders, I.J., Feudal Military Service in England, Oxford, 1956, p.12, note 1; Charter transcribed in Clarke, G.T., Cartae, vol.3, pp.234–5
  7. «Archives Network Wales». Arxivat de l'original el 2009-06-30. [Consulta: 9 desembre 2014].
  8. «National Statistics Online». Arxivat de l'original el 2003-12-22. [Consulta: 9 desembre 2014].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gower