Gracia Querejeta

directora de cinema espanyola

Gracia Querejeta (Madrid, 13 d'agost de 1962) és una directora de cinema espanyola.[1][2]

Infotaula de personaGracia Querejeta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Gracia Querejeta Marín Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Família
PareElías Querejeta Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0703265 Allocine: 7874 Allmovie: p214150 TCM: 1332874 TMDB.org: 212674 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys modifica

Querejeta és la filla d'una dissenyadora de vestuari, María del Carmen Marín Maiki, i del productor Elías Querejeta, que li va obrir el món del cinema. Querejeta no va tenir de xiqueta l'ambició de ser actriu i va estudiar Història en la Universitat Complutense de Madrid. Va aparèixer davant la càmera quan tenia set anys a la pel·lícula Las secretas intenciones, d'Antonio Eceiza, i després, als tretze anys, va interpretar un petit paper en Las palabras de Max, d'Emilio Martínez Lázaro.

Trajectòria cinematogràfica modifica

La seva primera experiència professional darrere d'una càmera va ser com a auxiliar de direcció a Dulces horas el 1981, a les ordres de Carlos Saura i amb el seu pare com a productor. Després d'acabar la carrera va tenir l'oportunitat el 1988 de dirigir Tres en la marca, amb què va obtenir el Premi Teatre Arriaga de Bilbao, dins de la sèrie Set empremtes, realitzada per set directors i produïda per Elías Querejeta, composta per set migmetratges de mitja hora de durada, realitzat per cada un dels directors. Va ser oferta en capítols pel segon canal de TVE.

Posteriorment el 1990 va realitzar el documental El viatge de l'aigua, Premi Goya al millor documental espanyol. En aquest mateix any escriu i dirigeix també L'adolescència, un capítol de la sèrie de televisió L'home i la indústria, emesa per TVE.

El 1992 dirigeix el primer film en solitari, Una estación de paso, premi especial del Jurat en la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, produïda pel seu pare, Elías Querejeta, que també va signar el guió de la cinta. La pel·lícula va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat. És una pel·lícula que parla del final de la innocència, del creixement moral, de l'esquinçament emocional, de com es pateix a la cruïlla i de tot el que es va perdent en el camí.

A la seva òpera prima van seguir El último viaje de Robert Rylands i Quan tornis al meu costat, una pel·lícula que explica la història de tres germanes que es tornen a reunir de nou després de morir la seva mare. En aquesta pel·lícula van participar les actrius Mercè Sampietro, Julieta Serrano i Adriana Ozores.

El 2004 va dirigir Héctor. Aquesta va ser guardonada amb la Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga de Cinema Espanyol al maig de 2004. Siete mesas de billar francés del 2007 li va suposar diverses nominacions al premi Goya com a millor direcció i adaptació d'un guió. El 2008 va rebre el premi Ciutat de Conca del festival internacional de cinema Dones en Direcció en reconeixement a la seva trajectòria[1]

Guardons modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Biografia de Gracia Querejeta a Biografías y vidas (castellà)
  2. «Gracia Querejeta» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 7 juliol 2022].
  3. Gracia Querejeta, Jaume Aragall, Manuel Oliveira i Eugenio Trias, premis Terenci Moix 2008 a VilaWeb, 17/4/2008  PDF
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Gracia Querejeta» (en castellà). Fotogramas. [Consulta: 20 març 2014].