Gran Premi d'Itàlia del 2006

El Gran Premi Vodafone d'Itàlia de 2006 (Gran Premio Vodafone d'Italia 2006 en italià) fou la cinquena prova puntuable pel campionat del món de Fórmula 1 de 2006. Es disputà el 10 de setembre de 2006 al circuit de Monza (Llombardia, Itàlia). Aquesta fou la 54a edició d'aquest Gran Premi.

Gran Premi d'Itàlia del 2006

Nom oficial	LXXVII Gran Premio Vodafone d'Italia
Tipus	Gran Premi d'Itàlia
Esport	automobilisme
Part de	Temporada 2006 de Fórmula 1
Distància de l'esdeveniment	53 voltes
Localització  i  Dates
Localització	Circuit de Monza (Monza) 45° 37′ 14″ N, 9° 17′ 22″ E
Longitud	5,793 km
Estat	Itàlia
Data	10 setembre 2006
Competició
Primer lloc	Michael Schumacher
Pole position	Kimi Räikkönen

Entrenaments lliures

Els entrenaments lliures del Gran Premi se celebraren el divendres 8 de setembre. En ells van poder participar no tan sols els pilots oficials de les escuderies, sinó també els pilots de proves (excepte els de les tres primeres classificades al mundial de 2005). El pilot més ràpid fou l'alemany Sebastian Vettel, de l'equip de proves de BMW Sauber, seguit per Michael Schumacher (Ferrari). En general es pogué veure un predomini de Ferrari sobre Renault, les dues escuderies que es disputen tant el campionat de pilots com el de constructors. També cal destacar el bon rendiment de BMW, força superior al mostrat la resta de la temporada.

Sessió classificatòria

La sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia es disputà el dissabte 9 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). El format d'aquesta sessió fou el ja utilitzat a la resta de proves del mundial de 2006: tres sessions de 15 minuts cadascuna on són eliminats els 6 darrers de cada sessió, que passen a ocupar les posicions on han quedat a la graella de sortida del Gran Premi i on es poden marcar tantes voltes ràpides com es cregui convenient. La sorpresa la donà el pilot finès de McLaren Kimi Räikkönen qui, amb un cotxe a priori poc potent i fiable per les exigències del circuit de Monza, el més ràpid del Mundial, aconseguí la pole el que, indica, segons els experts, que anava poc carregat de benzina, el que l'obligaria a parar-se a boxes més aviat que els seus rivals i, per tant, tenir dificultats per a defensar la seva posició. Els alemanys Michael Schumacher (Ferrari) i Nick Heidfeld (BMW Sauber) registraren el segon i tercer millors temps respectivament.

La polèmica arribà hores després d'haver-se acabat la sessió quan la Federació Internacional de l'Automòbil anuncià que el vigent campió del món, l'espanyol Fernando Alonso Díaz (classificat amb el cinquè millor temps, malgrat una punxada a la tercera sessió que li va fer malbé la part del darrere del cotxe perdent càrrega aerodinàmica) havia estat sancionat per molestar el pilot brasiler de Ferrari Felipe Massa mentre aquest feia la seva volta ràpida a la tercera sessió de classificació. Aquesta decisió contrarià a experts, escuderies i pilots, car mentre uns deien que això era un estratagema de Ferrari per desempallegar-se'n de Renault en la seva disputa pel mundial de pilots i constructors uns altres consideraven que la decisió era justa i que Renault havia d'aprendre a assumir les conseqüències de certes actituds antiesportives igual com han fet altres rivals. Tanmateix, el pilot asturià sortí el diumenge des de la desena posició tenint les seves possibilitats que guanyar la cursa o d'acabar per davant de Schumacher molt minvades i afavorint els interessos d'altres pilots, com el català Pedro Martínez de la Rosa (McLaren), que en lloc de sortir des de la vuitena posició sortí des de la setena, per la part neta de la pista. Per la seva banda Renault anuncià que contraatacaria denunciant a les escuderies que porten pneumàtics Bridgestone (entre elles Ferrari) per utilitzar un compressor que, al seu parer, no és permès segons el reglament. La demanda no prosperà.

El pilot de Red Bull Christian Klien, classificat per a la segona sessió de classificació, no hi pogué participar, car trencà motor poc abans d'acabar la primera. Al Gran Premi sortí des de la setzena posició.

Aquests són els resultats complets i definitius de la sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició	Nacionalitat	Nom	Escuderia	3a sessió	2a sessió	1a sessió
1r		Kimi Räikkönen	McLaren Mercedes	1:21.484	1:21.349	1:21.994
2n		Michael Schumacher	Ferrari	1:21.486	1:21.353	1:21.711
3r		Nick Heidfeld	BMW Sauber	1:21.653	1:21.425	1:21.764
4t		Felipe Massa	Ferrari	1:21.704	1:21.225	1:22.028
5è		Jenson Button	Honda	1:22.011	1:21.572	1:22.512
6è		Robert Kubica	BMW Sauber	1:22.258	1:21.270	1:22.437
7è		Pedro Martínez de la Rosa	McLaren Mercedes	1:22.280	1:21.878	1:22.422
8è		Rubens Barrichello	Honda	1:22.787	1:21.688	1:22.640
9è		Giancarlo Fisichella	Renault	1:23.175	1:21.722	1:22.486
10è		Fernando Alonso	Renault	1:25.688	1:21.526	1:21.747
11è		Jarno Trulli	Toyota		1:21.924	1:22.093
12è		Nico Rosberg	Williams Cosworth		1:22.203	1:22.581
13è		Ralf Schumacher	Toyota		1:22.280	1:22.622
14è		David Coulthard	RBR Ferrari		1:22.589	1:22.618
15è		Scott Speed	STR Cosworth		1:23.165	1:22.943
16è		Christian Klien	RBR Ferrari		—	1:22.898
17è		Vitantonio Liuzzi	STR Cosworth			1:23.043
18è		Christijan Albers	MF1 Toyota			1:23.116
19è		Mark Webber	Williams Cosworth			1:23.341
20è		Tiago Monteiro	MF1 Toyota			1:23.920
21è		Takuma Sato	Aguri Honda			1:24.289
22è		Sakon Yamamoto	Aguri Honda			1:26.001

Notes

• Els temps en negreta són els temps ràpids de cada una de les sessions classificatòries
• Christian Klien es classificà per a la segona sessió de classificació, però no hi participà per problemes de motor

Gran Premi

El Gran Premi d'Itàlia de 2006 s'arribà a disputar el diumenge 10 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). Acabà amb victòria de Michael Schumacher, seguit per Kimi Räikkönen (que, a més, marcà la volta ràpida) i Robert Kubica (BMW Sauber). Fou el primer cop que Kubica, que debutà com a pilot oficial de Fórmula 1 al Gran Premi d'Hongria de 2006 (per tant era la tercera cursa de Fórmula 1 que disputava), pujà al podi, malgrat les dificultats de defensar la seva posició enfront de Fernando Alonso, que l'aconseguí superar en una inusual maniobra d'avançament al pit lane. Aquesta resultat també suposa el millor resultat que ha aconseguit un pilot polonès a la Fórmula 1 i el millor aconseguit per BMW Sauber, tan sols igualat per la tercera posició que el company de Kubica, Nick Heidfeld, aconseguí al Gran Premi d'Hongria d'aquell mateix any.

Quant al mundial de pilots, Michael Schumacher aconseguí retallar en deu punts la distància que li portava Fernando Alonso, quedant-se tan sols en dos a favor de l'espanyol. Aquest fet fou en conseqüència de l'abandonament de l'asturià, que tingué problemes de fiabilitat de motor quan era tercer. Era el primer cop que un motor Renault tenia un problema d'aquesta classe des de 2003, fet encara més preocupant si tenim en compte que el motor del cotxe d'Alonso era una evolució que s'estrenava en aquella cursa. En el mundial de constructors, Ferrari aconseguí superar per primer cop en la temporada Renault, ja que els quatre punts aconseguits per l'italià de Renault Giancarlo Fisichella foren insuficients per salvar l'avantatge que tenia fins llavors l'escuderia francesa, car Ferrari n'aconseguí 10.

Tampoc pogué acabar la cursa el català Pedro Martínez de la Rosa, que tenia un motor vell que li havia donat molts problemes durant tot el cap de setmana, el contrari que Räikkönen, que estrenava una evolució nova que ha de servir de base pel motor McLaren de la temporada de 2007 i que donà bons resultats.

A la roda de premsa que normalment ofereixen els tres pilots que han acabat al podi a la premsa, Michael Schumacher anuncià que es retiraria de la Fórmula 1 quan acabés la temporada. Aclarí que era una decisió que havia pres el juliol i que fou motivada per la seva falta de valor a l'hora d'encarar una nova temporada a causa de la seva edat avançada (37 anys). També va dir que en un principi pensava anunciar aquesta decisió al final de la temporada, però que ho havia avançat per respecte als seus companys de Ferrari. D'aquesta manera l'alemany, heptacampió del món, deixa un lloc buit a l'escuderia italiana, que segurament serà ocupat per Kimi Räikkönen.

Aquests són els resultats definitius del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició	Núm.	País	Pilot	Escuderia	Voltes	Temps / Retirada	Graella de sortida	Punts
1r	5		Michael Schumacher	Ferrari	53	1h 14' 51. 975	2n	10
2n	3		Kimi Räikkönen	McLaren Mercedes	53	+ 8.046 segons	1r	8
3r	17		Robert Kubica	BMW Sauber	53	+ 26.414 segons	6è	6
4t	2		Giancarlo Fisichella	Renault	53	+ 32.045 segons	9è	5
5è	12		Jenson Button	Honda	53	+ 32.685 segons	5è	4
6è	11		Rubens Barrichello	Honda	53	+ 42.409 segons	8è	3
7è	8		Jarno Trulli	Toyota	53	+ 44.662 segons	11è	2
8è	16		Nick Heidfeld	BMW Sauber	53	+ 45.309 segons	3r	1
9è	6		Felipe Massa	Ferrari	53	+ 45.995 segons	4t
10è	9		Mark Webber	Williams Cosworth	53	+ 1' 12.602 min.	19è
11è	15		Christian Klien	RBR Ferrari	52	+ 1 volta	16è
12è	14		David Coulthard	RBR Ferrari	52	+ 1 volta	14è
13è	21		Scott Speed	STR Cosworth	52	+ 1 volta	15è
14è	20		Vitantonio Liuzzi	STR Cosworth	52	+ 1 volta	17è
15è	7		Ralf Schumacher	Toyota	52	+ 1 volta	13è
16è	22		Takuma Sato	Aguri-Honda	51	+ 2 voltes	21è
17è	19		Christijan Albers	MF1 Toyota	51	+ 2 voltes	18è
Ret	18		Tiago Monteiro	MF1 Toyota	44	Frens	20è
Ret	1		Fernando Alonso	Renault	43	Motor	10è
Ret	4		Pedro Martínez de la Rosa	McLaren Mercedes	20	Motor	7è
Ret	23		Sakon Yamamoto	Aguri-Honda	18	Hidràulics	22è
Ret	10		Nico Rosberg	Williams Cosworth	9	Transmissió	12è

Altres

• Volta ràpida: Kimi Räikkönen: 1: 22. 559 (volta 13).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi d'Itàlia del 2006

• «Web Oficial de la Fórmula 1». [Consulta: 25 - 12 - 2011].

Gran Premi anterior: Gran Premi de Turquia de 2006	Temporada 2006 de Fórmula 1	Gran Premi posterior: Gran Premi de la Xina de 2006
Gran Premi anterior: Gran Premi d'Itàlia de 2005	Gran Premi d'Itàlia	Gran Premi posterior: Gran Premi d'Itàlia de 2007