Granivorisme

tipus d'interacció d'una planta-animal que s'alimenta de llavors com a font principal d'aliment

El granivorisme és la pràctica consistent en alimentar-se de grans.

Animals granívors modifica

 
Un assortiment de grans per ocells domèstics

Hi ha molts animals granívors, principalment ocells petits, entre els quals destaquen:

  • els ocells domèstics (canaris, lloros) alimentats amb mescles de grans (panís, girasol, etc.);
  • els ocells de granja (pollastres, ànecs) alimentats amb cereals (blat, dacsa);
  • els ocells salvatges que viuen en un medi amb plantes o arbres que donen molts grans.

Alguns mamífers, com ara els rosegadors, també tenen aquesta dieta.

La majoria d'animals granívors no ho són exclusivament, sinó que tenen diferents dietes (per exemple, també són frugívors o insectívors), però també hi ha ocells que només tenen aquesta dieta.

Adaptacions morfològiques modifica

Aquesta dieta granívora requereix adaptacions morfològiques per part dels organismes.

 
Un verderol alimentant-se de grans de girasol.

Els ocells necessiten un bec potent (com el del durbec) que pugui exercir una gran pressió, així com un pedrer ben espès i potent que els permeti acabar de moldre els grans. És habitual trobar pedretes dins el pedrer d'alguns ocells; se'ls anomena gastròlits i contribueixen a moldre els aliments.

Efectes sobre l'ecosistema modifica

Hi ha nombrosos casos de coevolució a causa de la dieta granívora:

  • Quan volen portant grans, els granívors sovint en deixen caure, afavorint així la reproducció i dispersió de determinades plantes o permetent el creuament entre diferents races d'una mateixa espècie.
  • Nombrosos fruits de grans contenen tanins que provoquen un trànsit més ràpid a través del tracte intestinal dels animals. Això permet als grans no patir tots els efectes dels sucs digestius.
  • Algunes espècies de plantes només poden germinar després d'haver estat dins l'intestí d'un animal, cosa que estova les closques massa dures dels grans.

Bibliografia modifica

  • Davidson, D.W.. 1993. The Effects of Herbivory and Granivory on Terrestrial Plant Succession. Oikos, Vol. 68, No. 1, pp. 23–35.
  • Davidson, D.W., Brown, J.H., and Inouye, R.S. 1980. Competition and the Structure of Granivore Communities. BioScience, Vol. 30, No. 4, pp. 233–238.
  • Diaz, M., and Telleria, J.L. 1996.Granivorous Birds in a Stable and Isolated Open Habitat within the Amazonian Rainforest. Journal of Tropical Ecology, Vol. 12, No. 3, pp. 419–425.
  • Lundgren, J and Rosentrater, K. 2007. The strength of seeds and their destruction by granivorous insects. Arthropod-plant interactions, Vol. 1, number 2.
  • Mares, M.A. and Rosenzweig, M.L.. 1978. Granivory in North and South American Deserts: Rodents, Birds, and Ants. Ecology, Vol. 59, No. 2, pp. 235–241.
  • Oliveras, J., Gomez, C., Bas, M., Espadaler, X. 2008. Mechanical Defence in Seeds to Avoid Predation by a Granivorous Ant. Naturwissenschaften. Volume 95, Number 6.

Vegeu també modifica