Viquipèdia

Grifols

empresa multinacional catalana

Grifols és un hòlding farmacèutic català creat el 1987 a partir de l'empresa Laboratoris Grífols. Està especialitzat en el sector farmacèutic-hospitalari. La seva seu és a Barcelona. El seu origen es remunta a l'Institut Central d'Anàlisis Clíniques, empresa —fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig— que va ser pionera a l'Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang.[1]

Infotaula d'organitzacióGrifols

Parc científic i tecnològic a Biscaia
Dades
Tipusnegoci
empresa
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria farmacèutica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1909
FundadorJosep Antoni Grífols i Roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEspanya, Estats Units d'Amèrica, Irlanda i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Produeixplasma sanguini Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NASDAQ GRFS) - (BMAD GRF) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaThomas Glanzmann
Víctor Grífols i Roura (2001–2017) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capNacho Abia (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats23.234 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Part deIbex 35 (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals6.064 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net208 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webgrifols.com Modifica el valor a Wikidata

Des de gener del 2017, Víctor Grífols Deu i Raimon Grífols i Roura van assumir-ne solidàriament el càrrec de conseller delegat, en substitució de Víctor Grífols i Roura.[1]

Flascons de l'empresa Grifols d'albúmina i immunoglobulina intravenosa.

Trajectòria modifica

L'any 1940, Josep Antoni Grífols i Roig, juntament amb els seus dos fills —Josep Antoni Grífols i Lucas (1916-1958) i Víctor Grífols i Lucas— i amb Domingo Brasó, va fundar Laboratoris Grífols, com a centre d'investigacions clíniques i biològiques per desenvolupar reactius i productes terapèutics.[1]

Durant els anys 1985-2001, va ser-ne president Víctor Grífols i Lucas.[2] A partir dels anys noranta, va començar la seva expansió internacional i el 2012 comptava amb 24 filials a l'exterior, que venien a més de 100 països productes plasmàtics; i va ser un productor mundial del sector dels hemoderivats.[3]

Des del 17 de maig de 2006, cotitza a la Borsa espanyola; i des del 2 de gener de 2008 ho fa a l'IBEX35, arribant a ser el valor més gran del 2011 amb una revalorització del 24,82%[4] i de l'any següent amb una revalorització del 112,92%.[5] El 2010 va comprar Talecris Bioteherapeutics Holding, per 2.800 milions d'euros, i es va posicionar com un dels líders del món; i li va permetre aconseguir sinergies, sobretot en costos.[6][3] Està present en la borsa de valors dels Estats Units, el NASDAQ, des de l'1 de juny de 2011.

L'any 2013 va facturar 1.600 milions d'euros[7] i va comprar el 35% d'Aradigm Corporation,[8] el 21% de la biotecnològica TiGenix,[9] el 60% de Progenika Biopharma[10] i la unitat de diagnòstic transfusional de la farmacèutica suïssa Novartis.[11] El 2016, va comprar un altre 33% de Progenika Biopharma[12] i la divisió de diagnòstic de l'empresa americana Hologic Diagnostic.[13] Víctor Grífols i Roura és la tercera generació familiar a càrrec de l'empresa,[14] va ser-ne conseller delegat del 1987 al 2016; i va ser substituït pel seu germà, Raimon Grífols i Roura, i el seu fill, Víctor Grífols Deu.[15] El 2016 va facturar 4.050 milions d'euros.[16] El 2017 va comprar el 49% d'Access Biologicals[17] i un 40% de la tecnològica Kiro-Grifols.[18] El 2018 va comprar l'empresa alemanya Haema AG.[19] El 2021 va adquirir la farmacèutica Tiacheng per 1.100 milions d'euros, que al seu torn té la majoria d'accions de l'alemanya Biotest, que dedica la seva activitat al desenvolupament, producció i comercialització de medicaments biològics en aplicacions a l'hematologia, immunologia clínica i cures intensives, amb la qual pretén complementar la seva cartera de teràpies plasmàtiques.[20]

La companyia va anunciar el 15 de febrer del 2023 una retallada de la plantilla en 2.300 persones (aproximadament un 10% de la seva plantilla el 2021), la majoria als EUA, 100 d'elles a Espanya. En el marc d'aquest pla també va anunciar el tancament dels centres de donació de plasma menys rendibles, així com que estudiava la venda d'actius.[21] El 21 de febrer, el Consell d'Administració va comunicar la dimissió «per motius de salut i personals» del seu president executiu, Steven F. Mayer, nomenat el 30 de setembre anterior, essent substituït per Thomas Glanzmann, amb més de setze anys com a conseller de Grifols i vicepresident des del 2017, i que també havia ocupat la presidència de Baxter Bioscience i del European Biotech Group.[22] L'endemà es va produir una forta caiguda de les accions de Grifols del 7% només obrir-se la sessió.[23]

Tot això va desembocar el gener de 2024 en un atac en els mercats borsaris del fons baixista Gotham City, que s'autodefineix com a «justicier» de les empreses amb males pràctiques comptables. El modus operandi del fons és vendre accions massivament però de forma discreta, emetre un informe per explicar-ne uns fets per tal de fer caure'n el valor, i tot seguit acabar comprant novament accions però a un preu molt més baix. El 9 de gener les accions van caure un 26% al tancament, amb una pèrdua de més de 3.000 milions d'euros en capitalització borsària.[24] L'endemà Grifols va anunciar accions judicials contra el fons i va intentar transmetre confiança als mercats, que va fer evolucionar a l'alça en un 12% al final de la jornada,[25] però els següents dies va seguir baixant per la desconfiança en el seu nivell d'endeutament i la situació real, en general, de l'empresa.[26]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Grifols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Víctor Grifols, expresidente de la multinacional». La Provincia - Diario de Las Palmas. [Consulta: 23 febrer 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Los lamentos de Grifols se apagan gracias a EE UU» (en castellà). Cinco Días, 13-12-2012.
  4. ↑ «El Ibex 35 dice adiós al 2011 perdiendo un 13% de su valor | Estrategias de Inversión». [Consulta: 10 desembre 2019].
  5. ↑ elEconomista.es. «Grifols lidera las subidas (112,92%) y Bankia las caídas (89,12%) del IBEX - elEconomista.es» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2019].
  6. ↑ Fontgivell, Cristina «Grifols compra el gigante de EEUU Talecris y se sube al podio del sector» (en castellà). Expansión [Barcelona], 08-06-2010 [Consulta: 18 desembre 2016].
  7. ↑ Font, Marc. «Els ‘lobbies' econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-10-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  8. ↑ «Grifols compra el 35% de estadounidense Aradigm por 20 millones». La Vanguardia.
  9. ↑ «Grifols pasa a ser el primer accionista de TiGenix». La Vanguardia.
  10. ↑ elEconomista.es «Grifols adquiere el 60% del capital de Progenika Biopharma por 37 millones». El Economista.es.
  11. ↑ Redacción «Grifols compra el negocio de diagnóstico de Novartis» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-11-2013.
  12. ↑ (SANImarket), Alimarket Sanidad y Dependencia. «Grifols alcanza el 89% de Progenika - Noticias de Sanidad en Alimarket, información económica sectorial» (en espanyol europeu). Alimarket.es. [Consulta: 18 desembre 2016].
  13. ↑ EFE «Grifols cree que la presidencia de Trump no afectará a su actividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-12-2016.
  14. ↑ Grau, Xavier; Elena Freixa «Quan els lligams de sang es barregen amb el negoci». Ara Emprenem (Ara), 21-09-2014, p-38-39 [Consulta: 24 setembre 2014].
  15. ↑ País, Ediciones El «Grifols deja el cargo de consejero delegado a su hermano y a su hijo» (en castellà). EL PAÍS, 19-12-2016.
  16. ↑ «Annual Report 2016». Grifols. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 23 febrer 2018].
  17. ↑ «Grifols compra el 49% de la americana Access Biologicas por 48 millones». La Vanguardia.
  18. ↑ «Grifols compra otro 40% de la tecnológica Kiro Robotics por 12,8 millones» (en castellà). Expansión.com.
  19. ↑ «Grifols compra una empresa alemanya per 220M€». Ara. [Consulta: 20 març 2018].
  20. ↑ «Grífols compra la farmacèutica Tiacheng per 1.100 MEUR». VIA Empresa, 17-09-2021. [Consulta: 19 setembre 2021].
  21. ↑ «Grifols acomiadarà 2.300 treballadors, un centenar dels quals a Espanya». El Nacional, 15-02-2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  22. ↑ «Thomas Glanzmann, nou president executiu de Grífols després de dimitir Steven Mayer». Vilaweb, 21-02-2023. [Consulta: 22 febrer 2023].
  23. ↑ «Les accions de Grifols cauen un 7% després del relleu a la presidència». Vilaweb, 22-02-2023. [Consulta: 22 febrer 2023].
  24. ↑ Goula, Jordi. «Torpede a la línia de flotació de l'empresa Grífols?». Vilaweb, 09-01-2024. [Consulta: 10 gener 2024].
  25. ↑ «Grifols lidera l’Ibex després d’anunciar accions legals contra Gotham». Món Economia, 10-01-2024. [Consulta: 10 gener 2024].
  26. ↑ «Setmana "horribilis" de Grífols a la borsa, on perd un 40% del valor: què li espera ara?». 324cat, 12-01-2024. [Consulta: 12 gener 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grifols
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grifols&oldid=32936124»