Viquipèdia

Guerra de l'Alt Karabakh de 2020

No s'ha de confondre amb la guerra de l'Alt Karabakh, la que va succeir entre el 1988 i el 1994.

La Guerra de l'Alt Karabakh de 2020 és un conflicte armat entre les forces militars azerbaidjaneses i armènies de l'Alt Karabakh. Els enfrontaments van començar el matí del 27 de setembre de 2020 quan l'Azerbaidjan llançà una ofensiva al llarg de la línia de contacte de l'Alt Karabakh. Totes dues parts informaren que hi havia hagut baixes militars i civils.[12] En resposta als enfrontaments, Armènia i l'estat de facto República d'Artsakh van declarar la llei marcial i la mobilització total,[13][14] mentre que l'Azerbaidjan va instaurar la llei marcial i el toc de queda.[15]

Infotaula de conflicte militarGuerra de l'Alt Karabakh de 2020
Part del Conflicte d'Alt Karabakh[1][2]

Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data27 de setembre de 2020 (2020-09-27) – actualment
LlocAlt Karabakh Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública d'Artsakh, Azerbaidjan i Armènia Modifica el valor a Wikidata
Conseqüènciaacord d'alto el foc de l'Alt Karabakh de 2020 i Protestes d'Armènia de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
 Azerbaidjan
Militars sirians
Recolzat per:
 Turquia
Proveïdor d'armes:
 Israel 		 Armènia
 República d'Artsakh
Diàspora armènia
Proveïdor d'armes:
 Rússia
Comandants
Azerbaidjan Ilham Alíev
(President i Comandant en Cap)
Azerbaidjan Zakir Hasanov (Ministre de Defensa)
Azerbaidjan Najmaddin Sadigov
Azerbaidjan Mais Barkhudarov
Azerbaidjan Hikmat Mirzayev
Azerbaidjan Hikmat Hasanov
Azerbaidjan Elchin Guliyev 		República d'Artsakh Arayik Harutyunyan (President i Comandant en Cap)
República d'Artsakh Jalal Harutyunyan (FEC)
República d'Artsakh Mikael Arzumanyan
República d'Artsakh Artur Sargsyan (MEC)[3]
Armènia Nikol Paixinian
(Primer Ministre i Comandant en Cap)
Armènia David Tonoyan (Ministre de Defensa)
Armènia Onik Gasparian (Cap de l'Estat Major)
Armènia Tiran Khachatryan
Baixes
Segons l'Azerbaidjan:
  • 2.783 militars morts[4]
  • ~100 militars desapareguts[4]
  • 1.245 militars ferits[4]
  • Un helicòpter perdut

Segons Armènia:

  • ~200 militars morts
  • 4 helicòpters derrocats
  • 36 tancs/VCIs destruïts
  • 11 VCIs/vehicles blindats capturats[5]
  • 27 drons derrocats
Segons Armènia:
  • 1.222 militars morts (cossos recuperats)[6]
  • ~100 militars ferits[7]

Segons l'Azerbaijan:

  • +550 militars morts o ferits
  • 24 tancs/VCIs perduts
  • 18 UAVs perduts
  • 8 peces d'artilleria perdudes
  • 3 dipòsits de municions perduts
  • 15 sistemes antiaeris perduts[8][9]
6 civils azerbaidjanesos i 10 armenis morts;[6] 27 azerbaidjanesos[10] i +30 civils armenis feits[11]
Cronologia

Context modifica

Els enfrontaments formen part del conflicte no resolt de l'Alt Karabakh, que té l'origen en la disputa sobre l'Alt Karabakh, de majoria armènia, un territori reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, però actualment està de facto en mans de l'autoproclamada República d'Artsakh.[16][17][18] La Guerra de l'Alt Karabakh havia acabat amb un alto el foc el 1994, amb la regió de l'Alt Karabakh sota control armeni, així com en els districtes circumdants d'Aghdam, Jabrail, Fuzuli, Kalbajar, Gubadli, Lachin i Zangilan de l'Azerbaidjan. Segons l'informe sobre la guerra del 2018 preparat per l'Acadèmia de Dret Internacional Humanitari i Drets Humans de Ginebra, "Armènia exerceix la seva autoritat sobre l'Alt Karabakh equipant, finançant o capacitant i donant suport operacional a l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh i les seves forces, però també coordinant i ajudant a la planificació general de les seves activitats militars i paramilitars".[19] Durant tres dècades s'han produït múltiples violacions de la treva, i les més greus en foren els enfrontaments de l'Alt Karabakh del 2016 i els de juliol del 2020 a la frontera entre Armènia i l'Azerbaidjan.[19]

El 23 de juliol del 2020, Armènia anuncià l'inici d'un exercici conjunt del sistema de defensa aèria amb Rússia i una anàlisi dels enfrontaments de juliol del 2020.[20] Una setmana després, l'Azerbaidjan realitzà una sèrie d'exercicis militars que van durar des del 29 de juliol fins al 10 d'agost[21][22][23] i després novament es reprengueren a principis de setembre amb la participació de Turquia.[24] A finals de setembre, Armènia participà en exercicis militars conjunts als territoris meridionals de la Federació de Rússia, tant a Armènia com a Abkhàzia i Ossètia del Sud, tots dos estats autodeclarats independents dins del que la majoria de la comunitat internacional considera les fronteres nacionals de Geòrgia. Durant el 75è període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el president turc Recep Tayyip Erdoğan va fer una declaració en suport de la integritat territorial de l'Azerbaidjan i de Geòrgia.[25][26]

També abans de la represa de les hostilitats, van sorgir denúncies que membres de l'Exèrcit Nacional Sirià de la Divisió Hamza havien estat traslladats a l'Azerbaidjan,[27] mentre que, segons fonts turques, molts membres del UPP i del PKK de l'Iraq i de Síria foren traslladats a l'Alt Karabakh per a entrenar les milícies armènies contra l'Azerbaidjan.[28]

Enfrontaments modifica

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

27 de setembre modifica

A les 8.03, el secretari de premsa del president de la República d'Artsakh, Vahram Poghosyan, va dir que l'Azerbaidjan estava llançant míssils i atacs aeris al territori dels assentaments pacífics, incloent-hi Stepanakert. Les autoritats van instar la població que s'amagués en refugis antiaeris.[29]

La part d'Azerbaidjan declarà que aproximadament a les 6.00 hores, hora local, les forces armades armènies havien iniciat un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i muntatges d'artilleria sobre posicions de l'exèrcit de l'Azerbaidjan al llarg de tota la línia del front i dels assentaments azerbaidjanesos a la zona del front.[30] l'Azerbaidjan va dir que la part armènia havia atacat i que l'Azerbaidjan havia llançat una contraofensiva en resposta.[31] Hikmet Hajiyev, assessor superior del president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, acusà les forces armènies de llançar atacs "deliberats i selectius" al llarg de la línia del front.[32]

El Ministeri de Defensa armeni va dir que l'ofensiva azerbaidjanesa, també dirigida a Stepanakert, havia començat a les 8:10 de l'hora local (06:10 CEST).[33] En l'ofensiva, l'Azerbaidjan desplegà tropes, unitats d'artilleria de coets i de tancs, aviació i vehicles aeris no tripulats.[34] L'autoproclamada República d'Artsakh va introduir la llei marcial i la mobilització total de la seva població masculina. Aquest mateix dia el president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, es va dirigir a la nació en relació amb els enfrontaments.[35] A la tarda també s'introduí la llei marcial i el toc de queda a l'Azerbaidjan. La llei marcial a l'Azerbaidjan entrà en vigor a partir de la mitjanit del 28 de setembre, mentre que el toc de queda s'aplicà a Bakú, a les principals ciutats i algunes regions de 21.00 a 6.00 hores, hora local. En els enfrontaments, els militars azerbaidjanesos van desplegar tancs, artilleria, míssils i avions prop de la línia del front i es van endinsar més al territori ocupat pels armenis.[36] S'ha instat els civils de l'Alt Karabakh que es refugiïn.[36] Segons Artsrun Hovhannisyan, al matí les forces armades azerbaidjaneses també van atacar en direcció a Vardenis al territori d'Armènia pròpiament dit.[37] A la tarda del 27 de setembre, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan informà que s'havien reprès set llogarets de l'Alt Karabakh: Garakhanbayli, Garvand, Horadiz, Yuxarı Əbdürrəhmanlı, Aşağı Əbdürrəhmanlı, Boyuk Marjanli i Nuzgar.[38][39] El Ministeri de Defensa d'Artsakh negà aquestes afirmacions dient que "la declaració emesa pel Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan que l'exèrcit azerbaidjanès presumptament havia ocupat 6 assentaments no es corresponia amb la realitat" i "és l'habitual informació provocadora [que es produeix] per la maquinària de propaganda azerbaidjanesa".[40] A les 16.29, el Ministeri anuncià que el Comandament Militar de l'Azerbaidjan proposava al comandament armeni en aquest sentit no resistir-se i rendir-se, a fi de "no destruir completament la guarnició de les Forces Armades d'Armènia en l'assentament de Martakert i no augmentar el nombre de baixes", també que "el tractament dels presoners de guerra i els civils es durà a terme de conformitat amb els requisits del Conveni de Ginebra i el dret internacional humanitari", i que si es troba resistència, "qualsevol persona armada serà neutralitzada" per les forces azerbaidjaneses.[41] A la tarda, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan informà de la presa del pic d'una muntanya de la serralada del Murovdag.[42] El Ministeri també informà que les forces azerbaidjaneses havien pres "el control visual, així com el control de les armes de foc i l'artilleria" de l'autopista Vardenis-Martakert/Aghdara, que connectava l'Alt Karabakh amb Armènia.[43] Stepanyan negà aquestes afirmacions.[44] Després, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan publicà un vídeo d'un avió teledirigit azerbaidjanès que destruïa un "dipòsit d'armes i municions de les Forces Armades d'Armènia".[45]

28 de setembre modifica

Aproximadament a la 1.00 h, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan publicà imatges que mostraven tres vehicles militars armenis sent atacats en la línia de contacte per azerbaidjanesos. El Ministeri negà les afirmacions dels armenis, incloses les relatives a les seves baixes, i llançà acusacions de propaganda armènia davant els suposats èxits militars azerbaidjanesos.[46] Aproximadament a les 6.45 hores, el Ministeri de Defensa azerbaidjanès publicà més material de vídeo que mostrava l'aparent destrucció de material i vehicles armenis.[47] Aproximadament a les 8.00 hores, el Ministeri declarà que les forces armènies havien disparat contra Tərtər a la matinada i va emetre un advertiment,[48] mentre que el Ministeri de Relacions Exteriors de l'Azerbaidjan declarà que les forces armènies havien atacat deliberadament llocs civils i a civils. El Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan publicà imatges que mostraven l'atac a dos tancs armenis.[49] El president d'Artsakh va declarar que durant els enfrontaments del matí, les forces armènies van recuperar el control de diverses posicions cedides anteriorment.[50] Aproximadament a les 10.00 hores, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan publicà imatges d'un enfrontament i afirmà que les forces azerbaidjaneses havien guanyat terreny elevat i estratègicament avantatjós a l'entorn de Talış, al mateix temps que afirmava que les forces armènies havien sofert grans pèrdues.[51] El Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan afirmà que entre les baixes armènies hi havia mercenaris d'origen armeni procedents de Síria i de països de l'Orient Mitjà.[52]

Aproximadament a les 13.10 hores, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan publicà imatges que pel que sembla mostraven dos tancs armenis destruïts per vehicles aeris no tripulats azerbaidjanesos.[53] Aproximadament a les 14.00 hores, els mitjans de comunicació armenis van declarar que s'havia derrocat un vehicle aeri no tripulat azerbaidjanès prop de Vardenis.[54] El president de la República d'Artsakh declarà que les forces azerbaidjaneses s'enfrontaven a atacs en tots els fronts per part de les forces armènies.[55] Aproximadament a les 15.30 hores, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan declarà que l'exèrcit armeni tenia problemes de proveïment.[56] Poc després, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan declarà que les forces azerbaidjaneses havien disparat contra unitats d'artilleria armènia en direcció a Aghdara, que havien estat atacant assentaments controlats per l'Azerbaidjan. Segons el Ministeri, les unitats armènies havien sofert pèrdues pel foc d'artilleria i es van veieren obligades a retirar-se.[57]

Els mitjans iranians van informar que altres dos coets van impactar prop de cases al comtat iranià fronterer de Khoda Afarin.[58]

Baixes modifica

El defensor dels drets humans Artak Beglaryan, d'Artsakh, va dir que el 27 de setembre una dona i un nen havien estat assassinats pel bombardeig azerbaidjanès d'assentaments civils a la província de Martuni, a l'Alt Karabakh. Segons ell, es van bombardejar escoles i es van produir danys en gran escala en la infraestructura civil de molts assentaments.[59] Segons Beglaryan, "només a Stepanakert hi ha més de 10 ferits, entre ells nens i dones".[60] El Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan negà aquestes afirmacions.[61] El fiscal general de la República de l'Azerbaidjan, en una declaració, informà que "un total de 19 civils estaven hospitalitzats amb diverses ferides" el 27 de setembre.[62] Segons el Servei de Premsa del Ministeri de Relacions Exteriors de l'Azerbaidjan, els residents del Qaşaltı Qaraqoyunlu, Naftalan, Elbrus Gurbanov, de 69 anys, i quatre membres de la seva família, Shafayat Gurbanova, de 64 anys, Fidan Gurbanova, de 14 anys, Shahriyar Gurbanov, de 13 anys, i Afag Amirova, de 39 anys, havien mort a conseqüència del foc d'artilleria de les forces armades d'Armènia.[63]

Segons l'Azerbaidjan, van matar o van ferir més de 550 militars armenis, van destruir 22 tancs i altres vehicles blindats, 15 unitats antiaèries armènies 9K33 Ossa, 8 peces d'artilleria, 18 vehicles aeris no tripulats i 3 dipòsits de municions,[64] i van perdre un helicòpter, tot i que la seva tripulació va sobreviure a l'enderrocament.[65] Les autoritats de l'Alt Karabakh van dir que 16 dels seus soldats havien mort i 100 havien resultat ferits.[66] Armènia reconegué inicialment l'eliminació de quatre helicòpters azerbaidjanesos, deu tancs i vehicles de combat d'infanteria, així com 15 avions teledirigits.[67] Posteriorment, afirmà haver matat 200 soldats i destruït uns 30 tancs i uns 20 avions teledirigits,[68] i va difondre imatges a aquest efecte.[69]

Reaccions modifica

 
  A favor de la pau
  Armènia
  Suport a Armènia
  Azerbaidjan
  Suport a l'Azerbaidjan
  Zona disputada (República d'Artsakh)
  No s'han posicionat públicament
Article principal: Reaccions internacionals al conflicte de l'Alt Karabakh de 2020

La majoria d'estats com ara Alemanya,[70][71] Aràbia Saudita,[72] Austràlia,[73] Brasil,[74] Canadà,[75] Egipte,[76][77] Estats Units,[78] França,[79] Indonèsia,[80] Japó,[81][82] Mèxic,[83] Regne Unit,[84][85] Rússia[86] o Xina,[87] han expressat preocupació per les tensions creixents a la zona disputada entre Armènia i l'Azerbaidjan i han manifestat la necessitat de solucionar el conflicte mitjançant la pau i el diàleg. També els presidents de les organitzacions internacionals més importants ho han fet, com ara el president de Consell Europeu, Charles Michel,[30] el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres,[88] o l'alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors.[89] Altres personalitats també s'hi van afegir, com ara Joe Biden, candidat demòcrata a les eleccions presidencials estatunidenques del 2020, que exigí a l'Administració Trump que pressionés perquè hi hagués més observadors al llarg de la línia d'alto el foc i perquè Rússia "deixi de proporcionar cínicament armes a totes dues parts".[90]

Altres estats han expressat públicament el suport per un bàndol en concret i molts d'ells alhora també han fet una crida al cessament del foc, al diàleg i pau entre les parts implicades. Mentre que els que donaven suport a Armènia i Artsakh foren Xipre[91] i els estats amb reconeixement limitat Abkhàzia[92] i Transnístria,[93] els estats que es van expressar a favor de l'Azerbaidjan foren els estats membres del Consell Turc no implicats directament en el conflicte (Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizstan, Turquia).[94] També Pakistan i Afganistan ho han fet mentre que Hongria és l'únic estat membre de la UE que ha defensat la integritat territorial de l'Azerbaidjan.

El dia 21 d'octubre del 2020, la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya adoptaren una declaració institucional,[95] la qual condemnava l'inici d'hostilitats per part de l'Azerbaidjan i Turquia i instava Armènia i l'Azerbaidjan a tornar a la taula de les negociacions. A més, defensava que la solució al conflicte havia de tenir en compte "la voluntat majoritària dels ciutadans de l'Alt Karabakh".[96] Els portaveus que han donat suport a aquesta declaració són els de JxCat (Eduard Pujol i Bonell), d'ERC (Anna Caula i Paretas), PSC-Units (Eva Granados Galiano), de Catalunya en Comú (Susanna Segovia Sánchez) i de la CUP-CC (Carles Riera Albert).[95]

Acord de fi d'hostilitats modifica

Article principal: Acord de fi d'hostilitats de l'Alt Karabakh de 2020

El 9 de novembre s'anuncià una treva aconseguida per Rússia, que incloïa el desplegament de prop de 2.000 forces de pau russes a l'enclavament en disputa, i la recuperació per part de l'Azerbaidjan d'importants concessions territorials del govern local recolzat per Armènia.[97]

Referències modifica

  1. ↑ «Armenia and Azerbaijan fight over disputed Nagorno-Karabakh», 27-09-2020.
  2. ↑ «Turkey deploys Syrian fighters in Azerbaijan to fight Armenia: Report», 27-09-2020.
  3. ↑ «Artsakh Defense Army deputy commander killed», 02-11-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Information of the Ministry of Defense of the Republic of Azerbaijan». Ministeri de Defensa de la República de l'Azerbaidjan, 03-12-2020. [Consulta: 4 desembre 2020].
  5. ↑ «Azeri-Armenian Clashes: Nagorno-Karabakh Army Seizes 11 Azerbaijani Armoured Vehicles», 28-09-2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Спасатели Карабаха нашли еще 11 тел – 10 военных и мирного жителя» (en rus), 11-01-2021. [Consulta: 11 gener 2021].
  7. ↑ «Fighting erupts between Armenia, Azerbaidjan; 18 killed», 27-09-2020.
  8. ↑ «Müdafiə Nazirliyi Ermənistanın itkilərini açıqladı» (en àzeri). , 28-09-2020.
  9. ↑ «MN: Düşmənin 3 silah-sursat anbarı, onlarla texnikası məhv edilib, 550-dən artıq canlı qüvvə itkisi var» (en àzeri). , 28-09-2020.
  10. ↑ «Ermənilərin yaşayış məntəqəsini atəşə tutması nəticəsində Ağdam sakini həlak olub» (en àzeri). Report Information Agency, 28-09-2020.
  11. ↑ Over 30 civilians injured in Artsakh – preliminary information
  12. ↑ «Fighting erupts between Armenia, Azerbaijan over disputed region». Al Jazeera, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  13. ↑ «Armenia and Azerbaijan erupt into fighting over disputed Nagorno-Karabakh» (en anglès). BBC News, 27-09-2020.
  14. ↑ «Nagorno-Karabakh announces martial law and total mobilization». Reuters, 27-09-2020. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  15. ↑ «Azerbaijan's parliament approves martial law, curfews – president's aide». Reuters, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  16. ↑ Department Of State. The Office of Electronic Information, Bureau of Public Affairs. «1993 UN Security Council Resolutions on Nagorno-Karabakh» (en anglès).
  17. ↑ «HUMAN RIGHTS SITUATION OF INTERNALLY DISPLACED PERSONS IN AZERBAIJAN · Human Rights Club» (en anglès americà), 19-06-2019. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020.
  18. ↑ «Recognition of the territorial integrity of Azerbaijan by Armenia».
  19. ↑ 19,0 19,1 Ministère de l'Europe et des Affaires étrangères. «Armenia/Azerbaijan – Border clashes between the two countries (15 Jul. 2020)» (en anglès).
  20. ↑ «Армения и Россия проводят в Закавказье учения Объединённой системы ПВО» (en rus).
  21. ↑ «Азербайджан и Турция приступили к военным учениям». Euronews.
  22. ↑ «Совместные учения армий Азербайджана и Турции впечатляют масштабами». CBC, 01-08-2020.
  23. ↑ «Игра мускулами: зачем Азербайджан проводит учения с Турцией» (en rus).
  24. ↑ «Turkey-Azerbaijan military drills intimidate Armenia, President Aliyev says». Daily Sabah, 20-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  25. ↑ «Эрдоган на Генассамблее ООН поддержал территориальную целостность Грузии».
  26. ↑ «Turkey – President Addresses General Debate, 75th Session» (en anglès). Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2020.
  27. ↑ «Reports Turkey is transferring Syrian militants to Azerbaijan as hostilities against Armenia increases» (en anglès). Greek City Times, 25-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  28. ↑ «Armenia transfers YPG/PKK terrorists to occupied area to train militias against Azerbaijan» (en anglès). , 25-09-2020.
  29. ↑ «Азербайджан бомбит Степанакерт, власти призывают население прятаться в убежищах». PanARMENIAN.Net.
  30. ↑ 30,0 30,1 «President of European Council appeals for military action to stop within Nagorno Karabakh conflict». Trend News Agency, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  31. ↑ «Armenia says it shot down two Azerbaijani copters in dispute». Stars and Stripes, 27-09-2020. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  32. ↑ «Tensions flare between Armenia and Azerbaijan over new clashes». Gulf Times, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  33. ↑ «Azerbaijan and Armenia clash over disputed Nagorno-Karabakh region». BBC, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  34. ↑ «Bütün cəbhə boyu qoşunlarımız əks-hücum əməliyyatına başlayıb» (en azerbaijani). Ministry of Defense of Azerbaijan, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  35. ↑ «President Ilham Aliyev: Azerbaijani Army is currently firing on and dealing blows to the enemy's military positions». Azerbaijan State News Agency, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Fighting Erupts Between Azeris and Armenians Over Disputed Land». Bloomberg, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  37. ↑ «Առավոտյան նաև եղել են Վարդենիսի ուղղությամբ հարվածներ Հայաստանի տարածքին. Հովհաննիսյան».
  38. ↑ «Azərbaycan Ordusu 6 kəndi erməni işğalından azad edib». Report.az, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  39. ↑ «Azərbaycan Ordusu daha bir kəndi erməni işğalından azad edib» (en àzeri). [Consulta: 27 setembre 2020].
  40. ↑ LLC, Academy Of Development. «Հաղորդագրություն | ԼՂՀ պաշտպանության նախարարության պաշտոնական կայք». Arxivat de l'original el 2020-10-03. [Consulta: 28 setembre 2020].
  41. ↑ «Ermənistan hərbi birləşməsinin komandanlığına təslim olmaq barədə təklif edilib» (en àzeri), 27-09-2020.
  42. ↑ «Murov dağı silsiləsindəki əhəmiyyətli yüksəklik azad olunub» (en azerbaijani). Ministry of Defence of Azerbaijan, 27-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  43. ↑ «MN: Murov dağı silsiləsindəki Murov zirvəsi işğaldan azad olunub» (en àzeri). Report Information Agency, 27-09-2020.
  44. ↑ Stepanyan: "The message spread by the press service of the Azerbaijani Defense Ministry that the Azerbaijani army allegedly took control of the Vardenis-Martakert highway does not correspond to reality."
  45. ↑ «Azerbaijan's Defense Ministry: Armenian army ammunition depot was destroyed» (en anglès). Azerbaijan State News Agency, 27-09-2020 [Consulta: 27 setembre 2020].
  46. ↑ "MN: Düşmənin 3 silah-sursat anbarı, onlarla texnikası məhv edilib, 550-dən artıq canlı qüvvə itkisi var" (en azerbaidjanès), 28 de setembre 2020 [Consulta: 28 de setembre 2020].
  47. ↑ "Azerbaijani army continue to destroy enemy equipment". APA.az. 28 setembre 2020. [Consulta: 28 setembre 2020.]
  48. ↑ «"Defense Ministry: The enemy is warned for the last time"» (en anglès). Azerbaijan State News Agency.
  49. ↑ «"Two more enemy tanks were destroyed» (en anglès). APA.az, 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  50. ↑ «Президент Арцаха: Армия обороны осуществила несколько блестящих военных действий» (en rus). [Consulta: 2 octubre 2020].
  51. ↑ «"Azerbaijani MoD: Advantageous high grounds around Talysh village cleared of enemy".» (en anglès). AzVision, 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  52. ↑ APA.az, 28-09-2020.
  53. ↑ «"Azerbaijani MoD: The two more enemy tanks were destroyed – VIDEO".» (en anglès). APA.az, 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  54. ↑ «На территории Вардениса армянская сторона сбила азербайджанский БПЛА» (en rus). [Consulta: 2 octubre 2020].
  55. ↑ «Армия обороны НКР наносит сокрушительные контрудары азербайджанским войскам» (en rus). [Consulta: 2 octubre 2020].
  56. ↑ «"Vagif Dargahli: "The Armenian Army is facing a shortage of food and medicines"".» (en anglès). APA.az, 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  57. ↑ «"MoD: Enemy artillery units in the Aghdara direction were hit – VIDEO".» (en anglès). APA.az., 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  58. ↑ Presstv. «Iran tells Armenia, Azerbaijan region cannot afford another war» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 2 octubre 2020].
  59. ↑ «Karabakh woman, child killed in Azerbaijan's shelling». [Consulta: 27 setembre 2020].
  60. ↑ «Միայն Ստեփանակերտում 10-ից ավելի վիրավոր կա, ներառյալ՝ երեխաներ ու կանայք. Արցախի ՄԻՊ».
  61. ↑ «Azerbaijan Army does not shell civilians» (en anglès).
  62. ↑ «Mətbuat xidmətinin MƏLUMATI – cəbhədəki son vəziyyət.» (en àzeri), 27-09-2020.
  63. ↑ «XİN-dən ermənilərin mülki şəxsləri atəşə tutması ilə bağlı açıqlama» (en àzeri). Report Information Agency, 27-09-2020.
  64. ↑ APA.az. «MN: Düşmənin 3 silah-sursat anbarı, onlarla texnikası məhv edilib, 550-dən artıq canlı qüvvə itkisi var» (en àzeri), 28-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  65. ↑ «Fighting erupts between Armenia, Azerbaijan over disputed region» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  66. ↑ Armenia and Azerbaijan erupt into fighting over disputed Nagorno-Karabakh.
  67. ↑ «Ոչնչացվել են հակառակորդի 4 ուղղաթիռ, շուրջ 15 ԱԹՍ, 10 տանկ և հետևակի մարտական մեքենա. ԼՂ ՊՆ» (en armeni). [Consulta: 28 setembre 2020].
  68. ↑ Минобороны Армении заявило о гибели около 200 военных Азербайджана.
  69. ↑ "Ադրբեջանական կենդանի ուժի ու զինտեխնիկայի կորուստները [Azerbaijani personnel and military vehicular losses]," 27 September 2020.
  70. ↑ «Armenia-Azerbaijan clashes: How the world reacted» (en anglès).
  71. ↑ «https://twitter.com/germanydiplo/status/1310192598833917952». [Consulta: 28 setembre 2020].
  72. ↑ «https://twitter.com/ksamofaen/status/1310543631305052162». [Consulta: 28 setembre 2020].
  73. ↑ «Australia urges sides of Nagorno-Karabakh conflict to show restraint» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-10-04. [Consulta: 2 octubre 2020].
  74. ↑ «Enfrentamento militar entre a Armênia e o Azerbaijão» (en portuguès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  75. ↑ Champagne, François-Philippe [@FP_Champagne]. «Canada is very concerned by the violence along the Armenia-Azerbaijan border. We call for immediate cessation of hostilities, strict observance of ceasefire and the protection of civilians. We urge a fast return to negotiations under auspices of @OSCE», 27-09-2020.
  76. ↑ «Egypt calls upon Armenia, Azerbaijan to de-escalate clashes over disputed Nagorno-Karabakh region». [Consulta: 29 setembre 2020].
  77. ↑ «Egypt ‘concerned' over tensions between Armenia and Azerbaijan - Politics - Egypt» (en anglès). [Consulta: 29 setembre 2020].
  78. ↑ Темникова, Ксения. «Россия призвала Ереван и Баку прекратить огонь в Нагорном Карабахе», 27-09-2020.
  79. ↑ «France calls on Armenia, Azerbaijan to end hostilities». Reuters, 27-09-2020 [Consulta: 27 setembre 2020].
  80. ↑ «https://twitter.com/kemlu_ri/status/1311596729528066049». [Consulta: 1r octubre 2020].
  81. ↑ «https://twitter.com/mofajapan_en/status/1310705120842145793». [Consulta: 29 setembre 2020].
  82. ↑ «The Armed Confrontation along the contact line of Nagorno-Karabakh (Statement by Press Secretary YOSHIDA Tomoyuki)» (en anglès). [Consulta: 29 setembre 2020].
  83. ↑ «https://twitter.com/sre_mx/status/1310311271364001800». [Consulta: 29 setembre 2020].
  84. ↑ Possible, We Will Respond as Soon as. «Nagorno-Karabakh violence: UK and Canada Foreign Ministers' joint statement» (en anglès). [Consulta: 29 setembre 2020].
  85. ↑ «https://twitter.com/dominicraab/status/1310702086431158278». [Consulta: 29 setembre 2020].
  86. ↑ Темникова, Ксения. «Россия призвала Ереван и Баку прекратить огонь в Нагорном Карабахе», 27-09-2020.
  87. ↑ «China calls for de-escalation of situation around Nagorno Karabakh» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  88. ↑ Uras, Mersiha Gadzo,Umut. «Armenia-Azerbaijan clashes: Live news» (en anglès).
  89. ↑ «https://twitter.com/josepborrellf/status/1310178995258957827». [Consulta: 28 setembre 2020].
  90. ↑ «Nagorno-Karabakh battles continue as calls for calm grow» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
  91. ↑ «https://twitter.com/cyprusmfa/status/1310227133680279553». [Consulta: 28 setembre 2020].
  92. ↑ «Пресса». [Consulta: 29 setembre 2020].
  93. ↑ «The Pridnestrovian MFA’s Statement on the Armed Conflict Escalation between Azerbaijan and the Republic of Artsakh» (en anglès), 28-09-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  94. ↑ «STATEMENT OF THE SECRETARY GENERAL OF THE TURKIC COUNCIL | News». [Consulta: 29 setembre 2020].
  95. ↑ 95,0 95,1 «Declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya de condemna dels atacs a la República de l'Alt Karabakh». Parlament de Catalunya, 21-10-2020. [Consulta: 22 octubre 2020].
  96. ↑ «Parliament of Catalonia adopts statement condemning Azerbaijani army targeting population» (en anglès americà). [Consulta: 22 octubre 2020].
  97. ↑ Losh, Andrew; Roth. «Nagorno-Karabakh peace deal brokered by Moscow prompts anger in Armenia» (en anglès). The Guardian, 09-11-2020. [Consulta: 11 novembre 2020].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Ivanel, B. «Puppet States: A Growing Trend of Covert Occupation». A: Gill, T. D.. Yearbook of International Humanitarian Law 2015 (en anglès). Springer, 2016, p. 43–66. ISBN 978-94-6265-141-8. 
  • Milano, E. Unlawful Territorial Situations in International Law: Reconciling Effectiveness, Legality And Legitimacy (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 2006. ISBN 90-04-14939-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_de_l%27Alt_Karabakh_de_2020&oldid=33362044»