Gutkovaïta-Mn

La gutkovaïta-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom per N. N. Gutkova (1896-1960?), mineralogista russa, qui va estudiar intensament el complex alcalí Jibiny-Lovozero. Va ser la primera a descriure les propietats de l'apatita de Jibiny, va descobrir els dipòsits primaris de la lovcorrita al massís l'any 1930, i va publicar la primera llista d'espècies de Lovozero (21) el 1928.

Gutkovaïta-Mn
Fórmula química	K₂CaMn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·5H₂O
Epònim	Nina Nikolaievna Gutkova
Localitat tipus	Mont Maly Mannepakhk, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30h
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30h
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,3Å; b = 13,889Å; c = 7,76Å; β = 117,51°
Color	rosa groguenc clar
Macles	micromacles en (001) i (_401)
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,83 g/cm³ (mesurada); 2,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-038
Símbol	Gko-Mn
Referències

Característiques

La gutkovaïta-Mn és un ciclosilicat de fórmula química K₂CaMn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gutkovaïta-Mn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Maly Mannepakhk, situat al massís de Khibini, al centre de la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). Només ha estat descrita en un altre indret més a tot el planeta: a la pegmatita de Yubileinaya, al mont Karnasurt, dins el veí massís de Lovozero, també a Rússia.