Viquipèdia

Gynaephora groenlandica

espècie d'insecte

Gynaephora groenlandica és una papallona nocturna de la subfamília Lymantriinae i la família Erebidae.

Infotaula d'ésser viuGynaephora groenlandica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaErebidae
TribuOrgyiini
GènereGynaephora
EspècieGynaephora groenlandica Modifica el valor a Wikidata
(Wocke, 1874)

Distribució modifica

Es troba dins del Cercle polar àrtic, a Groenlàndia i Canadà.

Descripció i ecologia modifica

És una espècie molt coneguda pel seu ritme tant lent de desenvolupament. Un cop es va estimar que podia tenir una vida útil de 14 anys de l'ou l'adult.

És l'única espècie entre els lepidòpters que té la capacitat de suportar temperatures inferiors a -60 ° C. Les larves degraden els seus mitocondris preparant-se per passar l'hivern i els tornen a sintetitzar a la primavera.

Cada estadi de l'eruga pren al voltant d'un any.

Estudis posteriors han revisat la durada del seu cicle de vida que és de 7 anys.[1]

Les larves són úniques en la seva combinació d'adaptacions als extrems polars. Passen gairebé el 90% de les seves vides congelades i només el 5% s'alimenten de la tundra durant el juny; la resta es gasta en estivació d'estiu dins hivernacles (capolls de protecció).

Amagar-se dins hivernacles compleix diverses funcions: protecció contra insectes parasitoides que maten aproximadament el 75% de les larves i les pupes, evitar metabòlits secundaris acumulats en la seva font d'aliment, el salze àrtic, la degradació dels mitocondris vinculats amb hipometabolisme i síntesi d'anticongelant, i la conservació de reserves d'energia necessàries per sintetitzar compostos crioprotectors requerits per la congelació de supervivència.

Dos insectes parasitoides ataquen les larves: una vespa icneumònida (identificada com a Hyposoter pectinatu però probablement Hyposoter deichmanni)[2] i un taquínid (Exorista thula).[3] La vespa, un parasitoide solitari, mata aproximadament el 20% del tercer i quart estadi de l'hoste; mentre que el taquínid, que és gregari, causa un 50% de mortalitat als estadis cinquè i sisè, i a les pupes.

Les temperatures extremes d'hivern no són tan perjudicials per a les larves de Gynaephora com els parasitoides. Les larves són extremadament tolerants a la congelació, essent capaces de sobreviure a temperatures de fins a -70 ° C. A mesura que les temperatures disminueixen durant el final de l'estiu àrtic, les larves inicien la síntesi de compostos crioprotectors, com ara glicerol, a més d'alguns rars, per exemple betaïna. L'acumulació d'aquests "anticongelants" és ajudada ampolla-estricció de la fosforilació oxidativa a través de la degradació mitocondrial. Les larves resintetizaran els mitocondris la primavera següent quan reprenguin la seva activitat.

La Unitat d'Història Natural de la BBC va filmar exemplars de Gynaephora groenlandica en el seu hàbitat natural a l'illa d'Ellesmere el juny de 2009. La seqüència es va convertir en part de la seqüela de la BBC per Planet Earth anomenada Frozen Planet, emès a la BBC la tardor de 2011 (emesa després als EUA pel Discovery Channel la primavera de 2012).[4]

Referències modifica

  1. ↑ Morewood, W. Dean & Richard A. Ring (1998). "Revision of the life history of the High Arctic moth Gynaephora groenlandica (Wocke) (Lepidoptera: Lymantriidae)". Can. J. Zool. 76 (7): 1371–1381. doi:10.1139/z98-085
  2. ↑ Gergely Várkonyi and Tomas Roslin (2013). Freezing cold yet diverse: dissecting a high-Arctic parasitoid community associated with Lepidoptera hosts. The Canadian Entomologist, 145, pp 193-218. doi:10.4039/tce.2013.9.
  3. ↑ Morewood, W. Dean & D. Monty Wood (2002). "Host utilization by Exorista thula Wood (sp. nov.) and Chetogena gelida (Coquillett) (Diptera: Tachinidae), parasitoids of arctic Gynaephora species (Lepidoptera: Lymantriidae)". Polar Biol. 25: 575–582. doi:10.1007/s00300-002-0382-y.
  4. ↑ Levin, Gary «Another sweeping nature special when 'Planet' freezes over». USA Today, 08-04-2008 [Consulta: 25 maig 2010].

Bibliografia addicional modifica

  • Bernd Heinrich. The hot-blooded insects: strategies and mechanisms of thermoregulation. Harvard University Press, 1993. 
  • R. F. Chapman. The insects: structure and function. Cambridge University Press, 1998. ISBN 978-0-521-57890-5. 
  • Kukal, O. and P.G. Kevan. (1987) The influence of parasitism on the life history of a high arctic insect, Gynaephora groenlandica (Wöcke) (Lepidoptera: Lymantriidae). Can. J. Zool. 65: 156-163.
  • Kukal, O. 1988. Caterpillars on ice. Natural History 97: 36-41.
  • Kukal, O., Duman, J.G. and A.S. Serianni. (1988) Glycerol metabolism in a freeze-tolerant arctic insect: An in vivo 13-C NMR study. J. Comp. Physiol. B 158: 175-183.
  • Kukal, O., Heinrich, B. and J.G. Duman. (1988) Behavioural thermoregulation in the freeze-tolerant arctic caterpillar, Gynaephora groenlandica. J. Exp. Biol. 138: 181-193.
  • Kukal, O. and T.E. Dawson. (1989) Temperature and food quality influences feeding behavior, assimilation efficiency and growth rate of arctic woolly-bear caterpillars. Oecologia 79: 526-532.
  • Kukal, O., Duman, J.G. and A.S. Serianni. (1989) Cold-induced mitochondrial degradation and cryoprotectant synthesis in freeze-tolerant arctic caterpillars. J. Comp. Physiol. B 158: 661-671.
  • Kukal, O. 1990. Energy budget for activity of a high arctic insect, Gynaephora groenlandica (Wöcke) (Lepidoptera: Lymantriidae). In: C.R. Harington (ed) Canadian Arctic Islands: Canada's Missing Dimension. National Museum of Natural History, Ottawa, Canada.
  • Kukal, O. 1991. Behavioral and physiological adaptations to cold in a freeze-tolerant arctic insect. In: R.E. Lee and D.L. Denlinger (eds) Insects at Low Temperature. Chapman and Hall, N.Y.
  • Kukal, O. 1993. Biotic and abiotic constraints on foraging of arctic caterpillars. In: N.E. Stamp and T.M. Casey (eds) Caterpillars: Ecological and Evolutionary Constraints on Foraging. Chapman and Hall, N.Y.
  • Kevan, P.G. and O. Kukal. (1993) A balanced life table for Gynaephora groenlandica (Lepidoptera: Lymantriidae) a long-lived high arctic insect, and implications for the stability of its populations. Can. J. Zool. 65: 156-163.
  • Danks, H.V., Kukal, O. and R.A. Ring. (1994) Insect cold-hardiness: Insights from the arctic. Arctic 47 (4): 391-404.
  • Kukal, O. (1995) Winter mortality and the function of larval hibernacula during the 14-year life cycle of an arctic moth, Gynaephora groenlandica. Can. J. Zool. 73: 657-662.
  • Bennett, V. A, Kukal, O. and R.E. Lee. (1999) Metabolic opportunists: Feeding and temperature influence the rate and pattern of respiration in the high arctic woollybear caterpillar, Gynaephora groenlandica (Lymantriidae). J. Exp. Biol. 202: 47-53.
  • Bennett, V.A., Lee, R. E., Jr., Nauman, J.S. and Kukal, O. (2003) Selection of overwintering microhabitats used by the arctic woollybear caterpillar, Gynaephora groenlandica. CryoLetters 24(3): 191-200.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gynaephora groenlandica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gynaephora_groenlandica&oldid=31838533»