Viquipèdia

Hal Robson-Kanu

futbolista britànic

Thomas Henry Alex "Hal" Robson-Kanu (Acton, 21 de maig de 1989) és un jugador de futbol professional anglo-gal·lès, que juga com a davanter. Actualment es troba sense equip, tot i que juga amb la selecció gal·lesa. Encara que acostuma a jugar com extrem, també ha desenvolupat la funció de davanter centre.[4]

Infotaula de personaHal Robson-Kanu
Biografia
NaixementThomas Henry Alex Robson-Kanu[1]
21 de maig de 1989 (1989-05-21) (34 anys)[2]
Anglaterra Acton, Anglaterra
Dades personals
Alçada1,85 m.[3]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaAnglaterra
Gal·les Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPremier League Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista,[4] davanter
Club actualWest Brom
Núm. esportiu9
Clubs juvenils
Anys Equip
1999–2004 Arsenal FC
2004–2007 Reading FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2007-2016 Reading FC 198 (24)
2008 → Southend United (cessió) 22 (5)
2009 → Swindon Town (cessió) 20 (4)
2016- West Bromwich Albion
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2007-2008 Anglaterra Anglaterra sots 19 2 (0)
2009 Anglaterra Anglaterra sots 20 1 (0)
2010 Gal·les Gal·les sots 21 4 (2)
2010- Gal·les Gal·les 31 (3)
Participà en
2016Eurocopa 2016 Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 358362 UEFA: 250022171 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
–2004 Arsenal FC
2007–2008 Anglaterra sub-19 2(0)
2007–2016 Reading FC 198(24)
2008–2008→cessió a  Southend United 22(5)
2009–2009→cessió a  Swindon Town 20(4)
2016–2021 West Bromwich Albion 143(21) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2009–2009   Anglaterra sub-20 1(0)
2010–2010   Gal·les sub-21 4(2)
2010–2021   Gal·les 46(5) Modifica el valor a Wikidata

Robson-Kanu va començar la seva carrera esportiva a les categories inferiors de l'Arsenal Football Club, tot i que amb 15 anys ja va marxar al Reading. Després de graduar-se a l'acadèmia el 2007, va estar cedit al Southend United i al Swindon Town abans de tornar al Reading, on va debutar el 2009. Jugant només com a substitut la primera temporada, va esdevenir un membre important de l'equip que va guanyar la Championship la temporada 2011-12. Va debutar a la Premier League el 2012, aconseguint des d'aleshores disputar més de 100 partits amb l'equip anglès.

A nivell internacional, Robson-Kanu inicialment va representar el seu país de naixement, Anglaterra, tant en les categories sots 19 com sots 20. El 2010, no obstant, va decidir representar Gal·les, el país de la seva àvia, jugant amb la sots 21, primer, i debutant amb la selecció absoluta, després, en un partit disputat el 23 de maig de 2010 contra la selecció croata. El seu primer gol amb Gal·les el va aconseguir l'octubre de 2014 en un partit contra Xipre.

Biografia modifica

Primers anys modifica

Nascut a Acton (Londres),[2] Robson-Kanu va començar la seva carrera esportiva a l'Arsenal amb només 10 anys. Va ser alliberat de l'equip amb 15, moment en què va marxar al Reading després de parlar amb l'aleshores director de l'acadèmia del conjunt anglès, Brendan Rodgers.[5] Després de graduar-se a l'acadèmia del Reading va signar el seu primer contracte professional el juliol de 2007, contracte que el lligava amb el club durant dues temporades.[6] El 2007, Robson-Kanu va jugar amb el primer equip per primera vegada, en el torneig amistós Peace Cup, disputat a Corea del Sud, on va participar en els partits que van enfrontar l'equip anglès amb el River Plate[7] i el Shimizu S-Pulse.[8] La política de Steve Coppell de fer descansar als membres del primer equip en els partits de copa va permetre a Robson-Kanu entrar a la convocatòria del primer equip per primera vegada el 5 de gener de 2008 en un partit de tercera ronda de la FA Cup contra el Tottenham Hotspur, tot i que no va arribar a jugar cap minut.[9]

Com que no tenia oportunitats al primer equip del Reading, Robson-Kanu va marxar cedit al Southend United el 30 de gener de 2008, i fins a final de temporada.[10] El seu debut es va produir tres dies més tard, entrant com a substitut en l'empat 2-2 a casa del Leyton Orient.[11] El seu primer gol el va marcar contra el Nottingham Forest.[12] Va aconseguir marcar dos gols més en els següents dos partits de lliga, contra el Huddersfield Town i el Swansea City, tornant al Reading havent disputat 8 partits i marcat 3 gols.[13] Robson-Kanu va tornar a fer la pretemporada 2008-09 amb el primer equip, marcant un gol el juliol en la victòria per 9-0 contra el modest Didcot Town.[14] Tot i així, va tornar al Southend en una cessió d'un mes, el 21 d'agost següent[15] i, després d'un gol en sis partits, es va estendre aquest préstec a dos mesos addicionals.[16] El 15 de novembre va tornar al Reading,[17] després d'haver estat tres mesos cedit, en els quals havia marcat 2 gols en 15 partits, en el què havia estat el segon període cedit al Southend.[18]

De nou al Reading, va dormar part dels convocats en un partit de tercera ronda de la FA Cup contra el Cardiff City, el 3 de gener de 2009, tot i que tampoc en aquesta ocasió va poder debutar amb el seu equip, quedant-se els 90 minuts a la banqueta d'un partit que el Reading va perdre.[19] El 26 de gener de 2009 va tornar a marxar cedit, aquest cop al Swindon Town, en una cessió d'un mes[20] que, després de sis partits, es va estendre a un segon mes.[21] Quan només s'havia complert la meitat del temps al Swindon, i gràcies al seu bon joc tant allà com en la seva anterior cessió al Southend, se li va fer un nou contracte al Reading, que acabaria el 2011.[22] Va aconseguir fer-se un lloc a l'11 titular del Swindon, essent titular en els 20 partits que hi va jugar, abans de tornar al Reading després de 3 mesos.[18] Al finalitzar el període de cessió, el dirigent del Swindon, Danny Wilson, va agraïr a Robson-Kanu i al seu company cedit Gordon Greer per la seva feina fantàstica, que havia ajudat al club a evitar el descens.[23]

Reading FC modifica

La temporada 2009-10, l'antic director de l'acadèmia del Reading, Brendan Rodgers, es va fer càrrec del primer equip. Robson-Kanu va marcar cinc gols durant la pretemporada,[24] inclòs un hat-trick contra el Jonsereds IF en només 28 minuts, en el primer partit del conjunt anglès en la seva gira per Suècia.[25] Robson-Kanu, finalment, va debutar en partit oficial amb el Reading en la primera jornada de la temporada, en un partit que va acabar en 0-0 contra el Nottingham Forest.[26] Aquell any, seria utilitzat principalment com a substitut, apareixent a l'11 titular en només 4 dels 18 partits que va jugar.[27]

La temporada següent Robson-Kanu es va fer un fixe de l'equip inicial. Va marcar el seu primer gol oficial amb el Reading en un partit de la Lliga Cup contra el Northampton Town el 24 d'agost de 2010,[28] seguit del seu primer gol en lliga, en la victòria per 3-0 contra el Barnsley, un mes després. En aquell partit també havia realitzat una assistència de gol, a Jimmy Kébé, que havia suposat el 2-0 momentani.[29] Finalment, aquella temporada la va acabar en un gran estat de forma, marcant 4 gols a partir de març i fins a final de temporada, inclosos els gols de la victòria en els dos 2-1 contra el Preston North End i el Derby County, ajudant al Reading a acabar en zona de promoció.[30][31] Va entrar a les acaballes del partit que el Reading va perdre contra el Swansea per 4-2 en els play-off,[32] però sense generar cap influència en el partit. Finalment, va acabar la temporada amb 6 gols en 34 partits.[30] Tot i que el seu contracte acabava al final d'aquella temporada, i tot i l'interès d'altres equips de la Championship, com ara el Millwall o el Portsmouth, va signar un nou contracte de tres anys amb el Reading, el juliol, que el lligava amb el conjunt anglès fins al 2014.[33]

Després de la venda de Shane Long, l'agost de 2011, Robson-Kanu va ser recol·locat com a davanter per part de Brian McDermott, durant alguns partits de la pretemporada, posició que ja havia ocupat en els seus anys formatius. Va aconseguir dos gols en aquesta posició en partits amistosos,[34] començant la temporada oficial marcant dos gols en els primers quatre partits, contra el Leicester City i el Barnsley.[35] A causa de les lesions patides per Kebe i Jobi McAnuff en diversos punts de la temporada, aviat va haver de tornar a la seva posició original d'extrem,[36] tot i que al llarg de la temporada anava alternant la seva posició al terreny de joc, realitzant tasques de suport als dos laterals. La seva millor ratxa de titularitats va arribar a l'octubre, quan va disputar 6 partits consecutius com a titular.[35] Al llarg de la temporada aconseguiria marcar dos gols més, inclosa una volea espectacular contra el Millwall,[37] acabant la temporada havent disputat 37 partits, el nombre més elevat a data d'avui.

Amb Kébé, McAnuff i el nou fitxatge Garath McCleary, Robson-Kanu va haver de fer front a una gran competència per l'espai d'extrem de l'equip, en el què era el retorn del Reading a la Premier League. Amb la lesió de Kébé no obstant, va aconseguir fer-se un lloc en l'equip titular en el primer partit de lliga, que va acabar en empat, contra el Stoke City. De nou amb un rol de substitut, en els següents tres mesos va aconseguir marcar dos gols: en la derrota contra el Tottenham Hotspur[38] i en l'empat 3–3 amb el Fulham.[39] Les seves úniques titularitats en aquest període es produïren en partits de la League Cup, inclosa la derrota per 7-5 contra l'Arsenal aquell octubre. Va haver d'esperar fins al 17 de novembre per tornar a ser titular, en la victòria del Reading per 2-1 contra l'Everton, la primera victòria de lliga de l'equip aquella temporada,[40] assentant-se en l'11 titular el mes següent, on va marcar el seu tercer gol de la temporada en una nova derrota, aquest cop contra el Manchester United. Tot i els seus gols, Robson-Kanu va tornar a cedir el seu lloc a l'equip titular, sortint d'inici en només dos partits de la FA Cup entre desembre i març. Posteriorment marcaria el gol de consolació contra l'Everton, entrant com a substitut, el 2 de març, recuperant la titularitat en el partit següent contra l'Aston Villa.[41]

El partit contra el Villa va acabar essent el darrer partit de Brian McDermott com a entrenador del Reading, i Robson-Kanu, que havia tingut un paper molt petit fins aleshores, va guanyar protagonisme a partir de l'arribada de Nigel Adkins.[42] Amb Adkins, només es va perdre dos partits, com a conseqüència d'una lesió al turmell,[43] i amb aquesta presència regular va acabar la temporada en molt bona forma, marcant contra l'Arsenal un gol, i dos més en la victòria per 4-2 contra el Fulham.[44] Aquella temporada seria la més prolífica en gols, aconseguint marcar-ne 7,[41] motiu pel qual va ser nominat al títol de millor jugador del Reading de la temporada. La votació, realitzada pels aficionats, el va deixar en tercera posició, només per darrere d'Adam le Fondre i Alex McCarthy, donant-se la coincidència que tots tres jugadors havien jugat només 13 o menys partits de lliga en tota la temporada.[45] El juliol de 2013 va ampliar el seu contracte amb el Reading, allargant-lo fins al juny de 2016.[46] El Reading va anunciar, el 9 de maig de 2016, que Robson-Kanu abandonaria l'equip quan aquest expirés.[47]

Selecció anglesa i gal·lesa modifica

Robson-Kanu, en un principi, va representar Anglaterra, el seu país de naixement, a nivell internacional. Va participar amb la selecció sots 19, debutant en un partit contra Alemanya el novembre de 2007. Posteriorment també jugaria amb Anglaterra contra Croàcia, i l'any següent jugaria amb la sots 19 un partit contra Montenegro, el 2009.[48]

El 2010 va decidir passar a jugar amb Gal·les, país pel que era elegible per la seva àvia, originària d'allà. En primer lloc, va ser seleccionat per jugar amb la selecció gal·lesa sots 21, amb la qual va jugar un amistós contra Àustria el 18 de maig de 2010.[49] El primer partit de Robson-Kanu amb la selecció gal·lesa absoluta va arribar només cinc dies després, entrant en substitució de Robert Earnshaw en una derrota per 2-0 contra la selecció de Croàcia.[50] Va seguir jugant amb la sots 21 després d'haver debutat amb l'absoluta, disputant 3 partits més, on va marcar dos gols,[51] essent la seva darrera aparició en una derrota contra la selecció italiana que acabava amb les esperances gal·leses de classificar-se pel Campionat d'Europa sub-21.[52] El seu primer gol amb l'absoluta el va marcar el 22 de març de 2013 en un partit de classificació per la Copa del Món de 2014, en la victòria per 2-1 contra la selecció escocesa a Hampden Park.[53] L'11 de juny de 2016 va entrar en substitució de Jonny Williams en el primer partit de Gal·les a l'Eurocopa de 2016, marcant el gol de la victòria contra Eslovàquia.[54]

Estadístiques modifica

Club modifica

Actualitzat el 7 de maig de 2016[55]

Club Temporada Lliga FA Cup League Cup Altres Total
Divisió Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
Reading FC 2007-08 Premier League 0 0 0 0 0 0 — 0 0
2008-09 Championship 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
2009-10 17 0 1 0 0 0 — 18 0
2010–11 27 5 4 0 1 1 2 0 34 6
2011–12 36 4 1 0 1 0 — 38 4
2012–13 Premier League 25 7 3 0 2 0 — 30 7
2013–14 Championship 36 4 0 0 1 0 — 37 4
2014–15 29 1 6 3 1 0 — 36 4
2015–16 28 3 5 2 2 0 — 35 5
Total 198 24 20 5 8 1 2 0 228 30
Southend United (cessió) 2007–08 League One 8 3 0 0 0 0 0 0 8 3
2008–09 14 2 0 0 0 0 1 0 15 2
Total 22 5 0 0 0 0 1 0 23 5
Swindon Town (cessió) 2008–09 League One 20 4 0 0 0 0 0 0 20 4
Total carrera 240 33 20 5 8 1 3 0 271 39

Internacional modifica

Selecció gal·lesa
Any Partits Gols
2010 2 0
2011 3 0
2012 6 0
2013 8 1
2014 5 1
2015 6 0
2016 1 1
Total 31 3

Estadístiques actualitzades l'11 de juny de 2016[56]

Palmarès modifica

Reading

Referències modifica

  1. ↑ «List of Players under Written Contract Registered Between 01/07/2011 and 31/07/2011» (PDF). The Football Association. [Consulta: 7 febrer 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 The PFA Footballers' Who's Who 2010–11. Mainstream Publishing, 2010, p. 358. ISBN 978-1-84596-601-0. 
  3. ↑ «Player profile». Premier League. Arxivat de l'original el 5 de juny 2013. [Consulta: 6 maig 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 [enllaç sense format] http://www.readingfc.co.uk/team/player-profile/hal-robson-kanu/9
  5. ↑ Rai, Rajvir «Robson-Kanu relishing Arsenal reunion after winging his way back to the top with Reading». Daily Mail, 30-10-2012 [Consulta: 23 març 2013].
  6. ↑ «Royals make six Academy signings». Reading F.C. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2007. [Consulta: 27 març 2013].
  7. ↑ «Royals lose in Suwon». Get Reading, 13-07-2007 [Consulta: 27 març 2013].
  8. ↑ «Royals 1–0 Shimizu S-Pulse (in Goyang, South Korea)». Get Reading, 20-07-2007 [Consulta: 27 març 2013].
  9. ↑ «Tottenham 2–2 Reading». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  10. ↑ «Robson-Kanu seals loan move». Reading F.C. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2012. [Consulta: 23 març 2013].
  11. ↑ «Leyton Orient 2–2 Southend». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  12. ↑ «Southend 1–1 Nottingham Forest». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  13. ↑ «Games played by Hal Robson-Kanu in 2007–08». Soccerbase. [Consulta: 27 març 2013].
  14. ↑ Gillett, Stephen «Didcot Town 0–9 Reading». Get Reading, 14-07-2008 [Consulta: 27 març 2013].
  15. ↑ «Robson-Kanu returns to Southend». BBC Sport, 21-08-2008 [Consulta: 21 maig 2010].
  16. ↑ «Southend extend Robson-Kanu loan». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  17. ↑ «Southend eager to retain Sawyer». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Games played by Hal Robson-Kanu in 2008–09». Soccerbase. [Consulta: 27 març 2013].
  19. ↑ «Cardiff 2–0 Reading». BBC Sport. [Consulta: 27 març 2013].
  20. ↑ «Robson-Kanu happy to join Swindon». BBC Sport. [Consulta: 23 març 2013].
  21. ↑ «Robson-Kanu agrees Swindon deal». BBC Sport. [Consulta: 23 març 2013].
  22. ↑ «New deal for Royals winger». Sky Sports. [Consulta: 28 març 2013].
  23. ↑ Marshall, Anthony «Boss hails loan duo as spells come to an end». Advertiser [Swindon], 25-04-2009 [Consulta: 28 març 2013].
  24. ↑ Fordham, Jonny «Robson-Kanu stakes his claim for Reading FC starting spot». Reading Post, 29-07-2009 [Consulta: 28 març 2013].
  25. ↑ «Sweden update from the boss». Reading F.C. Arxivat de l'original el 14 març 2013. [Consulta: 23 març 2013].
  26. ↑ Fordham, Jonny «Reading 0–0 Nottingham Forest». Reading Post, 08-08-2009 [Consulta: 28 març 2013].
  27. ↑ «Games played by Hal Robson-Kanu in 2009–10». Soccerbase. [Consulta: 3 abril 2013].
  28. ↑ Fordham, Jonny. «Defeat takes gloss from Robson-Kanu debut goal». Reading Post, 26-08-2010. [Consulta: 3 abril 2013].
  29. ↑ «Report: Kebe inspires ten-man Royals». Reading F.C. [Consulta: 3 abril 2013].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Games played by Hal Robson-Kanu in 2010–11». Soccerbase. [Consulta: 3 abril 2013].
  31. ↑ «Reading 2–1 Derby». BBC Sport. [Consulta: 3 abril 2013].
  32. ↑ «Reading 2–4 Swansea». BBC Sport. [Consulta: 3 abril 2013].
  33. ↑ Fordham, Jonny «Robson-Kanu turns down rivals to stay at Reading F.C.». Reading Post, 06-07-2011 [Consulta: 5 abril 2013].
  34. ↑ Fordham, Jonny «Reading FC won't be up the creek without a Kanu if Long goes». , 04-08-2011 [Consulta: 31 maig 2013].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Games played by Hal Robson-Kanu in 2011–12». Soccerbase. [Consulta: 5 abril 2013].
  36. ↑ Fordham, Jonny «Hal Robson-Kanu happy to play anywhere for Reading FC». Reading Post, 20-01-2013 [Consulta: 15 abril 2013].
  37. ↑ «Reading boss Brian McDermott praises Robson-Kanu strike». BBC Sport. [Consulta: 15 abril 2013].
  38. ↑ «Reading 1–3 Tottenham Hotspur». BBC Sport. [Consulta: 29 maig 2013].
  39. ↑ «Reading 3–3 Fulham». BBC Sport. [Consulta: 29 maig 2013].
  40. ↑ «Reading 2–1 Everton». BBC Sport. [Consulta: 29 maig 2013].
  41. ↑ 41,0 41,1 «Games played by Hal Robson-Kanu in 2012–13». Soccerbase. [Consulta: 29 maig 2013].
  42. ↑ Walker-Roberts, James «Hal hails Reading FC boss Adkins for giving him a chance». Reading Chronicle, 06-05-2013 [Consulta: 29 maig 2013].
  43. ↑ Low, Jonathan «Leeds United look towards Le Fondre». Reading Post, 26-04-2013 [Consulta: 29 maig 2013].
  44. ↑ «Fulham 2–4 Reading». BBC Sport. [Consulta: 29 maig 2013].
  45. ↑ «Le Fondre wins season award». Reading F.C. [Consulta: 20 maig 2013].
  46. ↑ «Hal signs new contract». Reading F.C. [Consulta: 12 juliol 2013].
  47. ↑ «Trio set to depart Royals ranks». Reading F.C., 09-05-2016. [Consulta: 9 maig 2016].
  48. ↑ «Hal Robson-Kanu profile». The FA. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2012. [Consulta: 7 abril 2013].
  49. ↑ «Austria U21 1–0 Wales U21». BBC Sport. [Consulta: 7 abril 2013].
  50. ↑ «Croatia 2–0 Wales». BBC Sport, 23-05-2010 [Consulta: 23 maig 2010].
  51. ↑ «Hal Robson-Kanu profile». Football Association of Wales. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2013. [Consulta: 7 abril 2013].
  52. ↑ «Italy U21 1–0 Wales U21». BBC Sport. [Consulta: 7 abril 2013].
  53. ↑ «Wales in wonder win in Scotland». Football Association of Wales. Arxivat de l'original el 2013-03-25. [Consulta: 23 març 2013].
  54. ↑ «Wales 2–1 Slovakia». BBC Sport, 11-06-2016. Arxivat de l'original el 5 de març 2017. [Consulta: 11 juny 2016].
  55. ↑ «Hal Robson-Kanu career statistics». Soccerbase. [Consulta: 23 març 2013].
  56. ↑ «Hal Robson-Kanu». National Football Teams. [Consulta: 10 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hal_Robson-Kanu&oldid=32182256»