Hala dels Draps
L'Hala dels Draps,[1] nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici desaparegut i palau reial  | |||
| Arquitecte | Josep de la Concepció | |||
| Construcció | 1688 1652 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1875 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pla de Palau | |||
| ||||
.jpg)
Història modifica
L'edifici té el seu origen en el porxo del forment que el Consell de la Ciutat va construir l'any 1389,[3] quan tenia una funció de compravenda de mercaderies.[4] i a mitjan segle xv es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici es va ampliar als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal.[5][6]
Josep de la Concepció reformà l'edifici entre 1663 i 1668, que es convertí en palau del Lloctinent de Catalunya[7][8] i en ell s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la Guerra de Successió espanyola.[9] Fins a la dècada de 1980 un pont donava accés a la terrassa reial dins de la nau de l'església de Santa Maria del Mar.[10]
Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771[10] i el 1802 fou adequat per allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[11] que celebraven el doble casament del príncep Ferran i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[12] El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, es reformà altre cop l'edifici com a Palau Reial.
Amb el derrocament d'Isabel II d'Espanya es va convertir en un jutjat, i el 1875 un incendi va destruir l'edifici.[10] Després de la Restauració borbònica, Alfons XII d'Espanya es va haver d'allotjar al Palau Moja en la visita de 1875.[13] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'Arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial.[14]
El seu record es manté en la denominació de Pla de Palau.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Hala dels Draps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.202. ISBN 8478265775.
- ↑ 3,0 3,1 «Pla de Palau». Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 agost 2012].
- ↑ «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. Arxivat de l'original el 2014-11-14. [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). Imprenta Real, 1829, p. vol.1, p.116.
- ↑ Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p.89.
- ↑ Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix. Albertí, 1966, p.603.
- ↑ Molas Ribalta, Pere «Com es rebia un "grande" a Barcelona». Revista Pedralbes, 2003, pàg. 375-394.
- ↑ L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.420. ISBN 8472831582.
- ↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.418. ISBN 8472831582.
- ↑ García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p.6. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p.202. ISBN 8478265775.
- ↑ «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 10 agost 2012].
Bibliografia modifica
- Martinell, Cèsar «Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció "El Tracista"». Cuadernos de arquitectura, 63, 1966, pàg. 9–14. ISSN: 2385-3263.