Harold Smith "Hal" Prince (Nova York, 30 de gener de 1928 - Reykjavík, 31 de juliol de 2019) fou un productor i director associat amb diversos dels musicals més coneguts de Broadway de la segona meitat del segle xx. Va guanyar 21 Premis Tony, més que ningú altre, incloent-hi 8 com a Millor Direcció de Musical, 8 com a productor del Millor Musical de l'any, dos com a Millor Productor del musical i 3 premis especials.

Infotaula de personaHarold Prince

Harold Prince rep el premi Golden Plate de la mà de la premi Nobel Toni Morrison a Washington el juny de 2007 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1928 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Reykjavík (Islàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHal Prince
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióUniversitat de Pennsilvània
Dwight School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMusical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, director musical, productor de teatre, director de teatre, emprenedor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJudith Chaplin (1962–present)
Fills2
Premis

IMDB: nm0697660 Allocine: 233743 Allmovie: p107107 IBDB: 15921 TMDB.org: 965039
Musicbrainz: 7372c957-dcff-4c45-bd4e-1b79b3e65e79 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Inicis modifica

Prince va néixer a Nova York, fill de Milton A. Prince, un agent de borsa, i Blanche Stern.[1] Ingressà als 16 anys a la universitat de Pennsilvània, on estudià arts lliberals i es graduà 3 anys després. Serví durant dos anys a l'exèrcit a l'Alemanya de la postguerra.[2]

Carrera modifica

Prince començà a treballar al teatre com a assistent del director d'escena pel productor i director George Abbott. Conjuntament amb Abbot, co-produí The Pajama Game, amb el que guanyà el Premi Tony al Millor Musical el 1955. A partir d'ací començà a dirigir les seves pròpies produccions, començant el 1962 amb A Family Affair.

Gairebé abandonà el teatre musical abans de l'èxit de Cabaret el 1966. El 1970 marcà l'inici de la seva gran col·laboració amb l'autor Stephen Sondheim. Anteriorment havien treballat conjuntament a West Side Story, i en aquest moment decidiren embarcar-se en els seus propis projectes. La seva associació produí una llarga sèrie de produccions, incloent-hi Company (1970), Follies (1971), A Little Night Music (1973), Pacific Overtures (1976), i Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (1979). Després de Merrily We Roll Along (1981), que no va tenir èxit, se separaren fins Bounce (2003).

Prince ha dirigit òperes, incloent-hi Ashmedai, Willie Stark, Madame Butterfly i un revival de Candide. El 1983 dirigí Turandot per a l'òpera de Viena, amb direcció musical de Lorin Maazel i protagonitzada per Josep Carreras i Éva Marton.

Va dirigir dos dels èxits d'Andrew Lloyd Webber: Evita i The Phantom of the Opera. S'oferí per dirigir Cats, però Lloyd Webber ho rebutjà.

Malgrat haver creat diversos musicals molt populars durant les dècades de 1970 i 80, tingué el seu primer fracàs amb Sondheim amb Merrily We Roll Along el 1981. Començà a treballar amb un nou musical, A Doll's Life, amb els lletristes Betty Comden i Adolph Green, seguint A Doll's House, de Henrik Ibsen, però resultà un fracàs. Altres musicals sense èxit van ser Roza i Grind. A partir d'aquell punt Prince deixà de produir i de dirigir car el procés de finançar un espectacle havia esdevingut quelcom molt difícil.

Prince va ser la inspiració pel personatge de "John Lithgow" a la pel·lícula All That Jazz, de Bob Fosse. També és la base d'un personatge a la novela de Richard Bissell, Say, Darling.

Harold Prince presidia el National Institute for Musical Theater. El 2000 va rebre la Medalla Nacional de les Arts.[3]

El 2006, Prince va rebre un Premi Tony Especial per la seva carrera i les seves fites al yeayte.

El 2010 Prince dirigí juntament amb Susan Stroman el nou musical Paradise Found. El musical usa la música de Johann Strauss II, adaptada per Jonathan Tunick amb lletres d'Ellen Fitzhugh. El llibret és de Richard Nelson, basat en la novel·la The Tale of the 1002nd Night de Joseph Roth. S'estrenà a la Menier Chocolate Factory de Londres el 19 de maig de 2010, protagonitzat per Mandy Patinkin.[4][5]

Carrera modifica

Produccions teatrals modifica

Filmografia modifica

Premis i nominacions modifica

Any Espectacle Premi Resultat
1955
The Pajama Game Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
1956
Damn Yankees Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
1958
New Girl in Town Premi Tony al Millor Musical
nominat
West Side Story Premi Tony al Millor Musical
nominat
1960
Fiorello! Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Golfus de Roma Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Premi Tony al Millor Productor de Musical
GUANYADOR
1964
She Loves Me Premi Tony al Millor Musical
nominat
Premi Tony al Millor Director (musical)
nominat
Premi Tony al Millor Productor de Musical
nominat
1965
Fiddler on the Roof Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Premi Tony al Millor Productor de Musical
GUANYADOR
1967
Cabaret Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
1969
Zorba Premi Tony al Millor Musical
nominat
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
1970
Company Premi Drama Desk al Director Més Destacat
GUANYADOR
1971
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Follies Premi Drama Desk al Director Més Destacat
GUANYADOR
1972
Premi Tony al Millor Musical
nominat
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
Fiddler on the Roof Premi Tony Especial
GUANYADOR
1973
A Little Night Music Premi Drama Desk al Director Més Destacat
GUANYADOR
Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
The Great God Brown Premi Drama Desk al Director Més Destacat
GUANYADOR
1974
Candide Premi Tony Especial
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
Premi Drama Desk al Director Més Destacat
GUANYADOR
The Visit
GUANYADOR
1976
Pacific Overtures Premi Drama Desk al Director Més Destacat de Musical
nominat
Premi Drama Desk al Llibret de Musical Més Destacat
nominat
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
Premi Tony al Millor Musical
nominat
1977
Side by Side by Sondheim Premi Drama Desk per l'Experiència Teatral Única
nominat
Premi Tony al Millor Musical
nominat
1978
On the Twentieth Century Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
1978
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
1980
Evita Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
1985
Evita Premi Tony al Millor Musical
nominat
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
1988
Cabaret Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
nominat
The Phantom of the Opera
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
1993
Kiss of the Spider Woman Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
1995
Show Boat Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
GUANYADOR
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
GUANYADOR
1999
Parade Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
nominat
Premi Tony a la Millor Direcció de Musical
nominat
2006
A la Trajectòria Premi Tony Especial
GUANYADOR
2007
LoveMusik Premi Drama Desk al Director de Musical Més Destacat
nominat

Referències modifica

  1. «Harold Prince Biography». filmreference, 2008. [Consulta: 25 novembre 2008].
  2. Music Division. «Harold Prince Scores, JBP 06-2». The New York Public Library for the Performing Arts, novembre 2005. [Consulta: 22 novembre 2008].
  3. Lifetime Honors - National Medal of Arts Arxivat 2003-12-08 a Wayback Machine. nea.gov
  4. Fick, David."PARADISE FOUND at the Menier Chocolate Factory"
  5. "Baldwin, Cullum, Hensley and Kaye Will Join Patinkin for London's 'Paradise Found'" playbill.com

Bibliografia modifica

  • Prince, Harold, Contradictions: Notes on twenty-six years in the theatre, Dodd, Mead ISBN 0-396-07019-1 (1974 autobiography)
  • Prince, Harold (1993), Grandchild of Kings, Samuel French,
  • Hirsch, Foster (1989, rev 2005), Harold Prince and the American Musical Theatre, Applause Books, (with Prince providing extensive interviews and the foreword)
  • Ilson, Carol (1989), Harold Prince: From Pajama Game To Phantom of the Opera And Beyond, Cambridge University Press, ISBN 0-8357-1961-8
  • Ilson, Carol (2000), Harold Prince: A Director's Journey, Limelight Editions,
  • Napoleon, Davi, Chelsea on the Edge: The Adventures of an American Theater, Iowa State University Press, (Includes a preface by Prince and a full chapter about the production of Candide.) .
  • Brunet, Daniel; Angel Esquivel Rios, Miguel; and Geraths, Armin (2006), Creating the "New Musical": Harold Prince in Berlin, Peter Lang Publishing,
  • Thelen, Lawrence (1999), The Show Makers: Great Directors of the American Musical Theatre, Routledge,
  • Guernsey, Otis L. (Editor) (1985), Broadway Song and Story: Playwrights/Lyricists/Composers Discuss Their Hits, Dodd Mead,

Enllaços externs modifica