Hauerita
L'hauerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1846 a una mina prop de Banská Bystrica, a Eslovàquia, i rep el seu nom en honor dels dos geòlegs austríacs que la van estudiar: Joseph R. Hauer (1778-1803) i Franz R. Hauer (1822-1899). Pertany al grup pirita de minerals.[2]
 Hauerita | |
|---|---|
 Cristalls d'hauerita en matriu, de la mina Jeziorka, Podkarpackie, Polònia | |
| Fórmula química | MnS₂ |
| Epònim | duo, Franz Ritter von Hauer i Joseph von Hauer  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.17 |
| Dana | 2.12.1.9 |
| Heys | 3.8.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls octaèdrics i agregats globulars |
| Estructura cristal·lina | a = 6.107 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica |
| Massa molar | 119.07 |
| Color | gris marró, marró fosc |
| Exfoliació | perfecta en {100} i {001} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | adamantina, semimetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró vermellosa |
| Diafanitat | opaca a subtranslúcida |
| Gravetat específica | 3.463 |
| Densitat | 3,5 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,69 |
| Impureses comunes | Fe, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'hauerita és un sulfur simple de manganès, encara que és freqüent que porti com a impureses ferro i silici. De la mateixa manera que tots els membres del grup de la pirita en què s'enquadra, cristal·litza sistema cristal·lí cúbic. L'hàbit sol ser granular massiu i/o agregats globulars quan es troba en granit, mentre que a la resta de roques sol tenir cristalls octaèdrics de cares ben formades. La seva duresa és de 4 a l'escala de Mohs, de fractura desigual i d'exfoliació perfecta en {100} i {001}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hauerita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments modifica
És un mineral format a baixa temperatura, comunament associat amb aigües solfatàriques en zones volcàniques i amb dipòsits de sals marines, dipòsits d'argila rica en sofre i a partir de roques extrusives descompostes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sofre natiu, realgar, guix o calcita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hauerita |
- ↑ «Hauerita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Pyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].